La gent gran

De fet, el títol és una espècie d’eufemisme. En realitat seria la gent vella (amb b baixa), però també fa de mal dir perquè sempre sona despectiu. Tanmateix, no pretenc que ho sigui. Acabat l’estiu feia molts mesos que tenia ganes d’escriure aquesta entrada però no sabia ben bé com enfocar-la. Però estic en un punt que prefereixo treure-ho, surti més o menys com surti.

Sempre s’ha parlat de l’educació del jovent. Com a jove, naturalment, sempre m’he sentit al·ludit perquè no es pot generalitzar. Al parlar de la gent gran, d’alguna manera cometria el mateix error si no hi posés un matís. I és que, de la mateixa manera que no tots els joves són mal educats, tampoc totes les persones en edat de vellesa són bons o mals educats. El que sí em sembla, és que mai se’n parla de la mala educació de la gent gran. I, al final, penso que és de justícia dedicar-hi unes línies.

El fet és que de ben segur que us heu trobat sovint entrar en un lloc i dir, amablement i cordial, el respectiu bon dia o hola. Si és així, és fàcil que comencem en bon peu. Dit això, us heu sentit mai ignorats? És a dir, estar l’establiment amb més gent però fer-se el buit o un eco després de les vostres paraules? A mi m’ha passat sovint. De la canalla pots creure que és timidesa; dels joves, potser és mala educació, però, i dels grans? Algú potser dirà que no t’han sentit. Efectivament, amb això no hi havia caigut fins ara. 

No obstant això, i quan és el revés? És a dir, quan sou dintre d’un establiment i entra alguna persona d’edat avançada? Us heu trobat que sovint no diuen res? Perquè jo sí. I, en aquest cas, no deu pas ser perquè no hi senten... perquè l’acció de la salutació, almenys al meu entendre, correspon al que entra, i no al que és dintre. De totes maneres, no és l’únic cas. Personalment, també m’he trobat en moltes ocasions que els obres la porta, i en més d’una volta no diuen ni gràcies. Qui diu obrir la porta es pot aplicar en altres àmbits. Un altra cosa curiosa, és que tot i que estan jubilats i, en principi, disposen de més temps que els que ens consideren població activa (laboralment), en més d’una ocasió tenen la virtut de passar-te al davant. Però són grans, i tot s’hi val...

Tot plegat em fa reflexionar sobre la mala educació. La gent gran, vella, se sol queixar de la mala educació dels joves però sembla que molts d’ells tenen la convicció que el fet de ser grans els eximeix de ser educats, precisament. Tot amb tot, tots ells són senyors i senyors... És com si a partir d’una edat, se’ls hi ha de perdonar tot i poden fer el que volen. I penso que no és així. La gent gran em mereix absolutament tot el respecte, però que siguin grans no els exonera dels modals. La mala educació no és una qüestió d’edat, sinó de cultura i d’actitud.