El feminisme

És probable que fora més normal publicar aquesta entrada amb motiu del dia de la dona, però també és la típica entrada que feia temps que volia publicar. Per sort o per desgràcia, el bloc el segueix poca gent i arribarà a pocs. Per sort o per desgràcia, també, la meva (no) popularitat em permet publicar aquesta mena d’opinions. Sigui dit de passada, que no és pas la primera vegada que publico quelcom en aquest sentit. El resum final és que al pas que va aquest feminisme, potser convindrà un moviment masclista en una o dues generacions. Els nens actuals han perdut la presumpció d'innocència.

Això és digne d’anàlisi. Abans, però, permeteu-me compartir-vos uns fragments d’uns llibres que proposen per lectura a nens i nenes: «No és el camp dels nois, treu-t’ho del cap, i arribarem als tribunals de justícia europeus si fa falta». «—M’han posat problemes per jugar a futbol, a casa. —Oh, quan s’acabarà el domini del mascle? [...] Què li passa ara, al teu pare [...] —No diguis animalades, Xusa, el meu pare n’està encantat, és la meva pare qui no vol.»

Això és el que algunes editorials pretenen fer llegir, perdó, adoctrinar, als nens i nenes de les escoles? Com que potser surt alguna d’aquestes feministes radicals, m’explicaré (encara que generalment no ho volen entendre). El tema és que jo soc un gran defensor de la igualtat de gènere. O, per ésser més precisos, de la igualtat entre persones (sigui del gènere masculí, femení, o de la resta que hi hagi i que malauradament la meva ignorància amb aquest tema no em permet enumerar). Però, insisteixo, igualtat. Estic completament d’acord que fins la meva generació, i especialment les anteriors, existia un masclisme tòxic (dic un però en realitat no hi ha masclismes no tòxics) que s’havia d’erradicar. Fins aquí estem completament d’acord. Amb el que no estarem mai, mai d’acord, és que als nens actuals se’ls prejutgi pel simple fet de ser del gènere masculí. Malauradament, ja fa anys que observem aquest feminisme tòxic. Reviseu l’entrada del Dia Internacional de la Dona i el rètol que hi vaig posar. 

Els nens actuals, afortunadament, molts d’ells ja tenen adquirit aquest sentit de la igualtat entre persones. Aquest radicalisme no toca aplicar-lo a ells, sinó que tocava aplicar-los als seus pares o avis. O, us ho pregunto al revés, què passaria si es publiqués quelcom semblant per a la inversa? Això és una cosa que m’ha confós sempre... Perquè el masclisme té una connotació negativa i el feminisme (com a antònim del masclisme) té una connotació positiva? Per mi, tan reprovable és que un home tracti malament a una dona, com que un nen innocent sigui víctima d’aquesta discriminació o prejudici pel sol fet de ser nen. És més, si teniu ocasió de parlar amb algun d’aquests nens, veureu que ni tan sols ho entenen. En la immensa majoria, no han viscut el masclisme que han viscut els seus pares i avis, i ells n’estan pagant les conseqüències. Dit d’altra manera, aquest feminisme és el que els està discriminant. I, què penseu que passa? Doncs que es revolten i es tornen, paradoxalment, masclistes. És a dir, que el feminisme està convertint nens innocents en autèntics masclistes, just el que pretenen evitar.

En resum, s’equivoquen amb aquestes mesures i polítiques. Hem d’educar en la igualtat, no en la discriminació positiva ni negativa. Tampoc podem fer pagar a les innocents generacions actuals els errors de les generacions passades. Ells no en són els culpables. En tot cas esteu fent mèrits per convertir-los-hi en un futur. I, com sempre dic, igualtat d’oportunitats, no de resultats. Feministes radicals, no ho espatlleu, si us plau.