Braveheart
- Fills d'Escòcia, sóc William Wallace.
- [...] Heu vingut a lluitar com a homes lliures, i homes lliures sou. Què fareu sense llibertat? Lluitareu?
- No!... contra això, no! Fugirem, i viurem.
- Lluiteu i pot ser que moriu; fugiu, i viureu, almenys un temps, i en morir al vostre llit, d'aquí a molts anys, no estareu disposats a canviar tots els dies des d'avui fins aleshores, per una oportunitat, només per una oportunitat, de tornar aquí i dir als nostres enemics que POT SER QUE ENS PRENGUIN LA VIDA, PERÒ MAI NO ENS PRENDRAN LA LLIBERTAT!
Però els temps canvien, i ara ja no ens n'anem a fer la guerra a la muntanya amb cavalls, llances, faldilles i la cara pintada, sinó que tenim altres armes, i una s'anomena democràcia. Està greument ferida, ja ho sé, però encara no ha mort ni, pel bé de tots, val més que no ho faci; però ha de canviar, sí, així com també els que l'abanderen dient que fan política.
D'ara fins les properes eleccions que es faran previsiblement a la tardor, és la crida que hem de fer a tots els catalans i catalanes que vulguin ser lliures. D'ençà d'un temps, la batalla ha començat, i hem de lluitar com a homes i dones lliures que som. Què farem sense llibertat? No res podem fer sense tenir-la i gaudir-la, i ningú ens la regalarà, perquè és una cosa que, senzillament, es pren i es defensa. I som els catalans qui tenim el deure i l'obligació de prendre-la i, un cop obtinguda, defensar-la com un dels nostres béns més preuats.
És per això que d'ara fins als propers plebiscits hem de córrer una cursa de velocitat. M'agradaria dir-vos que seran 100 m llisos, però us mentiria, i fóra millor que us digués que seran 100 m tanca, perquè de traves no ens en faltaran i s’esmerçaran a posar-nos-en per tal que no avancem. Passats aquests primers plebiscits, ja tindrem temps de fer la cursa de fons, però ara toca córrer, lluitar, esprintar... cap a la llibertat. Atesa la importància moral i històrica dels moments que estem vivint, tots els que anhelem la nostra llibertat, durant aquests mesos que teòricament queden, hem de fer pedagogia sobre la independència a tots aquells que ens trobem pel carrer i esforçar-nos per fer-nos entendre, donar-los arguments sobre la necessitat i de la viabilitat de la independència. Aquesta ha deixat de ser una cosa purament sentimental i ja és una qüestió de pura supervivència per a uns i altres.
Catalans i catalanes, com totes les altres nacions que han esdevingut lliures, si volem i ens hi esforcem, estem a punt de fer història; no defallim! Tots plegats hi tenim una cita, i no hi podem faltar. Hem tingut diversos moments al llarg de la història, i aquesta ha de ser la definitiva, perquè potser no tindrem més oportunitats.
Tornant a Braveheart, anys més tard de la condemna, tortura i decapitació del patriota escocès, Eduard I d'Anglaterra mor i el succeeix Eduard II; un temps més enllà, Robert Bruce esdevé rei d'Escòcia i ha de retre vassallatge a Eduard II. En comptes d'això, però, decideix emular Wallace i lluitar. A la batalla de Bannockburn, tot i essent menys, venç a l'exèrcit anglès. Escòcia fou lliure. El 2010 els catalans tenim la nostra pròpia batalla i cita amb la història, però aquesta vegada a les urnes. Igual que ells, som menys i ens enfrontem a un enemic – no pas un adversari – poderós, però amb més il•lusió i convenciment. Catalunya serà lliure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada