Reflexions proindependentistes

Vull per ser independent. Així de fàcil. Vull deixar d'haver de lamentar-me perquè ens espolien o perquè no deixen jugar oficialment a la meva selecció. Vull deixar de queixar-me perquè ens humilien, menyspreen o hàgim de patir un genocidi cultural. Vull deixar de ser un català emprenyat, inconformista o insolidari per esdevenir un català lliure. Sense més. Lliure. Com tants altres ciutadans del món; inclosos espanyols i francesos.

Les properes eleccions són claus. Jo sempre poso la metàfora que el dia 28 de novembre és la parada de Sagrera de Barcelona. Correspondència amb línia 1, 5, 9, 10, o, si es vol, no baixar i continuar per la mateixa via. El 28 no s’acaba res, però sí que marca un punt d’inflexió de cara el futur; pot marcar un nou camí o seguir com fins ara. No és el mateix baixar i prendre una determinació, que continuar amb el mateix o anar cap a la direcció equivocada. Depèn de nosaltres, del camí que prengui aquest dia cadascú.

Quines alternatives tenim? Les opcions espanyolistes. Val a dir que s’agraeix la poca ambigüitat i la claredat amb la qual exposen el seu ideari. De veritat que s’agraeix; si més no, saps per on van els trets. Llavors tens les opcions autoanomenades nacionalistes amb el seu concert econòmic com a estrella. Que ens expliquin com, en cas que sigui legal, s’ho faran per tal que Espanya, la qual hi aportem un 18-20% de la seva riquesa, deixaran que només hi aportem l’1,7% que hi aporta Navarra o el 6-7% que hi aporta el País Basc. Que ho expliquin. Si en són capaços, que expliquin com s’ho faran per rebre el suport de PSOE i PP. Permeteu-me recordar-vos que si amb un tal estatut(et) no ens van fer costat, dubto molt que ens en facin amb tema econòmic. També tenim opcions independentistes. Uns proposen un referèndum. Uau! Que expliquin com rebran el suport del PSOE i PP per poder fer un referèndum o per modificar la seva constitució. A més, seguint amb metàfores, si venc bufandes i el meu negoci depèn del fred, m’interessa que s’acabi el fred? Per tant, independència sí, però que no ens atrapi a nosaltres que se’ns acaba el negoci. I llavors tenim les forces que proposen la declaració unilateral des del Parlament. Jo ja la tinc clara. Claríssima. Té un nom i el sap tothom: Reagrupament Independentista. I qui no li tingui, que faci una cerca neutral per la xarxa per veure fins a quin punt s’insulta a la intel•ligència. I com a ciutadà, sap greu que es jugui amb les il•lusions de la gent d'aquesta manera.

Si res de tot això us fa prou el pes, sempre quedaran els altres. La CORI, amb l’Ariel Santamaria i Carmen de Mairena, com també la defensa del lliure accés a la cultura, coneixement i la informació de Pirates de Catalunya, el PACMA, Unió Valenciana o Partido Castellano. També teniu l’ultradretana (segons viquipèdia) i sense competències en immigració, perquè les té Madrid, de PxC, o els també ultradretans (segona viquipèdia) del MSR. I si encara en voleu més, teniu els anticapitalistes (també segons viquipèdia) Des de baix, el Partido de los Pensionistas en Acción, UPyD, Alternativa de Govern i Els Verds. Aquest últim també sembla que es presenta amb coalició amb SCI; vaja, que si no entren per una banda ho provaran per l’altra. I si res de totes aquestes opcions us agraden, sempre us queda els Escons en Blanc.

Siguem seriosos, responsables i conseqüents amb el que hem mostrat. Ara és hora que ho demostrem. Justament és en aquestes eleccions on hem de fer-ho. D’ofertes n’hi ha moltes per la circumscripció de Barcelona, però els que vulguem deixar de ser independentistes per esdevenir independents i acompanyar-ho d'una profunda regeneració democràtica i política només tenim una alternativa. Si a més volem lluitar per recuperar l’excel•lència que va caracteritzar els catalans en temps passats i que va fer que poguéssim fer la revolució industrial sense cotó, sense carbó, sense ferro i amb un país pobre, Espanya, com a mercat, hi continua havent la mateixa. Independència, democràcia i treball.