La cultura de la mediocritat

Incompetència, mediocritat, inconsciència, irresponsabilitat... Digueu-n'hi com vulgueu. Ja sé que no tots els termes emprats són sinònims però, si bé la forma és diferent, tots acaben tocant el mateix fons. L'article és amb afany de recordar la tercera premissa de l'associació Reagrupament Independentista. Independència, democràcia i treball. Aquest treball fa referència a la bona cultura del treball. Tothom -o quasi- és capaç d'encapçalar o abanderar la independència. Altres, tot i que penso que havent viscut de la política pràcticament tota la seva vida laboral no en tenen cap legitimitat, s'atreveixen a parlar de democràcia, de regeneració democràtica i política. Però ningú -a banda de Reagrupament- gosa incidir amb el bon treball. I és important, com la resta.

No oblideu que els catalans, antigament, de les pedres en fèiem pans. Antigament, vàrem fer del mercat de Reus un dels més prestigiosos d’Europa; no pas pel nostre do de comerciants, sinó pels bons productes que s’hi comercialitzaven. “Fot-li que és de Reus”, diuen. És més, els catalans vàrem ser capaços de fer la revolució industrial sense cotó, sense carbó, sense ferro i amb un país pobre -Espanya- com a mercat. Què se n’ha fet d’aquells catalans? Què s’ha fet de la cultura del treball que tants fruits ens ha donat al llarg de la nostra història?

Tot això us ho explico perquè cada dia em topo amb aquesta mediocritat i m’atabala. Cada dia em topo amb el premi a la incompetència. Vals? No interesses. Aquell que fa una feina, un treball, del tot errat, irresponsablement, de manera mediocre, incompetentment, aquest és el “bo”. I això és, penso, fruit de la colonització a la que hem estat sotmesos els catalans durant més de 30 anys. Ens hem espanyolitzat. Trist, però és així.

La gent que em coneix relativament bé, sap com d’important per a mi és el treball. La feina ben feta. I aquest és un problema de base. Comencem a l’escola garantint igualtat de resultats en comptes d’oportunitats, es continuen abaixant les notes de tall a les universitats, subvencionant als qui ni estudien ni treballen, i s’acaba essent encarregat de quelcom i escrivint bisbe amb “v”. I com apunta Xavier Roig al seu gran llibre La dictadura de la incompetència, “cap sistema educatiu pot tenir una qualitat superior a la dels seus mestres”. Què vull dir? Que si els mestres són mediocres, no s’avaluen, no s'impliquen, no competeixen, s’acaben formant més mediocres. Alerta! No tots els mestres ho són. N’hi ha, i no pas pocs, que són excel•lents. Però per la resta és un problema i és greu. Passa el mateix amb els polítics. Aquells que siguin obedients amb els de la cúpula, faran carrera; aquells més llestos ho tenen molt complicat per no dir impossible. No fos cas que els llestos acabessin traient-los la menjadora. I és clar, com ens assegurem que no ens treguin la menjadora? Creant, produint, ensenyant el mínim, a ser possible, menys del que som. Si els que pugen són menys llestos, me l'asseguro.

I aquest, entre d’altres, és el problema d’aquest país. Hem -han- creat una societat conformista, sense valors, sense esperit de sacrifici i pensant que tot arriba de París o que cau del cel. L’esperit emprenedor també sembla desaparegut. Els cervells han d’anar a pensar en altres punts de la geografia mundial perquè són massa llestos per créixer personalment i intel•lectualment aquí. A Catalunya hem d’arribar tots igual i a la mateixa hora. No importa si arribem lluny; més val arribar a prop, però tots junts. I com us podeu imaginar en la societat globalitzada que vivim, això repercuteix molt negativament al país. No som els millors a l’escola bàsica, no som els millors universitaris i, evidentment, no surten els millors professionals. I si no tenim els millors professionals, com que no podem competir amb Xina, Índia, Sud Àfrica o Brasil amb preu, tampoc ho podem fer amb qualitat. I així va el país. Estem condemnant el nostre país. I més trist encara, el de les generacions futures.

Sempre he cregut que la perfecció no existeix, però només cercant-la cada dia, en cada cosa que fas, és l'única manera de fer les coses raonablement bé. Doncs treball i excel•lència. No ho dubteu ni ho oblideu. Independència, democràcia i treball.

Comentaris