Part del meu futur

Cerca la diferència entre les dues imatges que segueixen: 

Lamento decebre aquells que esperaven una entrada de contingut més aviat polític com, per sort o per desgràcia, és habitual. 

Sí, després d’anys d’esforç, finalment he deixat de ser estudiant d’enginyeria tècnica en informàtica de sistemes a la UOC. El que no he deixat i, espero no deixar mai, és ser Persona Humana. Val a dir que hi ha gent que ho malinterpreta. Tothom és persona humana però, no tothom és Persona Humana. Aquest tret es refereix, pels que no sàpiguen de què va el tema, a la gent que vàrem créixer i, d’alguna manera, formar-nos veient aquell bonic, entretingut, innovador, brillant i inigualable programa del Miquel Calçada a la dècada dels noranta. 

Tornem al tema. Recordo com si fos ahir quan estàvem reunits al Club Patí Vic el darrer dia per matricular-se a COU i els amics esperaven que arribés i els donés la bona notícia que m’havia matriculat. No fou el cas. Temps abans, també vaig deixar glaçats a alguns professors quan, després de dir-me quelcom semblant a: “anglès: suficient, però hauràs de millorar-ho de cara el futur”, vaig etzibar quelcom semblant a: “no caldrà; plego”. Sabia, i ho he dit sempre, que m’equivocava. Però de la mateixa manera, penso que hi ha coses a la vida -aquesta segurament n’és una- que per molt que et diguin les coses, les has d’aprendre a veure i valorar tu mateix. 

A partir d’allí, discussions i mals dies i, sobretot, molts agraïments. Agraïment des de la persona que em va demanar que fes un mòdul de grau superior, fins a la persona que m’ha ajudat en moments tècnicament complicats al llarg de la carrera, passant per la persona que em va embolicar en la travessia per la UOC. Ha estat dur, molt dur, però ha valgut la pena per la satisfacció. 

I ara què? Doncs no ho sé. En primer lloc, a valorar el següent. Si normalitzem el meu currículum acadèmic, no és gran cosa. El món està amarat de gent amb carrera universitària i, avui en dia, amb una sola carrera no vas enlloc. Això ho tinc clar. Però tampoc menyspreo el que he fet perquè personalment té molt de valor. Tot i que sempre es pot fer millor, estic satisfet i orgullós d’haver-me tret una carrera a distància mentre treballava. Ho fa molta gent però, per a mi és important. M’agradaria dir-vos la nota final però, no val la pena. I no val la pena per un parell de coses. La primera, part de les assignatures, les tinc convalidades, de manera que -en el meu cas- baixen substancialment la mitjana; la segona, només les he dit a les persones que tinc més confiança o si m'ho demanen. 

Bé, ara toca tramitar la titulació i pagar-la. Però a la meva manera d’entendre i fins avui, penso que hauré deixat de ser estudiant d’enginyeria tècnica però, no pas estudiant del que sigui. És important seguir formant-se per estar una mica el dia i ser més o menys competitiu en aquest món globalitzat. En aquest sentit, tinc en ment tres coses que no sé si les acabaré fent o no. 

En primer lloc, una especialització de finances i borsa. És un tema que m’atrau força i sempre m’ha cridat l’atenció. És un curs de 4 mesos i em serviria per veure com funciona tot plegat, per si tinc temps per dedicar-hi i, finalment, per arribar a l’octubre que hi ha el que més m’interessa. A l’octubre comencen un parell de màsters interessants d’un parell d’anys: anàlisi política i .NET. Aquí és on rau el dubte: passió o futur laboral. Trobo molt més interessant i en trauré molt més profit del de .NET. Quant a l’anàlisi política... després de l’experiència -si s’hi pot anomenar- que he tingut i veient com està el tema, em sumo a les reflexions de Plató fa uns 2500 anys: 

“I vaig acabar per adquirir el convenciment quant a tots els estats actuals que estan, sense excepció, mal governats; efectivament, quant a la seva legislació no té remei sense una extraordinària reforma, acompanyada, a més, de sort per implantar-la”. 

Com podeu veure, és de plena vigència. Un altre dia m’estendré més amb Plató. Així, doncs, veurem com evoluciona tot plegat. Tenia ganes de fer política però, senzillament, tinc la convicció que no m’han deixat; així, doncs, més val que em dediqui a vetllar pel meu futur que, segur, en trauré molt més profit.

Comentaris

  1. Carles, jo també recordo el dia que no et vas matricular a COU com si fos ahir. Però d'aquí a uns anys recordaré com si fos ahir el dia que em vas dir que havies acabat la carrera.

    Enhorabona!

    ResponElimina
  2. Ha, ha, ha... Tots tenim dret a equivocar-nos però, sembla que mica en mica ens redrecem.

    Moltes gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada