I què escriure?

Fa molts dies que no escric absolutament res al blog. No és que el tingui abandonat però... sí, certament he deixat d’escriure-hi; escriure en general. Motiu o motius? Cap i/o molts... Suposo que em noteu filosòfic... El cert és que, políticament, ja ho vaig escriure una darrera vegada que, fins que no passi quelcom d’interessant, no val la pena escriure sobre el tema. Ja m’avisaran quan s’hagi de fer alguna cosa que es tradueixi tangiblement i legalment..

Recordo quan era molt menut i ens cuidava la mare d’un amic que -diria que és l’únic que conservo d’aleshores i hi mantinc el contacte- jo tenia la mania de fer bola amb el menjar. Per raons laborals, els meus pares no em podien atendre tot el que desitjaven i sovint em quedava a casa d’aquest meu amic. També sovint, quan m’hi quedava i es feia tard, em donaven el sopar. No sé si era cosa meva o passa a altres criatures però, jo, depenent del tall que em donaven, mastegava i mastegava i no hi havia manera d’empassar-me’l. “No facis bola!”, em deia la mare del meu amic. Però ja em podia anar dient... Quan el meu amic ja s’havia acabat el sopar, jo estava a mig... Anar mastegant... 

D’alguna manera, el procés català em recorda això. Els catalans anem posant menjar a la boca, i ens fem un fart de mastegar però, ni empassem i ni molt menys païm. Ho dic amb tot l’afecte del món i em refereixo a concerts per la independència, vies humanes, penjada d’estelades als balcons, manifestacions  independentistes... Anar posant menjar a la boca.

I com acabava la història quan era petit? Doncs vomitant o escopint; però sovint sense acabar empassant. Espero que el procés català no acabi igual però, sí que hi ha aquest perill. Així doncs, fins que no passi quelcom, penso que està tot escrit. En el blog he parlat un munt de vegades sobre la independència, sobre CiU, sobre ERC, sobre com ens tracta l’estat espanyol, sobre la corrupció... També en més d’una ocasió he posat èmfasi a l’informe de l’FMI sobre els països on Espanya sempre demostra tenir una independència judicial (i també aquí) pitjor que molts països tercermundistes; ho dic pel darrer escàndol del Tribunal Constitucional. També, he parlat de democràcia; sigui dit de passada i per recordar-ho, que des que tinc ús de raó mai he cregut que visquem en una; tanmateix, tampoc sabem utilitzar-la: exigim un Ferrari i no sabem portar un vespino. I, per acabar els exemples, també he escrit sobre la presa de pèl, solucions (humilment i cap cosa que ningú sàpiga) i el sorprès que em té la gent pel fet que se sorprengui per tot el que està passant i no passant.

Corregint-me a mi mateix, és possible que encara hi hagi molt per escriure però, ho sento, jo ja no en sóc capaç. Com va dir algú, “si no et capaç de millorar el silenci, mantingues la boca tancada”; extrapolant-t’ho a l’escriptura, és clar. Sóc incapaç -ara mateix- d’aportar alguna cosa nova i no m’agrada anar donant voltes sobre el mateixa tema. Els catalans, com a poble, hem de madurar i empassar; ara que he madurat i sóc gran, ja no faig bola... Com he dit, ja m’avisareu. Algun dia deixarem de fer l’imbècil i canviarà la situació. Les paraules que va pronunciar Pau Casals ("I am a Catalan. Today, a province of Spain") fa més de 40 anys, algun dia deixaran de ser de candent actualitat i perfectament vàlides en el present.

Dit això, m’he proposat escriure sobre mitologia, ciència, coneixement... I ara m’agradaria desenvolupar algunes de les conclusions que vaig extreure a la vida quan era més jove del que sóc. La majoria estan recollides a la secció del bloc “frase meves”) i em mereixen alguna explicació. Algunes d’elles, sigui dit per endavant, són conclusions extretes d’edats molts concretes i situacions molt concretes. D’amor, d’amistat, de mort, de les persones... Una barreja de tot. Algunes les creia, d’altres les crec i algunes més, senzillament, són paradoxes. Si algú ho creu convenient, les pot rebatre i comentar.

En la mesura que pugui, continuaré escrivint. No sé ben bé què, però, alguna cosa procuraré fer.

Comentaris

  1. Escriu,sobre mitologia,ciència i el sexa dels han gels, es mol divertit. Al 11.ens veurem ?
    Salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada