Signa un vot per la #independència

Seguint amb el bon humor del 2014 i sense deixar que aquestes històries em distreguin massa, us explicaré una història. Des que l’ANC va començar aquesta campanya (del tot respectable i admirable), que sempre que veig un punt de recollida, hi passo per davant. No sé si és perquè generalment no faig cara de bons amics (ho estic intentant resoldre) mai no em diuen res. Diumenge, però, va ser la meva. Vaig anar a mercat. Allí, un jove simpàtic em mira i es dirigeix a mi dient-me “que ja ha signat?”. Visca! penso… a veure què ens expliquen…

Jo, que no he signat, ni a data d’avui penso fer-ho tampoc, li dic que no. Que més aviat discrepo del que fan perquè no ho entenc. Li pregunto a veure què és… potser ho tinc mal entès jo… A veure si és que estant muntant un sistema paral·lel a la democràcia o què és… Més que tot, perquè com que segons els darrers CEOs la gent està tant decebuda de la política (cosa que confonen amb polítics…), que no fos que estiguessin muntant una sistema alternatiu i jo no me n’hagués adonat… El noi, se sorprèn… em diu que no, que no estan muntant un sistema alternatiu. Ho celebro! Perquè, ja m’explicareu com pot ser de democràtic un sistema que no tenen cens, de manera que només hi participa 1) els que estan informats i 2) els que clarament hi estan a favor. Per tant -sort- no estan suplint el sistema democràtic actual.

Aleshores, la pregunta és: “esteu fent una ILP?” El jove crec que es va incomodar una mica… “Una què?” - em pregunta… “Una Iniciativa Legislativa Popular” li responc jo. El pobre… no sabia què era… Però això, és evident que tampoc ho és. No n’he motivat ni incentivat mai cap, més enllà de proposar-ne a Reagrupament per tal que no desaparegués del mapa o no s’abandonés però, crec que has de fer una mena d’instància i si l’accepten llavors tens un període per recollir signatures. Total… tampoc ho és.

El noi em demana si estic en contra de votar. I és clar que no hi estic! Només faltaria. Jo li demano i li explico a la vegada, que a veure tota aquesta gent, què va votar el 2010 i el 2012 i que això s’acabaria amb una Declaració Unilateral d’Independència (DUI). Em demana què és una DUI… Sí que anem malament! Jo, no tinc inconvenient a explicar-li; amb uns apunts, és clar. 2010, Reagrupament i Solidaritat es presenten amb un programa electoral on s'apostava per la DUI. Els primers, amb 40.000 vots, no entren al Parlament; els segons hi entraren amb 4 diputats. Suport a la independència (Esquerra encara no era ni Republicana ni de Catalunya i CiU estava amb pactes fiscals), una misèria. 2012, Reagrupament, segons el meu propi punt de vista no demostrable empíricament, com que no té diners ni el capital humà que tenia perquè se l’ha deixat perdre, no es presenta a les eleccions i dóna suport incondicional a CiU i la seva consulta; Solidaritat, amb el mateix discurs que dos anys abans, perd la representació parlamentària. Entre mig… sorpresa! La reforma de la Ley Orgánica de Régimen Electoral (LOREG), que obliga als partits que no tenen representació a les institucions a recollir una sèrie d’avals: 0.1% del cens per presentar-se a unes eleccions; és a dir, complicat que Reagrupament o Solidaritat es puguin presentar amb un programa electoral apostant per una DUI. Sigui dit de passada, LOREG aprovada amb el suport (si mal no recordo) de E(RC) i CiU. Ho explicava a l’entrada Unidad.

La reflexió del noi fou: “però podem rectificar no?” Ui tant! Ara ho entenc… Això és una marranada com les que fan les criatures! El 2010 em vaig equivocar; el 2012 em vaig equivocar, i ara com que ho veig clar, ara vull que es faci el que jo dic. Dit de manera molt basta, és això, no? La meva reflexió és: votar, ui tant, ja vàrem poder votar i, si tot va bé, ho podrem tornar a fer i ben aviat. Des que tinc ús de raó que sóc independentista i mai ningú m’ha fet massa cas; ara que els que no van voler donar suport a la independència en unes eleccions pel sistema tradicional volen la independència, tots a fer-los cas. Doncs, ho sento però, no. I no perquè no sigui independentista o no vulgui la independència, sinó perquè m'agrada respectar les regles. Dit d'altra manera, què passaria o dirien si una gent es mobilitzés i intentés per la via no democràtica qualsevol bestiesa? Aleshores, aquestes mateixos demanarien quina representació parlamentària tenen... Tots plegats, hem d’aprendre a fer ús de la democràcia. Aquesta, no té cap culpa que la gent no sàpiga votar.

Passats uns dies, he cercat una mica d’informació sobre la campanya de “Signa un vot”. Segons la web de l’ANC, “és una campanya adreçada a incentivar els ciutadans de Catalunya que exerceixin el dret de petició”. Imagino que els pobres catalans que viuen a fora no... (molt democràtic) I què és això? “És un dret fonamental reconegut per la Constitució espanyola (art. 29) [Tornar-hi!] i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (art. 29.5è) i és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D’acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art.60)”. I perquè l’exerceixen? “Per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre de 2014”

Unes reflexions al respecte. En primer lloc, prenem-nos tots plegats de manera seriosa la independència. El simpàtic noi amb tota la bona voluntat i bona fe que va anar a la caça de la meva signatura, no em va saber explicar res de tot això; més dramàtic encara no saber què és una DUI si pot ser una de les finalitats. Dit això, alerta; que recordi, el cas de Kosovo (el que ens serveix de referència) no va anar així. Es va declarar la independència amb la legitimitat atorgada per uns ciutadans als seus diputats i llavors, un cop s’havia declarat, es va demanar un referèndum de ratificació. El que està fent l’ANC (insisteixo, amb molt de respecte i admiració) dista força de la democràcia. Ni hi ha cens, ni hi ha suport institucional, ni hi participa tothom. Tanmateix, ànims! que no comptin amb la meva signatura però, ànims i felicitats per la tasca que esteu fent.