Barça, Barça, Barça

Fa temps que no els segueixo i romanc igual de tranquil però, hi ha coses que no em passen per alt. L’entrada no és fruit de la passada jornada on el Barça va perdre el lideratge, sinó fruit de l’atac i linxament sistemàtic que rep el més que un club. Val a dir que no he seguit al detall tot el procés però, em sembla que ni cal, ni tampoc cal ser massa llest per veure-ho…

El fet s’explica a través de dues premisses. “més que un club” i “el futbol és l’opi del poble”; frase un xic modificada de la que va afirmar Karl Marx al segle XIX (“la religió és l’opi de poble”). Els espanyols ho tenen clar. Per atacar Catalunya, llengua i Barça. Els abusos legals -que no morals- que portem patint des de fa anys, cal sumar-los-hi ara els atacs a la llengua i al Barça. Podem continuar queixant-nos (especialment amb temes de diners o llengua), o actuar.

Així doncs, els espanyols, com deia, tenen clar que el Barça és molt més que un club. Més enllà d’uns colors, el Barça simbolitza uns valors, una manera de fer… També durant el franquisme i post, sempre ha estat la casa dels catalanistes. És en aquest feu on es poden veure més expressions d’independentisme en un terreny de joc. A les grades s’alcen i bandegen estelades i càntics reivindicatius (especialment al minut 17 amb 14 segons -suposo que encara ho fan…-). Tampoc cal desmerèixer l’efecte que té o tenia el Barça en l’humor i l’estat d’ànim dels catalans. M’explicava un dia una emprenedora que té un negoci al costat del Camp Nou, que l’endemà d’una victòria, sempre fa més calaix. No és gratuïta doncs, l’expressió que “el futbol és l’opi del poble”; mentre el Barça anava bé, la crisi era menor. Cal doncs, en aquest moment que vivim, recuperar el control (en clau espanyola, of course). L’equip del Estado és i serà sempre el Reial Madrid.

I com que per l’esportiu no han pogut, ara toca la via legal. No puc interpretar de cap altra manera tot el que està passant i, vist des d’un punt de vista esportiu, em preocupa. Ja estem acostumats a un país sense llibertat, sense democràcia i ara també queda palès que li manca l’esportivitat. Un motiu més per marxar-ne l’abans possible. Això, tanmateix, no significa que hàgim de marxar de la lliga espanyola perquè, si bé una lliga -amb tots els respectes- amb Espanyol, Girona, Lleida, Nàstic, Sabadell… que mereixen tot el meu respecte, no és bona per al Barça, tampoc ho és per la lliga espanyola sense aquest. Ja no només a nivell esportiu sinó, sobretot, pel clàssic que mou milions de persones i de diners.

Aquesta és la conclusió que vaig extreure fa uns dies en veure els titulars de Televisión Española. Feia dies que, curiosament un soci del Barça que no faria mai res que perjudiqués el seu estimat club, havia presentat una denúncia o quelcom semblant sobre el que n’era president aleshores, Sandro Rosell; suposo que pel bé del club. A partir d’aleshores, el Barça ha tingut més titulars per les notícies extraesportives que per les esportives (tret de les males notícies esportives, és clar). El cas és que el fitxatge del Neymar -o les formes pel que sembla- va portar a la dimissió de l’expresident i, com no pot ser d’altra manera, a una desestabilització del club i de la plantilla. Resultat? Va quedar palès aquest dia que us comento.

En aquesta mateixa jornada, hi havia dues notícies que podem qualificar d’importants. La primera, la publicació de l’Enquesta de Població Activa (EPA); de l’altra, la dimissió del president del Barça. Amb què va obrir el noticiari? Amb el més important pel triomf que significava per España i els espanyolistes; per a ells també "el futbol és l'opi del poble". Amb la dimissió de Rosell i/o -ara no ho recordo del tot- l’admissió a tràmit de la querella per part del jutge (diria que una cosa era conseqüència de l’altra). Allò, era molt més important per l’estat d’ànim dels espanyols que no pas l’EPA. Posteriorment, també s’ha pogut veure -crec que força inèdit- com un àrbitre era castigat, sancionat, per expulsar a Cristiano Ronaldo; l’expulsió es va produir a la Copa del Rei al camp de l’Athletic de Bilbao. Missatge als àrbitres: “com expulseu a l’O Rei Cristiano, us caurà el pèl”. A veure quin àrbitre ara gosa expulsar Ronaldo tot i merèixer-s’ho en més d’una i dues ocasions malgrat demostrar a la gala de la Pilota d’Or que és humà…

Total, aquest any, toca Madrid; si no és pot esportivament, serà amb males arts. I punt! Com a català i independentista… què voleu que us digui? Em sap greu per una banda i em dóna més arguments (com si no n’hi haguessin prou!) per marxar d’aquest país; tot i que no he deixat de dormir ni un minut. Com a persona, ho trobo lamentable; ja no només per l’esport en general i futbol en particular, sinó pels aficionats d’altres clubs de futbol com poden ser, precisament aquest any, l’Atlético de Madrid.

Comentaris