Vicologia

No és pas la primera vegada que em demanen com m’han de presentar en coses que puc fer/compartir. Diria que la primera vegada que m’ho van demanar va ser per la conferència que vaig fer sobre Glòries Vigatanes en l’Aula d’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona. La persona que em va presentar, perspicaç, va agafar el text que hi ha o hi havia en aquest bloc. No cal entrar-hi, però només diré que sempre m’agrada dir que soc Persona Humana: al bloc està més o menys explicat el per què.

Des d’aleshores que em balla el cap sobre què dir sobre mi, com m’han de presentar quan és necessari. La darrera ocasió que ha passat fou per la ruta que vàrem fer per la Festa Major del 2025 sobre sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat: «Amb sant Miquel dels Sants de rerefons». Veníem precedits per la de l’any anterior en la qual vaig fer «Passejant entre Glòries Vigatanes». Precisament el 2024 en el programa de Festa Major em van posar Estudiant de Vic, mentre que aquest any proppassat Estudiós de Vic, si ho recordo bé. A El 9 Nou, quan hi publicava em posaven Autor de Glòries Vigatanes però la meva bibliografia ha anat creixent i el terme ha quedat desfasat. Com us podeu imaginar, tot plegat és una mica problemàtic.

Començant pel principi, el tema de Persona Humana em sembla el més encertat per tractar-me de manera genèrica. Tanmateix, a la gent generalment li costa d’entendre o relacionar. A més, sembla que fanfarronegis, i entenc que no és prudent posar-ho a segons quins llocs. El tema d’autor, és el que és, és correcte... però tampoc diu gaire res de qui soc. L’any passat, durant la presentació del Congrés d’Esperanto a la Sala de la Columna va sorgir la mateixa pregunta per part de la regidora Piella. I allí mateix, en viu i en directe, vàrem decidir proclamar-me Estudiant de Vic, que va perdurar fins la Festa Major.

El sentit és triple en aquest cas. Com a persona que viu a Vic (per tant, de Vic), i que aprenc, estudio (per tant estudiant), cada dia, i especialment sobre coses de la ciutat (de Vic), el terme és encertat. A més, d’alguna manera rememorava el clàssic estudiant de Vic, que donava un aire, valgui la redundància, molt vigatà, acadèmic i d’orgull: tanmateix, una mica pretensiós per part meva que d’alguna manera m’incomodava. Aleshores, però, ens n’adonarem que potser hauria estat millor emprar el terme Estudiós de Vic.... i crec que és així com apareixia en la darrera Festa Major. Però tampoc em convenç, i crec haver trobar una solució. 

No l’he trobat del tot sol. Vull dir... els termes que us plantejaré han sortit de mi, però necessitava corroborar que des del punt de vista etimològic, era correcte. Inventar-se paraules està bé, però considero que han de tenir un sentit. A veure què us sembla. Per dur-ho a terme vaig fer ús de l’amic ChatGPT (intel·ligència artificial). La primera interpel·lació de la conversa va ser demanar-li què significaven les paraules amb el sufix -òleg. La seva resposta fou que les paraules acabades en -òleg (o -òloga) designen persones especialitzades en una ciència o disciplina concreta. A més, asseverava que el sufix -òleg prové del grec antic -logos, que significa paraula, discurs, i més recentment estudi o ciència. Vaig creure que anàvem pel bon camí, i la pregunta fou clara: «per tant, què seria un vicòleg?». La resposta de la màquina: «si seguim la lògica del sufix -òleg, un vicòleg seria, en teoria, una persona especialitzada en l’estudi de Vic (la ciutat). És una paraula inventada o joc de paraules, però lingüísticament ben formada». Em val! A més, ja em proposava una definició pel DIEC: «Una persona que estudia, investiga o coneix profundament la ciutat de Vic: la seva història, cultura, arquitectura, societat, tradicions, etc.». Sonava molt, molt bé, però amb matisos, perquè jo no soc expert en Vic, i no és falsa modèstia. Recordeu que soc radicalment, fidelment i sincerament socràtic: «només sé que no sé», i precisament, «La ignorància és el combustible del coneixement» (en podeu llegir més a Frases Meves).

Llavors va venir la mateixa pregunta, però pel sufix -ista. I la màquina responguí que «el sufix -ista s’utilitza per formar noms que designen persones relacionades amb una activitat, ideologia, professió, afició o manera de fer. [...] A diferència de -òleg, que implica especialització acadèmica o científica, -ista és més ampli i flexible». Mmmm... no ho sé, no ho sé... anem a filar una mica més. Perquè a més estava buscant una paraula que sonés bé, i mantingués el topònim de la ciutat. Pregunto: «quines diferències hi hauria entre un vicòleg un vicista i un viquista?». Aquí van les definicions de la màquina:

Vicòleg: persona que estudia profundament la ciutat de Vic: la seva història, cultura, societat, urbanisme, etc. Pot ser un historiador local, un urbanista o algú amb interès de recerca.

Vicista: persona que estima, defensa, simpatitza o s’identifica amb Vic. Pot ser un habitant orgullós, un fan de la ciutat, o algú que participa activament en la vida cívica o cultural.

Viquista: igual que vicista, però pot sonar més col·loquial, afectuós o fins i tot reivindicatiu. El mot pot tenir un caràcter més espontani o popular.

A més, també em proposava altres termes: 

Vicanòfil: construïda amb el sufix -nòfil, del grec philos, «amant de». Possible significat: amant de Vic, apassionat de la ciutat. Sí, cert.

Vicològ: forma dialectal o joc de mots. Possible significat: humorístic o popular per vicòleg. No em sona gaire bé.

Vicuí: construïda amb el sufix -uí, habitual per gentilicis. Possible significat: gentilici alternatiu de Vic (com vigatà). No és el que estem cercant... Sovint les intel·ligències artificials es perden.

Vigatòfil: construïda amb el sufix -òfil. Possible significat: amant de tot allò relacionat amb Vic (forma culta o afectiva). Particularment, em sona molt contundent, o massa poc familiar.

Vigamaníac: construïda amb el sufix -maníac. Possible significat: apassionat o obsessionat amb Vic (to amb humor o entusiasme exagerat). Tampoc és el que estem cercant.

La màquina continuava la conversa amb un resum final amb una taula amb el terme, la implicació i un matís. Us ho comparteixo:

Vicòleg: implica especialització, coneixement científic, i té un matís acadèmic, tècnic.

Vicista: implica afecte, suport, implicació emocional, i té un matís cívic, cultural.

Viquista: implica identitat, estima, militància local, i té un matís popular, emocional.

Vicanòfil: implica amor per la ciutat, i té un matís poètic, literari.

Ho començava a perfilar... Ara era jo qui li demanava un resum amb els termes vicòleg, viquista, i vicanòfil. Li requeria que la taula resum havia de tenir el significat del sufix, i amb aquesta consideració, el significat de la possible paraula. Vegem-ho:

Vicòleg. Amb sufix -òleg, del grec -logos, «estudi, coneixement científic»: persona que estudia de manera acadèmica o professional la ciutat de Vic.

Viquista. Amb el sufix -ista, del grec -latí -ista, «seguidor, participant»: persona que estima, defensa o s’identifica emocionalment amb Vic.

Vicanòfil. Amb el sufix -nòfil, del grec -philos, «amant de, aficionat a»: persona que estima profundament Vic, de forma afectiva o sentimental.

M’encaixaven els tres termes, de manera que li vaig formular la pregunta del milió: «per una persona que estima Vic, s’hi sent identificat, i a més estudia la seva història, glòries.... i escriu llibres sobre la ciutat i biografies de vigatans, quin nom li seria més escaient?». I la resposta fou que vicòleg. Tanmateix, si volia recalcar també la dimensió emocional i de pertinença, podria utilitzar dues paraules combinades: vicòleg i viquista.

Perfecte, m’agrada molt... ja ho tenim. Creieu que em va poder facilitar una definició formal per ser transmesa directament a l’Institut d’Estudis Catalans perquè l’incorpori al DIEC? Efectivament, aquí les teniu:

Vicòleg [masc.] / vicòloga [fem.]

[del topònim Vic + -òleg, del grec -logos ‘estudi’]

1. Persona que estudia de manera sistemàtica, rigorosa i aprofundida la ciutat de Vic, la seva història, cultura, urbanisme, patrimoni, societat i personatges destacats.

2. Per extensió, autor o autora d’obres escrites sobre Vic, com ara assaigs, biografies de vigatans il·lustres, cròniques històriques o estudis patrimonials.

Ex.: El Joan és un vicòleg reconegut, amb diversos llibres publicats sobre les glòries vigatanes i la vida a la plaça Major.

Nota d’ús: El terme pot emprar-se també amb un to afectuós o divulgatiu per designar aquells que, a més de l’estudi, professen una estima profunda per la ciutat.

Viquista [masc. i fem.]

[del topònim Vic + -ista, del grec-latí -ista ‘seguidor, partidari’]

1. Persona que se sent profundament identificada amb Vic, que en defensa la cultura, el patrimoni, la manera de viure i els valors locals.

2. Amant actiu de la ciutat, que hi participa emocionalment, cívicament o socialment, ja sigui com a resident, activista cultural, promotor de tradicions o simplement simpatitzant entusiasta.

Ex.: Els viquistes van organitzar una caminada reivindicativa pels camins històrics de la Plana.

Nota d’ús: Sovint usat amb un to identitari i popular, pot designar també aquells qui viuen o estimen Vic, sense necessàriament tenir un paper acadèmic o investigador.

Fantàstic. Ja ho tenim doncs. O penso que ho tenim perquè cal matisar-ho, introduir-hi el to socràtic que apuntava més amunt. Em declaro formalment, i crec que soc el primer «vigatà, aprenent vitalici de vicòleg i viquista». Amb aquesta definició dic el que soc, el que em sento, dic que estic constantment aprenent, perquè la vicologia (la ciència que estudiaria Vic) és pràcticament inabastable en una vida. De fet... em declaro aprenent vitalici per això mateix, és a dir... que per molt que estudiï la història de Vic i de les seves persones, sempre hi haurà coses per aprendre i mai en seré un expert. I, precisament això mateix, el no poder-ne ser mai un expert, a un l’exhorta a aprendre’n cada dia més. Com també deia al principi «La ignorància és el combustible del coneixement»

Com ho veieu? Què us sembla? Seria un terme encertat per definir-me?