Sant Miquel dels Sants

Més enllà dels sants màrtirs Llucià i Marcià, i sant Just Confessor, és a partir de sant Miquel que podem començar a parlar de sants vigatans sense por a errar en la seva condició i existència. L’Església catòlica recull en el Martirologi Romà el nom dels sants i beats que reconeix oficialment: la xifra és de 6538. La darrera edició del llibre és de l’any 2005, que a diferència de l’edició del 2001 no inclou màrtirs. Sant Miquel del Sants no és únicament un més d’aquest selecte grup, sinó que és vigatà i és l’actual patró de la ciutat de Vic.

Sobre ell i la seva vida, ignoro si ja s’ha escrit tot, però sí que sembla que ja no hi ha res més a transmetre del que ja s’ha transmès. En el capítol de Glòries Vigatanes dedicat a ell intentarem fer un petit resum de la seva vida i obres. En aquest cas, quan diem obres significa activitats, labors, petges, llegat immaterial que ens ha deixat. Si bé sant Miquel és autor d’un breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima i d’un poema sobre El alma en la vida unitiva, el vigatà no va destacar, precisament, per les seves peces literàries.

Seguirem, deia, les passes que va fer en aquest món ara ja fa més de quatre-cents anys. Unes passes plenes de bondat, de vida exemplar amarada de modèstia, humilitat i penitència que, en el fons, no són més que la conseqüència natural de l’amor i estimació que tenia. Potser, la història de sant Miquel no és més que una bonica història d’amor. Si la meva ploma se la pogués endur l’oratjol, la contaria en format de lloança, però com que no pot, la narraré amb prosa i amb certa recança. Opinió totalment personal, sant Miquel no és tractat i reconegut com es mereix tot un conciutadà que ha esdevingut sant i que, a més, és el nostre patró i dona sentit a la nostra Festa Major. De fet, comparteixo a bastament part del text de l’homilia llegida per la Festa Major de l’any 2015:
Vigatans, fem una mica d’examen: Ens encomanem a la intercessió de sant Miquel dels Sants? El tenim present en les nostres necessitats? Visitem la casa on va néixer? ¿Hi portem els nostres fills i néts, per tal que puguin conèixer més de prop el sant patró de la nostra ciutat? I, a l’altar que hi ha a la nostra catedral, ¿hi ha presència de pregària nostra, demanant la seva intercessió? Els sants no són mers personatges del passat. Sant Miquel dels Sants es pren molt seriosament la seva missió de patró de la nostra ciutat, que avantpassats nostres li van encomanar. I nosaltres, ¿ens ho creiem i de fet ho vivim, que ell sigui el nostre patró?
Intentarem tractar la glòria i grandesa del nostre conciutadà, sant i patró. Valgui també com a particular tribut i agraïment. Llegint sobre ell es poden aprendre un munt de coses sobre la vida. Especialment és una cura d’humilitat i de cega confiança. Coses, d’altra banda, comunes en la immensa majoria de les nostres glòries. També, per què no dir-ho, serveixi com a denúncia i invitació a la reflexió. Amb tota la humilitat del món, si després de llegir sobre sant Miquel algú s’interessa per la seva vida, per la seva casa natal, o pel seu llegat directe o indirecte i testimoniatge, ja em podré sentir molt satisfet.

En el bloc també podeu trobar les següents entrades que parlen de sant Miquel:




Per a més detalls podeu llegir Glòries Vigatanes. Des d'aquí el podeu comprar, compartir i previsualitzar amb els botons respectius:
No cal dir-ho però ho dic, si el compreu, si el llegiu i us agrada, qualifiqueu-lo bé. Sinó... també. I si voleu compartir la vida i obra d'aquests divuit compatriotes, només cal que reenvieu l'enllaç d’aquesta pàgina. El boca orella és el tot. Espero i desitjo que el gaudiu.

Comentaris