Carles Costa i Muntadas

El món, la majoria de gent, no és conscient de la magnitud del fenomen Ferran Adrià. La guia va al·ludir en diverses ocasions la seva creença que disposava d’altres capacitats. Jo també ho crec. El que passa, i és difícil d’explicar, és que hi ha una part de geni i una altra de no tant. Fins un cert punt, hi ha una part de la seva genialitat que ho és, no de manera intrínseca, sinó per la mediocritat de la majoria de la societat. Sona dur i contundent, però ho penso així. Intentaré justificar-ho, i a veure si em sé expressar i si se m’entén. Sense ànim de caure en la pedanteria, va fer i està fent una cosa molt simple, que en cap cas significa que sigui fàcil: la mateixa història de la humanitat ens demostra que no ho és. Ho vaig intentar transmetre al final de la visita, però a banda que no em van entendre, crec que fins i tot em van titllar de foll, de prepotent, narcisista o persona que vol donar la nota: en cap cas pretenia que se m’interpretés d’aquesta manera. Ho diré així de con...

Visita molt especial i eminentment interessant el passat primer de novembre. Era el darrer dia per fer-ho aquesta temporada i vàrem tenir ocasió de ser-ne partícips. Els que em coneixen i seguiu aquest bloc, ja coneixeu una mica la meva passió per la cuina. D’alguna manera, a banda d’ aprenent vitalici de vicòleg , també em podria considerar foodie . Per si no la coneixeu, la paraula generalment s’utilitza per referir-se a la persona aficionada al menjar i al beure. En el meu cas, més enllà del cafè , l’únic que bec és aigua... de manera que seria foodie per la banda del menjar: vindria a ser quelcom semblant a «interessat per la [bona] cuina i el [bon] menjar», una espècie de groumet . Un dels primers foodies que em venen al cap seria en Jaume Pastallé. Us recordeu del Bona Cuina de la Tele3? El fet és que la visita era una sorpresa. Vaig lligar caps al sortir de l’AP7 en direcció a Roses. En realitat, el somni hauria estat anys ha, i poder anar a viure l’experiència al mític resta...