Hola, em dic...

Hola, em dic Carles, o Miquel, o Maria... vaja noms aparentment normal per a nosaltres. Però vist d’aquesta manera, i si no tinc mal entès, posar noms al nostre país és prou complicat. Vull dir que em sembla que no posem posar finestra a un nostre fill, o eurocopa...

Però molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món (no on viuen els barrufets, que se sàpiga), sí que és possible.

Explica la BBC que ens els últims 15 anys s’han registrat més de 4000 nens (i nenes) amb el nom de “Aoyun”... i? És la pregunta? Sabeu què vol dir Aoyun en xinés? Doncs olimpíades!

Ja se sap de la mania dels xinesos a posar noms amb significat; que si el que els pares desitgen pels fills, o característiques (tipus indis amb “l’home que balla amb els llops”) o moments/esdeveniments històrics.

Doncs és per això que molts han escollit de posar als seus descendents el nom de l’esdeveniment que enguany celebraran. Ja m’imagino la conversa:

- Què fa el nen, Shin?

- N’Olimpíades mira... les Olimpíades

- Les filla de la Hong(vermell) i la de la Huang(groc)?

- No home, no, els Jocs!