Menjar bé

Aquest espai no vull pretendre que sigui un espai gastronòmic i ni tant sols em considero apte per fer-ho. Però sí que sé el que m'agrada i el que no, i de la mateixa manera que quan passen coses i bé de gust escriure quelcom sobre el tema, en aquesta cas el tema va de gastronomia.

I és que Vic sempre ha estat terra de bon menjar. Quan algú em demana "on podem anar a menjar que es mengi bé?", jo sempre responc que és més difícil posar-se en un lloc on mengis malament que no pas al contrari.

L'altre dia, però, malauradament, alguna cosa va fallar i va ser un d'aquests...

Ens disposàvem anar al cine i quan estàvem apunt de comprar les entrades per veure la pel·lícula de les 20:20, vàrem emprar la tècnica que jo he batejat amb el nom de Tomàs Molina. "no... això ho farem després". I varem comprar per la sessió de les 22:45 i primer varem anar a sopar.

I de la mateixa manera que fins aquest dia he estat recomanant un dels restaurants que troba a mitja baixada del carrer Sant Miquel dels Sants, avui us haig de de dir que si hi aneu 1) demaneu hora (té molt èxit), i 2) aneu més aviat modats que no pas vestits de cada dia (conclusió totalment personal).

Si més no això és la sensació que em va donar després de fer la comparació entre les dues vegades que hi he anat (i molt probablement l'última) i de comprovar insitu amb les taules veïnes. Per fer un símil comparatiu, si en comptes d'un restaurant fos una nota, hauria passat del si de dalt del pentagrama, a la darrera nota de l'escala.

El cas és que el carpaccio de gambes, lluny de ser fresc, el voltant del plat estava ressec... just com allò que passa quan no tens el producte ben tapat amb un congelador no frost; vaja, mala presentació. Per acabar-ho d'adobar, no ens van posar els coberts a la banda on tocaven (digues-me meticulós), el segon plat va resultar salat, un cobert va resultar no net (la típica gota que queda a un cobert i que si no l'eixugues queda la taca de calç), i en el maridatge de vins encara és hora que ens els presentin. Ah! I dins del pa i vàrem trobar no sé pas què...

En cap cas poso en dubte la vàlua del restaurant, perquè, com us deia, en una altra ocasió que hi vaig anar ens van tractar perfecte, van seguir el protocol, ens van presentar els vins... a demés que em consta que la gent que ho porta tenen grans coneixements i gran vàlua. Però aqeust dia, amb dues persones que anaven vestides de cada dia (texans, folre polar i esportives) des del meu entendre no vàrem ser tractats correctament en comparació amb d'altres vegades ni en sentir el tracte a les taules veïnes. Vaig marxar molt decebut.

De manera que, pagar i marxar. Aquí la crítica constructiva des de la humilitat, i la pèrdua de 2 clients. No es poden jutjar les persones per les aparences. Així com el diner no val igual en determinats països, sí que valen el mateix entre classes socials, culturals... en un determinat país.