Casal Rock

la setmana passada van estrena aquest “operació triomf” a la catalana i m'ha sorprès gratament. Per part meva, gran encert en aquesta ocasió de TV3.

Pels que no sapigueu de què va, sapigueu que han fet un càsting a diverses persones de la tercera edat (majors de 70 anys) i els hi van cantar rock; finalment han fet un concert. D'aquí la similitud amb operació triomf amb un parell de grans diferències: no s'elimina ningú, i l'edat mínima per concursar és 70 anys; no m'imagino a ningú dins d'OT de més de quaranta...

Doncs francament trobo un encert el programa perquè toca la fibra i és molt sensible. És conegut per a tothom que normalment els avis són gent molt apreciada, molt tendres i dignes de molt afecte. Aquest és el cas. Durant el primer programa varem poder veure com el conductor del programa Marc Parrot (antic “chaval de la Peca”) se n'anava a voltar per Catalunya a la cerca d'avis amb talent, veu i memòria; les tres característiques complicades a partir de la setantena.

Realment, com us deia, és fantàstic veure la senzillesa d'aquesta gent, la manera com s'esforcen, es preocupen perquè surti bé... Tot plegat els fa molt propers als espectadors. Per tant, i més tenint en compte que d'ençà d'un temps cap aquí he estat molt crític amb TV3, per aquest programa es mereixen dir-los que molt bé.

Però com sempre hi ha alguna taca negra per la qual no acaba de ser del meu grat. Trobo que segons com dura massa. Hauria de ser un programa més curt tipus APM per allò que et deixessin amb allò de “en vull més” i “no podré esperar a la setmana vinent”; realment es fa llarg.

I on trobo l'error més gran, després de sentir en Marc Parrot en una entrevista al Versió RAC1, que no tenen previst fer un disc de tot plegat. I és on entre la visió comercial del tema.

La meva particular visió i tenint en compte que Marc Perrot té un estudi de gravació, que tenen suficient material gravat, que han fet un concert, que la gent gran de seguida es posa els espectadors a la butxaca, i que tocarà la fibra a molts, és que haurien de treure un disc. És clar que per fer-ho van tard o van d'hora. M'explico.

Tot això que us deia està molt bé però crec que hauria de desembocar en un esperit comercial. Per què no acabar el programa un parell de setmanes abans de St Jordi o properament a les festes nadalenques quan la gent està més sensible a la solidaritat, es ven un cd i es destinen els guanys a asils, residències de tercera edat o senzillament a viudes o persones grans que cobren just 300 € per viure? Em sembla que si intentessin vendre aquest producte d'aquesta manera, tothom estaria content; des dels cantants que hi han participat (molts afirmen que s'han tornat a sentir joves i útils), fins als que en rebrien l'ajuda.

Malgrat no acabi així, gran encert!

Comentaris