Eleccions al parlament europeu

Per sort, ja s'ha acabat el tema de les eleccions al parlament europeu!!!!

Es nota que hi ha eleccions, bàsicament per un parell de coses:

• Sembla que hi hagi més preocupació per part dels polítics vers la ciutadania
• Els de la CORPO es queixen perquè no poden informar amb criteris purament informatius

Anem a pams. 

Si bé aparco el tema de la participació, sí que és cert que, de les que jo recordi, aquestes eleccions al parlament europeu han tingut més ressò que no pas les últimes. Imagino que la raó per la qual ha passat això no és pas perquè els electors estiguin més interessats, sinó que ara molta gent (almenys la que jo sentia) estava entre no votar o votar nul.

Paradoxalment, sembla que el debat i/o dubte, més enllà del que votaria cadascú, se centrava en el fet d'anar a votar, no anar-hi, o votar nul o blanc. Curiós.

I és que la gent cada vegada més n'està fins al cap de munt de tot plegat, i més encara dels polítics que sembla que estiguin de carnaval venecià constantment i més pronunciat quan hi ha períodes electorals. Tot són glòries, promeses, del que uns fan o poden fer, del que no poden fer els altres...

Especial atenció en la campanya del PSOE. Sen-sa-cio-nal. Una campanya on més enllà d'explicar i argumentar el que podien fer en un futur, s'han esmerçat en explicar el que altres van fer en un passat més o menys llunyà i que a data d'avui la majoria ja no pertanyen a la fauna política. Ara recordo que al seu espot hi sortia Bush, Aznar... De fet, però, potser són els més honestos. Ells deuen pensar, "com que no sabem què fer ni què dir, ni tenim idees ni projectes... doncs ens dediquem a criticar els altres". Els altres, potser els passa el mateix, i en comptes de tirar d'honestedat, es dediquen a prometre i fer declaracions d'intencions.

Crec que això és el més destacat quant a la campanya, perquè la resta de partits han aprofitat el seu temps per intentar explicar i informar (ja veurem si cert o no) els seus programes. Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció és el fet que encara no sé si m'ha quedat clar qui es presentava... vull dir el candidat pròpiament. Hem vist que aquí, pels socialistes era una dona (no en recordo el nom), però per sobre seu n'hi anaven 3 o 4 que tampoc sabem qui són. Els populars, crec que he vist fer més campanya en Rajoy que el propi candidat (crec que Mayor Oreja). El cas de CiU, semblava una pugna entre Mas i Duran, mentre Tremosa (el que realment es presentava) intentava guanyar un xic de protagonista. I finalment (perquè ICV no els he vist massa) E (antiga ERC), Oriol Junqueras, el qual em sap greu que s'hagi embarcat en política perquè em sembla un magnífic historiador, també ha intentat tenir uns minuts de pantalla mentre no sortia el seu president.

L'altre tema que potser és el més pesat, com us deia, és el que sempre s'han de queixar els senyors de la CORPO. No diré que no tinguin raó en les seves reivindicacions, o part de raó, però em sembla agosarat – molt i molt agosarat – tocar el que no sona als espectadors amb aquestes coses. Si es queixen que no poden informar en criteris purament periodístics que m'expliquin els criteris periodístics de, per exemple, “bolca un camionet d'un equip de 2a regional mentre celebrava l'ascens; hi va haver alguns ferits”. O el criteri periodístic per no informar d'un titular com “La sospita de tupinada contra Iniciativa Internacionalista destapa un cúmul de despropòsits en el recompte dels vots de les europees”; d'això en parlarem un altre dia potser.