Tranquils, l'estat ho arreglarà

“Tranquils, l'estat ho arreglarà”, diu un usuari del Facebook. I té molta part de raó. Irònica, és clar. Perquè tot el que ara arregli, en un futur petarà per alguna banda o altra. És semblant als gags aquells que van omplint un armari amb més del que hi cap i després d'una estona tancat, rebenta tot i surt tota la roba.

I és que l'estat del benestar que tant perilla avui, si no anem en compte serà la sentència de demà.

I no arribo jo ara per resoldre el món perquè no hi entenc un rave de sociologia, ni economia ni política, però si sí que hi entenc una mica de lògica. Sí que és cert que la gent se l'ha d'ajudar quan està necessitada, però com resolem els casos en els quals la gent n'abusa?

Tota aquella gent que fa 2 anys que no treballa i ara se li ha acaba el subsidi d'atur ara es diu que se'ls ajudarà més. D'aquests n'hi ha que no han fet res i d'altres que han estat formant-se. Fins aquí molt bé però, qui paga aquesta formació? Tots els contribuents perquè la majoria de cursos són subvencionats per l'estat.

Ara bé una reflexió que un dia va sortir semblant quan parlava de les presons. 

Què preferiu, que l'estat us pagui x diners mensuals en forma de subsidi o quelcom sense fer res, o treballar 8 o 10 hores diàries?

Preferiu pagar-vos una carrera o que us paguin la formació? Si us la paguen, quin sentit té que d'altres estudiïn pagant? Això crea competència deslleial i intrusisme en la professió? Per què pagar una enginyeria quan l'estat en subvenciona un curs de x?

Passem al cas extrem. Tots fem això. Què passa? Tos cobrem i tots rebem subvencions per mils de coses i ningú paga? A veure qui és el llest que estaria disposat a pagar tota la festa als altres...

I és que s'ha d'anar en compte i és un tema molt difícil i delicat del qual no aporto cap solució ni la tinc tampoc. Si l'estat treu totes les castanyes del foc a la gent, la gent – no tota, per sort -  s'acomode i perd el tren i al·licients per competir; car la competència no està tant valorada (per l'estat) com potser la incompetència.

I així va el país! Mentre hi ha necessitats de veritat (penso en vídues o pensionistes, ...) hi ha qui fa associacions per la cria de cargols (per inventar-me quelcom) i rep subvencions de l'estat. I això sí que és un problema. El diner fàcil, sense competir i sense guanyar-se'ls. Perquè això a curt termini està molt bé pels que ho reben, però l'herència de tot plegat és nefasta per la gent que deixem.

Perquè, igual que quan érem petits hi va haver un moment que ens vàrem començar a haver d'espavilar, ara ja és hora que també ens comencem a espavilar i a fer-nos grans. Estat del benestar, sí, però guanyant-lo. Igual d'oportunitats sí, però no iguals resultats. Aquells que treballen i s'esforcen menys no poden tenir més que els que treballen i s'esforcen més. Això és injust, i al final, hi pot haver el perill que els més productius, per haver de pagar els menys productius, deixin de produir per també poder rebre i deixar de donar.

Alerta!