Declaració de Sobirania

No crec que hàgim declarat la independència. Crec que me n’hauria adonat i algú m’hauria avisat. Aquest moment, encara no ha arribat. Confesso algunes de coses: 1) Constato després de molts dies sense escriure que em costa escriure si no són temes polítics; 2) Anem donant voltes pel Mediterrani: arturmasonvas.cat !?!?!?! i 3) No he llegit la declaració de sobirania; ho sento (o no). 

Així doncs, alguns pensaran que no tinc dret a opinar-hi si no me l’he llegit. Confesso una altra cosa... Estic duent força a terme i força bé el pla per desintoxicar-me (políticament parlant) i despolititzar-me. No val la pena. Sincerament. Si no he llegit la declaració, no sé si és perquè no m’interessa o perquè no hi vull perdre el temps. 

Com diuen quan parlen d’ETA, l’únic comunicat (declaració) que vull sentir i veure, és el de la declaració unilateral d’independència per part del Parlament. Tota la resta, és ficar-se en un fregat com molts ja vàrem vaticinar sense premi assegurat. Ja recordareu que no tenia gens clar la via del referèndum i li continuo no tenint. Per mi, és perdre el temps -o invertir-lo malament. Escoltava aquest matí el gran Agustí Bordas en una entrevista que li va fer el Clapés ahir. Sorpresa! El que proposa un important assessor del govern canadenc (independentista fins a la medul·la) és que els partits es plantin a les eleccions amb un únic punt al programa electoral: Si surten escollits, declararan la independència. Per posar-hi més èmfasi, recalcava que estem com fa precisament fa uns 10 anys: quan es va començar a articular la martingala de l’estatut(et) que molts ja hi estàvem en contra. Hem perdut 10 anys, molts diners, capital, actius... Ja veurem què arreplegarem. Ara, com deia la mascota del català, “i si m’equivoco, torno a començar”. Temps; és el que precisament no tenim. 

Així doncs, segons vaig sentir del president Mas, avui es votava el dret a decidir. Fantàstic. Atenció. Avui decidíem si podem decidir... No executàvem el DRET reconegut a la carta fundacional de les Nacions Unides de l'autodeterminació dels pobles, sinó si tenim dret a decidir si volem demanar si volem executar el que ja es un dret. Un aplaus. Demà potser decidim si podem parlar, escriure, opinar... vaja, avalar el que ja és un dret reconegut mundialment. 

D'altra banda, aquesta mania pel consens... Quina mania! Recordo que l'estatut(et) va ser avalat i consensuat per més del 90% del Parlament (92%?). Total, per què? Ja sabem tots com va acabar aquell paper de fumar... 1) els partits estan legitimitats perquè la gent els ha votat. Si això vol dir que ho han de tirar endavant CiU (desconfio uns mica dels 13 diputats de CiU com a partir d'ara desconfiarà Pere Navarro de 5 diputats socialistes) i E(RC), doncs endavant! I 2) també ho haurien estat si s'haguessin presentat a les eleccions amb un programa amb ànims de declarar la independència unilateralment; tal i com deia Reagrupament abans de descarrilar, hem defensat molts fins a quedar-nos sols i com sembla que la gent comença a entendre.

Ja veurem com evoluciona perquè tot just acaba de començar. De moment, hem decidit que tenim el dret a decidir. Ens hem autoatorgat el dret a autopreguntar-nos i a decidir. Sovint tinc la impressió que la gent continua confonent el decidir amb l’executar però... Així és la democràcia, oi? A tall d’exemple, Cameron, que si no ho he entès malament, avui mateix ha dit que farà una consulta per continuar o no formant part de la UE tot i que ell farà campanya per poder-hi continuar; malgrat, sembla, que bona part de britànics en volen sortir. 

Veurem el proper pas que farà el nostre gran Parlament. Només m’hauria agradat que si li deien declaració de sobirania, ho hagués estat. Després de donar moltes voltes i voltes suposo que algun dia en faran una que s'anomenarà Declaració d'Independència. Sona bé. Passarà un temps encara però... Ah! I una cosa vull recordar perquè ens demanaran als ciutadans que donem suport. Personalment, si hagués de posar en risc alguna cosa personal, el premi hauria de valdre la pena. És a dir, saltar-se la llei espanyola, per fer una consulta... Evidentment que no hi votaré en contra però, si els demanen responsabilitats, que no em busquin. Com ja he dit moltes vegades, si la fas, fes-la bé. No et pots saltar la legalitat espanyola sense haver-hi trencat abans i fer que no passa res. Espero que ho hagin pensat i ho tinguin tot sota control i mil·limetrat.