L'actitud a la vida

"Estava cansat. S’assegué. Jo vaig seure al seu costat. I al cap d’una estona va dir:

-Els estels són bells, a causa d’una flor que no veiem…

Jo vaig respondre “sí, és clar”, i mirava, sense dir res, els rebrecs de la sorra, a la llum de la lluna.

-El desert és bonic… -afegí.

I era veritat. A mi m’ha agradat sempre el desert. Us asseieu en una duna de sorra. No veieu res. No sentiu res. I malgrat tot, alguna cosa brilla en silenci.

-El que fa bell el desert, és que té un pou amagat en algun lloc… -digué el petit príncep.

Vaig quedar sorprès de comprendre d’un cop aquest misteriós brillar de la sorra. Quan jo era petit vivia en una casa vella, i la llegenda explicava que hi havien amagat un tresor. Fins ara, naturalment, ningú no ha pogut descobrir-lo, tal volta ni tan sols l’han cercat. Però encantava tota la casa. A casa meva, s’hi amagava un secret.

-Sí -vaig dir al petit príncep-, tant si es tracta de la casa com dels estels o del desert, allò que els fa ser bells és invisible!"

Alguns ja haureu reconegut aquest diàleg del Petit Príncep. Que petit és perquè ho diu el títol però, és de les coses més grans que s’han escrit mai. Diria que totes les respostes són allí dins. Quasi qualsevol resposta que cerquis, és fàcil trobar-la a dins d’aquest breu conte per a adults. A molts en l’han fet llegir de menuts però, sincerament, és quan un és adult que val molt la pena retrobar-lo i fer una acurada lectura.

Per què us dic avui tot això? Ja he dit en les anteriors entrades que vaig començar el 2014 de molt bon humor i, per ara, no permetré que res ho canviï. M’amoïna o m’interessa tot el tema polític, el que es fa i el que es desfà, la gent… Però abans que tot, és un mateix i el propi benestar. Com deia fa un temps, no és que m’hagi tornat més egoista; senzillament, després d’haver après fa molt de temps una sèrie de coses, ara les aplico.

Perquè una de les coses més importants a la vida, sinó la més important, és l’actitud. L’actitud davant les coses i les adversitats i sobretot, sobretot, amb els ulls amb els quals es miren les coses. Amb broma i amb certa ironia, sempre hem dit que la “bellesa està en els ulls del qui mira”. Doncs res més enllà que això mateix. Ens cal aprendre a mirar amb el filtre de la bellesa i us adonareu que, com avançava el Petit Príncep, tot amaga un tresor.

Només d’aquesta manera es pot entendre que, en el meu cas, em pugui fer tant immensament feliç anar al mercat municipal a comprar verdures i que m’atengui la Sandra amb el seu somriure o l’Helena amb la seva simpatia, senzillesa, sinceritat i humilitat. Ambdues valen un imperi. O, per posar un altre exemple, que la Lina m’arregli el peix just per posar-lo al congelador. Tonteries…Com també són tonteries veure com la carnissera d’una carnisseria del cas antic atén els seus clients amb un immens somriure i de manera especial, o veure una dona gran venent les seves herbes al mercat… No sé com es diu però, cada dissabte, quan hi passo per davant, penso que li faria una abraçada. Quin encant de dona! I així, anar fent… Un nen amb una piruleta o abastant un globus, una parella adolescent descobrint l'oxitocina, la persona anònima que entra a l’establiment i diu bon dia, o els que et responen quan tu ho dius… També quan vaig a comprar el cafè i em diuen “Carles, el doble A?” Tot són tonteries…

Com bé il·lustra la vinyeta i sempre he dit, al món hi sobre gent i hi manquen persones. El que fins ara no havia sigut capaç d’apreciar, és que mirant amb uns altres ulls, cercant els secrets de les coses, que hi són, cada dia hi ha més persones i tot va molt millor. Persones que transmeten alegria, felicitat, que són atentes, diamants, joies, encantadores… Persones que et contagien d’aquest esperit i quasi t’obliguen a sentir-te igual i a compartir-ho amb els demés. Persones que només en veure-les fan que moltes coses, per petites que siguin, siguin importants i valguin la pena. Per tant, no hi ha mal que per bé no vingui; només es tracta de saber-li trobar i, sobretot, apreciar, gaudir i compartir. Que passeu tot un molt bon dia!