La Biblioteca Pilarín Bayés (1/2)

Queden poques setmanes per la inauguració de la Biblioteca Pilarín Bayés. Abans de la mateixa, m’agradaria dir-hi la meva ja que des que es va saber que tancarien l’actual Biblioteca Joan Triadú, va causar molts disgustos. Val a dir que intentaré dir-hi la meva des de diversos punts de vista, perquè la Biblioteca Pilarín Bayés, no és només una biblioteca, i té molts més aspectes relacionats que penso que és important tenir present.

En primer lloc, potser caldria valorar-ne el nom. En un procés participatiu, la gent va decidir que havia de portar aquest mateix. Doncs poca cosa més a dir. Particularment potser n’hauria escollit un altre, però em sembla que la Pilarín és una fantàstica representant vigatana, i que mereix una Biblioteca i molt més. De fet, és una clara candidata a ser Vigatana Il·lustre i els que estiguin al consistori en el moment que sigui, no haurien de trigar gaires dies després del seu decés (Déu vulgui que sigui molt enllà, evidentment) a atorgar-li aquest mèrit. Però sí que és cert que hi ha gent que ha fet notar que dedicar una biblioteca a algú viu, és una mica rar. Discrepo totalment... quin regal més gran, poder viure la inauguració d’una biblioteca, fogà de cultura, que porta el teu propi nom.

En segon, el tancament de la Biblioteca Joan Triadú. I aquí val la pena posar l’èmfasi en dues coses. En primer lloc, crec recordar que inicialment, no estava previst el tancament de l’actual biblioteca. Sigui dit de passada i com a exusuari, que com a biblioteca fallava en diversos aspectes. El primer de tots, el soroll, que començat per alguns dels bibliotecaris, s’encomanava als usuaris i sovint més aviat semblava un bar, que no una biblioteca. I amb això sí que parlo amb coneixement de causa. Afortunadament, hi havia bibliotecaris amb un gran sentit de responsabilitat laboral i aturaven aquells despropòsits, però malauradament no es pot afirmar de tots. Altra cosa és que vaig tenir la fortuna o desgràcia de demanar en diverses ocasions llibres que havien desaparegut. Que amb un catàleg de milers de llibres... no em direu que no tinc mèrit. Diria, no ho puc afirmar, que fins i tot ha desaparegut un dels exemplars d’Un Passeig per Vic que vaig publicar al 2016 i els vaig portar.

En segon lloc i continuant amb la Biblioteca Joan Triadú, tanca la biblioteca, però no l’espai o lloc. Ara serà destinat a centre cívic o cultural, i també serà un punt de recollida i retorn de llibres, així com també de lectura de premsa. Cras error. Si la intenció és que la gent vagi a la nova biblioteca, si no els dones un motiu de pes, difícilment hi aniran. Dit d’altra manera, els usuaris que ja han girat l’esquena a la nova biblioteca sense donar-li una oportunitat, si els facilites la cosa perquè no hi hagin d’anar, difícilment hi aniran.

En tercer lloc i retornant a la nova biblioteca, hi ha tot el conjunt. En aquest aspecte, penso que s’haurien pogut fer les coses d’altra manera. Pel que fa al conjunt arquitectònic, no sé si hi tinc res a dir. O sí. El disseny és com a mínim arriscat. Espectacular, ho és molt. Basat en altres edificis nòrdics (van anar nord enllà a estudiar-los), no sé si té gaire sentit en un país mediterrani. Però com a mínim brilla (en sentit metafòric), i serà un gran ítem des del punt de vista polític, que és de les coses que més els importa (sigui el que sigui, però sobretot que brilli!). Dit això, han previst que la fusta no es farà malbé, així com també han tractat la paret amb quelcom per evitar pintades. Confio que l'equipament l’han fet sostenible. Amb això vull dir que nosaltres vàrem tenir la sort de fer-hi una visita pel juny o juliol. Hi feia una calor terrible. Naturalment, no em queixo de la calor, que evidentment amb tot parat, era normal. El que em vaig preguntar aleshores fou, quanta energia serà necessària per mantenir una temperatura còmode a l’estiu i a l’hivern? Els edificis nòrdics estan fets de manera que s’aprofiti molt el sol però aquí... quan el sol hi toqui, amb tot aquell frontal de vidre... per mantenir-ho a vint-i-cinc o vint-i-set graus... no m’imagino el que comportarà energèticament. En resum, i com deia, confio que l’hagin fet sostenible.

D’altra banda, hi ha un altre aspecte que a mi em va preocupar considerablement. I és que al darrer pis, és molt atractiu per poder-ser fer sèlfies d’aquests perillosos. Sense ànim de donar idees a ningú, és fàcil saltar un petit vidre que separa la terrassa de zones molt perilloses i altament atractives per la gent que arrisca la vida per una fotografia. Confiem també que o bé ho hagin resolt, o bé no hi hagi ningú que tingui aquesta idea i posi en risc la seva vida. Però vaja... que ho han deixat que incita.

Seguirem la setmana que ve.