La Biblioteca Pilarín Bayés (2/2)

Recuperant el fil de la nova Biblioteca Pilarín Bayés començat la setmana passada, simplement l’han venut malament. La biblioteca, no és una biblioteca. La biblioteca és un edifici de cinc plantes (aparcament inclòs), en el qual hi ha des d’estudis de gravació, fins a sales d’actes, passant per sales de joc, bar, sales per llegir, per fer el borrego... i una planta de pròpiament biblioteca. Perquè us en feu la idea, segueix una mica l'estil de la Divina Comèdia. El poema conta el viatge des de l’infern fins al cel passant pel purgatori, i en el cas de la biblioteca, a mesura que anem pujant plantes, ens acostem a la raó inicial de l’edifici, la biblioteca, que emularia el cel. Així doncs, la gent s’ha quedat amb la idea que passem del gran convent del germans maristes (Biblioteca Joan Triadú), a una simple planta d’un edifici. Home... no és això. En aquest cas, cal dir que les instal·lacions estan molt bé. I si es compleix el fet que a la biblioteca seran restrictius amb el tema del silenci i amb la resta de plantes no... almenys potser recuperaran usuaris que havien perdut per aquest tema. Altra cosa és si a l’entrar a la primera planta (infern), ja desisteixes de continuar amb la travessia per arribar a dalt de tot.

Pel que fa a diversos serveis, i més enllà de l’estudi de gravació, sales d’actes o de presentacions de llibres, etc., val la pena destacar el bar. A priori són conceptes una mica antagònics. Però com que no és una biblioteca, sinó un conjunt cultural d’abast comarcal o fins i tot provincial...doncs veurem. Aquí un dels problemes qüestionables és què passarà amb les restes de menjar i beguda que poden circular per diverses plantes. Trobarem ditades a llibres i taules constantment? En aquest sentit, val a dir que durant la visita no vàrem veure cap paperera ni dintre ni fora de l’edifici. També cal fer notar que podràs o hauràs de ser força autònom en la cerca de llibres. Els bibliotecaris faran tasques més aviat administratives i no pas de bibliotecaris (tal i com ho vaig entendre). En aquest sentit, és curiós i divertit el sistema automàtic tipus arxiu. Podràs cercar un llibre en una pantalla, i un robot t’obrirà un petit passadís i t’il·luminarà on hauria (condicional) de ser el llibre que busques. Perquè ens entenguem, hi haurà aquell tipus de lleixes que van amb rodes i les fas bascular amb una roda (però en aquest cas serà automàtic).

Tot amb tot, dues crítiques, que penso que ho haurien d’haver fet diferent. La primera d’elles és la publicitat que n’han fet, advertint que la nova biblioteca s’obre a la ciutat. Aquí, penso que se’ls ha escapat l’inconscient i denota que Vic, malauradament, són com a mínim dues ciutats: la del centre històric, i la resta. Efectivament, la nova biblioteca té com a vistes el Parc Balmes, la seu episcopal, el riu... és a dir, s’obre al riu, o s’obre al centre històric. Però cras error dir que s’obre a la ciutat, quan darrera seu i al costat hi té bona part de ciutat. Potser per ells no és ciutat... En aquest sentit, més enllà que la nova biblioteca s’ha obert on s’ha obert, val a dir que hi ha diversos veïns que s’han queixat que la biblioteca, més que obrir-se al barri, en realitat li dona l’esquena. No són més que matisos i PNL (programació neurolingüística), però s'haurien pogut tenir en compte a l'hora de comunicar.

La segona fa referència a l’homenatge a les víctimes. Novament, han patinat. I ho dic molt convençudament. Anem a pams. En el lloc on s’ha construït la nova biblioteca, antigament hi havia la caserna de la Guàrdia Civil. Caserna que tristament va atemptar ETA l’any 1991 causant deu morts (un, no causat directament per l’atemptat, si mal no recordo). Per tant, algú ha decidit dues coses. En primer lloc, que al jardí hi plantarien deu arbres per recordar aquestes deu víctimes. En segon lloc, que posaran els noms de les deu víctimes en uns esglaons que baixen al jardí. I amb tot això és on s’equivoquen. I qui ho vulgui veure ho veurà, i qui no no. Jo només faig una pregunta i una reflexió: què és una víctima? A Vic hi va haver deu víctimes mortals i quaranta-quatre ferits (segons la Vikipèdia). Els ferits comptabilitzats i a saber quants no comptabilitzats no foren víctimes? L'atemptat va causar deu víctimes?

Acabo amb una darrera reflexió quant als usuaris de la biblioteca, i que això dependrà de la més o menys fortuna. És molt lloable i agraït voler fer un equipament com aquest en un barri com el del Remei. Particularment, vull interpretar que la ciutat intenta donar una oportunitat a molts que no la tenen i deambulen pel carrer tot el dia. Aquesta és la bona notícia i hi estic d'acord al cent per cent. Dit d’altra manera, és millor que els nens, adolescents i joves estiguin llegint còmics o fent cultura, que anant amb patinet per les voreres o fent coses molt pitjors. Altra cosa és gestionar tot això. I amb aquest tema algú interpretarà les meves paraules com quelcom que no són però m’és indiferent. Si observeu tot equipament públic de la ciutat, en la immensa majoria dels casos s'hi concentren petits grups, dels quals sovint en queden fora una part de l’altra societat. Amb tot, el que vull dir és que està bé que la biblioteca es converteixi en una oportunitat per gent amb menys recursos, però el que cal evitar de totes totes, és que es converteixi en un punt de trobada que amb l’ànim d’incloure alguns, acabi excloent els altres. La nova biblioteca i els seus serveis ha de de tots i per a tots, i tothom hi ha de trobar la seva oportunitat. 

Per cert, no he dit res sobre el logotip de la biblioteca. M’agrada!, com moltes altres coses!