Josep Pratdesaba, la conferència (11/12): religiositat i bon humor
Així doncs, ja veieu que Pratdesaba no només era astrònom. I encara em deixo altres vessants, com el de la ramaderia, del que n’han quedat imatges immortalitzades. I, per sorprenent que pugui semblar per un home de tanta ciència i erudició, també cal destacar la seva religiositat.
Fotografia de Greg Rakozy d’Unsplash. |
Sense ànim d’entrar-hi, només voldria recuperar algunes de les frases amb les que la va demostrar. En una ocasió deia quelcom semblant a «tot és relatiu, menys Déu, que és absolut». Però n’hi ha més: «L’astronomia és la ciència que més acosta a Deu»; «Quin gust deu asser coneixer A Deu l’única Veritat absoluta...», o «Per algom ens ha donat Deu el cervell». Com la que es pot intuir a la cúpula: «Contemplant les maravelles del cel se veu resplendir l’infinita sabiduría de Déu y l’esperit s’enlaira acostantse a son Criador».
Finalment, del seu caràcter, també voldria destacar-ne la seva proximitat i el bon humor.
Fotografia de Tim Mossholder d’Unsplash. |
Compartia, i ho feia de bon grat. Suposo que va entendre que el seu coneixement no era només seu, sinó que era patrimoni comú del vigatanisme i més enllà. I, quant a l’humor, que serveixi d’exemple tan sols el següent per corroborar-ho. Ocorregué a Puiglagulla quan tenia noranta anys. Allí li feren un homenatge íntim per celebrar el seu aniversari. Ho explicaren així:
Casi a los pies de Nuestra Señora de Puiglagulla, [Pratdesaba] nos hablaba de «relatividad», con su erudición y gracejo incomparables. Y nos decía que, con los días de sus noventa años, si hubiese nacido en Mercurio (que tiene el año de unos 88 días), contaría ahora más de 370 años; en Venus, cerca de 150 años; en Marte, unos 49; en Júpiter, 8, aproximadamente; en Urano, pocos meses, y en Neptuno, menos aún. Y al decirnos que en Saturno sería un niño de 3 años, saltó la chispa natural de su poesía y de su humorismo:
—Ja m’haurien desmamat!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada