Josep Pratdesaba, la conferència (10/12): música i escriptura

I ja que torno a mencionar aspectes més folklòrics, tampoc ens podem oblidar del seu vessant com a músic i més especialment com a escriptor. Si bé és cert que en els primers estatuts del Círcol Literari no es va preveure l’esbarjo dels seus socis mitjançant jocs o música, el fet és que l’entitat es va anar modernitzant o ampliant els àmbits d’actuació. Les primeres notes que van sonar als salons del Círcol foren molt aviat, a finals de l’any 1861 quan s’hi va celebrar un concert de piano. Malgrat que aquest no fou més que un fet esporàdic, al cap de poc temps es va organitzar una secció de música. Aquesta fou la primera fornada de musics, i a finals de l’any 1898, va sorgir-ne una altra que va continuar la tasca de l’anterior. El nou grup estava compost pels Espona, Soler, Forcada, Aguilar, Fargas, Fitó, Torrà, i Pratdesaba entre altres. Aleshores, Pratdesaba estava a la ratlla dels trenta. 

Quant a la poesia, fou una altra disciplina artística amb la que s’atreví i d’alguna manera reeixí. D’una persona que aprèn diverses llengües per compte propi com l’esperanto, o l’hebreu, pel simple fet de poder llegir i comprendre obres sagrades en la seva llengua original, se’n pot esperar qualsevol cosa (bona). Pratdesaba va mostrar certa lleugeresa amb la ploma fins al punt de veure premiades obres seves. Fou el cas d’Amor i ciència, premiada als Jocs Florals d’Olot de l’any 1911. Les tres darreres estrofes fan així:

Oh amor, que tens unida

l’essència de la vida,

que el Creador va dar-te

amb son suau alè,

per tot arreu imperes,

ta llei no té fronteres

sens tu el món tornaría

al caos del no res.


Tu, l’equilibri dones

i als sers mai abandones,

ni als àtoms i molècules

ni als ions ni electrons,

per tu l’intel·ligència

suprema, amb complaença

es gosa en l’harmonia

del rodolar dels mons.


Vagant per prats i serres

afraus i torrenteres,

cercant vaig nit i dia

nous càntics per l’amor;

l’astronomia em dóna

les flors per la corona

que teixeix la ciència

dels cels, al Creador.

Sense ànim de convertir això en un recital, sí que he volgut no només recuperar aquest fragment, sinó també compartir-vos una altra composició escrita el 1945 entre, i és el títol, Els dos observatoris: diàleg:

— Què féu benvolgut company de la «capçana blanca» que tot sovint us veig rodar i obrir la vostra allargada finestra per on sospito que tafanegeu quelcom de les immensitats del cel?

— És que sota aquesta mitja bola hi ha un ull tafaner i escrutador que pretén no res menys que desxifrar els enigmes siderals.

— Bona feina us heu buscat, aquesta feina de tafanejar allò que fan els astres, car serà difícil que arribeu a treure’n l’aigua clara. Trobo que teniu massa pretensions, voler saber el que fan el sol, la lluna i les estrelles.

— I vós, vell cloquer de la «testa coronada», a qui veig des d’aquí com féu anar la «llengua» i sento la remor que féu, bona per despertar el veïnat?

— Si vós mireu el cel, jo miro la terra i veig sota meu una munió de masies i poblets, veig el tràfec i el moviment de la vida dels meus habitants i, enlairat sobre la casa de Déu, aviso els meus feligresos i els recordo l’obligació que tenen de pensar en tot moment que la vida és curta i que cal estar sempre preparat per fer el suprem viatge.

— Us trobo tètric; jo estic més distret.

— Això és molt relatiu. Què seríeu si no tinguéssiu darrera vostre o, millor dit, dintre la vostra «caperutxa» un enteniment que fos capaç d’avaluar allò que el vostre ull gegantí arriba a veure?

— I vós, vell cloquer de la «testa coronada», què en faríeu de les campanes si no tinguéssiu un cap intel·ligent que us indiqués la manera de fer-les parlar?

Així dialogaven els dos observatoris.

Tant la «capçana blanca» com la «torre coronada» de res no servirien si no tinguessin una finalitat ben determinada.

L’astronomia ens ensenya les meravelles del cel i la parròquia ens mostra el camí per gaudir-ne, que és el camí de la nostra salvació.

Vista que té l’observatori del campanar.

Amb tot, també li hem trobat algun conte, com per exemple «El vol de la fantasia», publicat a Catalunya ràdio el vint-i-cinc de novembre de 1933, i alguna altra composició curta.


Comentaris