Naixement, puixança i declivi del vigatanisme (1/10)

Darrerament, i com a persona nascuda i resident a Vic, em sovintegen diferents preguntes: on som? D’on venim? Cap a on anem? No dic que el lector trobi les respostes a aquestes preguntes en aquestes humils línies però, com a mínim, penso que el farà reflexionar i, amb sort, algunes pistes hi trobarà.

El cert és que som el que som perquè un dia fórem el que fórem. Sembla evident, però m’atreviria a assegurar que molts no ho acaben de tenir del tot clar. No faig aquesta reflexió personal com a crítica a ningú, sinó simplement com a tal. Tan sols cal observar els anys de naixement de molts dels integrants de la Galeria de Vigatans Il·lustres per adonar-se que durant el segle XIX i principis del XX, alguna cosa va succeir a la ciutat perquè aquesta donés els fruits que va arribar a donar. Perquè el lector se’n faci una lleugera idea, en les properes tres entregues en farem una enumeració amb un breu resum o, senzillament, per fer-se la càbala de la magnitud de la societat vigatana d’aleshores.

El 1810 va néixer Jaume Balmes i Urpià (1810-1848). Balmes va viure poc, però ho va fer molt intensament. Resumir la seva vida i obra és pràcticament impossible. La biografia per excel·lència que existeix consta de més de dues mil pàgines. Són tres volums d’Ignasi Casanovas. Essent simplistes, ell va maniobrar de tal manera en la monarquia espanyola, que si el seu pla hagués reeixit —i va estar molt a punt— s’haurien pogut evitar tres guerres carlines. En una ocasió li escrivia el bisbe Llucià Casadevall que tingués cura de la seva salut «perquè la seva vida ja no és la seva, sinó que ha passat a ésser propietat de l’Església i de l’Estat». M’agradaria destacar dues frases seves: «Conocemos más los libros que las cosas; y el ser sabio consiste en saber cosas y no libros», i «Un genio es una fábrica, un erudito un almacén». Quant al seu gran best seller, El Criterio, Menéndez y Pelayo en va dir que «bastaría a la mayor parte de los hombres para recorrer sin grave tropiezo el camino de la vida» .

El 1814 va néixer Josep Sadoc Alemany i Cunill (1814-1888), el primer arquebisbe de Califòrnia. No n’hi hagué un altre abans que ell. Entre altres mèrits, ell té l’honor d’haver consagrat la primera catedral al món dedicada a la Immaculada Concepció. Ho feu a San Francisco. Cas d’anar per aquelles llunyanes terres, també hi trobarem l’Alemany Boulevard de San Francisco, una via que connecta el nord-est amb el sud-oest de la ciutat (veure via blava al mapa adjunt); l’Alemany Maze o Alemany Interchange, una intercessió, també a la ciutat de San Francisco, entre dues autopistes; l’escola de secundària Bishop Alemany High School i la seva corresponent capella a Mission Hills; la biblioteca Bishop Alemany Bookstore al costat de l’escola, i l’Archbishop Alemany Library de la Dominican University of California de San Rafael.

© Thunderforest © OpenStreetMap contributors

Dos anys més tard veié la primera llum Joaquim Salarich i Verdaguer (1816-1884), metge, escriptor i primer cronista de la ciutat. Personalment, m’atreviria a dir que és un dels pares del vigatanisme i artífex del seu bell despertar.

El 1817 nasquí Josep Xifré i Mussach (1817-1899), cofundador de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, coneguts popularment com claretians o cordimarians. En va ser el superior general durant quaranta-dos anys.

Després d’un breu parèntesis, va néixer Jaume Collell i Bancells (1846-1932). Quant al canonge Collell, és possible que no hi hagi ningú amb més transcendència en el terreny periodístico-político-catalanista. L’anirem coneixent al llarg d’aquest treball i no crec que deixi ningú indiferent.

Aquest mateix any va veure la primera llum Eusebi Molera i Bros (1846-1932), el vigatà que va disputar-se amb Thomas Alva Edison l’èxit de la llum elèctrica convencional. Essent molt simples, tot i que no enganyaríem pas a ningú, podríem dir que fou el vigatà que va fer brillar part d’Amèrica. Metafòricament i literal. Quasi res. Parlem del vigatà que va anar a perseguir el somni americà i, entre altres distincions i reconeixements fou: membre honorari de la Societat d’Arquitectes de San Francisco; soci de la Societat d’Enginyers Civils i Arquitectes de Mèxic; president de la Societat d’Enginyers Civils de Califòrnia; membre de la Societat Internacional d’Enginyers Elèctrics de París; president de la Biblioteca Mercantil de San Francisco; president de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia; assessor de l’Observatori de Lick; membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona; vicepresident de la Societat Històrica de Califòrnia; soci honorari de l’Acadèmia de Ciències de Mèxic; membre de la Societat Astronòmica Britànica; membre fundador i president un parell de vegades de la Societat Tècnica de la Costa del Pacífic; membre de la Societat Geogràfica del Pacífic; membre del Comitè de Reconstrucció de San Francisco; regidor d’urbanisme i conseller en qualitat de prohom de la mateixa ciutat; president del Comitè d’Embelliment i de Recepcions Públiques de San Francisco; membre del Comitè de Promoció de Califòrnia; membre del prestigiós i selecte Chit-Chat Club; membre corresponent de la Real Academia Española; delegat al Nou Món de la Sociedad Astronómica de España y América; membre honorífic de la Societat Geogràfica i Estadística de Mèxic; membre distingit de la Universitat de Califòrnia; membre de la Societat Americana d’Enginyers Civils; membre de la Societat Astronòmica de Califòrnia; membre de la Societat Tecnològica de Califòrnia; membre de l’Esbart de Vic, i membre, també, del Círcol Literari de la mateixa ciutat . Possiblement ens deixem algunes coses més. En qualsevol cas, un gran emprenedor amb un immens talent. I si hem de fer cas del que deia arran de la no resposta a les cartes enviades al canonge Collell, fou un home amb una agenda de luxe: «[...]no podia creure qu’ell se cregues de tanta importancia que les meves cartes no mereixen resposta, puig entre els meus corresponents si contaban reinants de nacions, membres de cases reals, lords d’Anglaterra, senadors dels Estats Units, ministres del govern espanyol, eminències científiques i literàries...» 


Comentaris