Carles Costa i Muntadas

Pel desembre del 2020 vaig escriure quatre línies sobre els antics ponts de la ciutat de Vic . Ara m’adono que el títol no era del tot correcte perquè a Vic no només hi ha i hi havia més ponts, sinó també que són tant o més vells que els que allí em referia. Així doncs, avui recupero un petit document de l’any 1957. Més concretament, un treball que es va publicar per l’avinentesa de la Festa del Llibre, és a dir, per Sant Jordi. És un llibret petit però ben curiós, un més dels que brindava l’antiga llibreria Sala, a la plaça Major, just al costat de la casa on havia vist la primera llum Josep Pratdesaba i Portabella . El treball és petit però, si m’ho permeteu, és una monada. Comença asserint que els rius són artèries de vida natural. Així mateix, artèries de vida múltiple —segueix— són els camins i les carreteres. I per creuar aquests últims amb els primers ha sigut necessari, històricament, una solució constructiva que permeti ambdues circulacions (d’aigua i éssers): efectivament, el...

« Joaquim Salarich i Verdaguer / Cronista de la ciutat / 1816 - 1884». Aquesta és la lacònica inscripció que roman en una llosa a de la plaça del Carbó, segons com, amagada darrere d’unes cadires al costat de les escales. La làpida no fa justícia a qui és dedicada. Aquí, anys ha, hi havia hagut la casa de Picó o de Morgadès, que és on nasquí aquest vigatà il·lustre. Abans de l’actual llosa, n’hi havia hagut una altra de —al meu parer— més encertada: «Joaquim Salarich i Verdaguer / Erudit metge, bon patrici / cronista de la ciutat». El doctor Salarich és el pal de paller d’una nissaga important de metges estretament vinculada a l’Hospital de la Santa Creu: el seu fill Josep Salarich i Giménez; el fill d’aquest, Joaquim Salarich i Torrents, i el germà d’aquest últim, Miquel dels Sants. Així mateix, és el germà de la primera dona proposada com a vigatana il·lustre, na Felipa Salarich i Arqués , filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paul. Finalment, fou cosí tant de mossèn Cinto Verdaguer...

Del verb inventat enVICar . En qüestió de pocs mesos es duran a terme diversos esdeveniments que m’exhorten a escriure unes línies. Començant pel principi i més proper, ens disposem a celebrar una nova Festa Major a Vic. Així mateix, el juliol és per a molts l’inici de les vacances. El dotze d’agost hi ha previst un eclipsi solar. Finalment, el mes de setembre —i si no m’erro— està previst el Festival de la Carxofa a Califòrnia, més concretament a Castroville, que es convertirà en la capital mundial d’aquest capítol immadur i comestible. Com pretenc lligar-ho tot plegat? A través d’un vigatà nascut el 1846 d’acord amb l’Arxiu Municipal. És a dir, enguany es commemora el cent vuitanta aniversari del seu naixement. Parlem d’ Eusebi Molera i Bros , el vigatà que, literalment, va fer brillar part d’Amèrica. Si teniu pensat anar de vacances a Califòrnia i encara no heu organitzat la ruta, us pot fer gràcia aquesta informació. A la costa del Pacífic hi trobem el Parc Estatal Andrew Molera. D...

Cada any se celebren efemèrides. Enguany no és cap excepció. A mode d’exemple, i fixant-nos només amb les dècades senceres, tenim el 490è aniversari del naixement del gran Antoni Montserrat ; el 210è del del doctor Salarich , primer cronista de la ciutat; el 180è d’ Eusebi Molera , així com també del gran canonge Collell, pare del catalanisme polític. Si ens fixem en les defuncions, podríem posar el focus a Maria Teresa Saits , fundadora de les monges del Saits, que va morir fa 170 anys; la gran Antònia Bardolet de qui es commemora el 70è aniversari i confiem veure-la aviat a abillar la Galeria de Vigatans Il·lustres, i de John Bux , que va traspassar fa 50 anys. Tanmateix, l’efemèride d’enguany, més encara en plena Festa Major, és sobre el món sardanístic. Hi ha força batibull de dades però intentaré no equivocar-me. El vint-i-nou de juliol del 1900 es pot dir que és el dia oficial de la instauració de la sardana llarga o la implementació de la nova sardana a Vic. Enguany farà 126 an...