Carles Costa i Muntadas

El passat dia vint de gener vàrem tenir el goig de veure col·locar el retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres. Particularment em va fer molta il·lusió, ja no només perquè forma part de les meves particulars Glòries Vigatanes , sinó que orgullosament tinc el convenciment que hi he aportat el meu gra de sorra. Val a dir que la iniciativa no ha estat fàcil, i ha necessitat el tanteig en els grups municipals en les dues últimes legislatures. No dic res de nou, perquè és públic, quan dic que el grup municipal de la CUP s'hi ha negat sempre per un tema... podríem dir sexista? És un adjectiu que no utilitzo gratuïtament, perquè l'únic argument que han trobat per no donar suport al nomenament, ha estat que Josep Pratdesaba va néixer baró, i com que a la Galeria hi ha molts més homes que dones... doncs no en volen ni sentir a parlar. Sexista? ho deixo a l'avaluació del lector. En qualsevol cas, penso que és una clara discriminació per gènere (cosa...

El pròxim dilluns 20 de gener, a les 7 de la tarda, la Sala de la Columna acollirà l’acte de nomenament de vigatà il·lustre a Josep Pratdesaba i Portabella , científic i home polifacètic nascut a Vic (1870-1967). Aquest és l’acte de reconeixement pòstum més important que atorga la ciutat de Vic a personalitats que hi hagin nascut i que hagin tingut una trajectòria personal i professional de gran rellevància per la ciutat, el país o fins i tot més enllà. L'efemèride em fa molta il·lusió, ja no només perquè he pres part en la iniciativa, sinó també perquè soc l'autor del discurs que es llegirà. Bé, de fet està previst que el llegeixi jo. L’entrada a l’acte és lliure, però l’aforament és limitat i sense reserva prèvia, de manera que compteu en arribar-hi més o menys d'hora! No hi falteu!

Acabem avui aquesta sèrie dedicada a l’altra realitat de Corea del Nord. La que no mostren, que no expliquen, que amaguen. Com a lliçó d’esperança, el sol surt cada dia, i cada dia és una oportunitat per fer una cosa diferent. Ja no dic diferent referint-me a índole, sinó fins i tot a fer el mateix de manera distinta. I un dia, Yeonmi i la seva mare van poder traçar la seva fugida. El 2009 a ella i a la seva mare les van rescatar uns missioners cristians, que les varen conduir, no sense entrebancs, a la frontera entre Mongòlia i Xina. Des d’allí, van caminar pel gèlid desert de Gobi una inacabable nit d’hivern. Reeixiren. Des de l’aeroport volaren cap a Corea del Sud. No sense haver experimentat la vergonya del supervivent, aquella que no permet una felicitat plena perquè amics, familiars, coneguts... han caigut abans d’albirar la llibertat i s’han quedat pel camí. Al baixar de l’avió, Yeonmi assevera que es va trobar en un altre planeta. Va veure un passadís il·luminat amb llum brilla...

Hongwei va fer mans i mànigues per trobar Yeonmi i recuperar-la. I ho va fer. A la primera nit que van estar junts, novament la va tornar intentar violar. En l’intent, Yeonmi va córrer cap a la cuina, va agafar un ganivet i se’l va posar al coll mentre sortia al balcó. La decisió estava presa: si s’acostava, es llevava la vida. En la conversa, Hongwei li va fer entendre que si ella accedia a ser la seva esposa, faria venir a la seva mare i al seu pare. Així la convencé: compraria la seva mare novament, i pagaria a un intermediari perquè portés el seu pare des de Corea del Nord a Xina. A banda, també l’ajudaria a trobar la seva germana. Aquesta fins i tot havia partit abans que ella. Eunmi va marxar quan a Yeonmi encara no li havien donat l’alta d’aquella operació d’apendicitis. Estava desesperada per marxar. Ho havia intentat en alguna altra ocasió sense èxit. No obstant, en la nit que va poder, la seva mare es pensava que no ho faria, i ni tan sols la va abraçar per acomiadar-se. Si l...