Josep Pratdesaba i Portabella i el camí cap a la Galeria de Vigatans Il·lustres
El passat dia vint de gener vàrem tenir el goig de veure col·locar el retrat de Josep Pratdesaba i Portabella a la Galeria de Vigatans Il·lustres.
Particularment em va fer molta il·lusió, ja no només perquè forma part de les meves particulars Glòries Vigatanes, sinó que orgullosament tinc el convenciment que hi he aportat el meu gra de sorra. Val a dir que la iniciativa no ha estat fàcil, i ha necessitat el tanteig en els grups municipals en les dues últimes legislatures. No dic res de nou, perquè és públic, quan dic que el grup municipal de la CUP s'hi ha negat sempre per un tema... podríem dir sexista? És un adjectiu que no utilitzo gratuïtament, perquè l'únic argument que han trobat per no donar suport al nomenament, ha estat que Josep Pratdesaba va néixer baró, i com que a la Galeria hi ha molts més homes que dones... doncs no en volen ni sentir a parlar. Sexista? ho deixo a l'avaluació del lector. En qualsevol cas, penso que és una clara discriminació per gènere (cosa que ells mateixos critiquen).
No em vull allargar amb aquest tema però sí que m'agradaria dir unes coses. Certament, la Galeria és molt masculinitzada. Jo sempre he defensat un parell de coses. La primera, és que hi falten dones. I també sempre he dit que la història les ha tractat molt malament i immerescudament. La segona, que s'hi han de posar les que realment hagin fet grans mèrits i no pel simple fet de tenir gènere femení. Fer-ho, simplement afebleix el gènere. En aquest sentit, sempre està bé recordar a la Carme Ruscalleda, que sempre ha declinat cap tipus de distinció gastronòmica separat per gènere: sempre ha defugit del premi a millor cuinera perquè entén cuiners i cuineres per igual, com ha i hauria de ser. Al meu entendre (potser erroni) la primera discriminació que pateix la dona, és quan es creu que no se la pot fer competir amb els homes. I és clar que hi pot competir! I més encara en temes intel·lectuals o amb mèrits! No fer-ho, simplement és insultar-la.
Dit això la CUP sempre s'ha queixat d'aquesta circumstància però que jo sàpiga, no ha liderat mai la proposta de posar cap dona a la Galeria de Vigatans il·lustres. Bé... aquí en van sis que de ben segur més d'una podria formar-ne part per mèrits propis: Maria de les Llagues Osona; Arcàngela de Ferreras i Bosch, Maria Teresa Saits i Vilardebò; Felipa Salarich i Arqués; Ramona Llimargues Solé, i Antònia Bardolet i Boix. De les cinc primeres he publicat Victòries. En referència a l'última, he publicat Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà. Llevat de l'Antònia, totes són religioses i se'm planteja un altre dubte en referència a la CUP: pesaria més la condició positiva de dona, o la negativa de religiosa? O dit d'altra manera, què és més important per la CUP, que sigui dona o que sigui laica? En fi...
Afortunadament, en les darreres eleccions municipals van perdre un regidor i l'aritmètica ja donava. Cal tenir present que per nomenar una persona com a Vigatà Il·lustre, calen 6/7 parts dels regidors. En aquest cas, en feien falta divuit (clavats) dels vint-i-un: al perdre un regidor a les anteriors eleccions, el nomenament fou possible. Noti el lector que a la propera legislatura ja serà un xic més difícil, o fàcil. Ho dic amb el benentès que passarem de vint-i-un regidors a vint-i-cinc, de manera que caldran vint-i-un o vint-i-dos regidors segons com s'interpreti la normativa (21.43 exactament). Tanmateix i amb sort, abans d'acabar aquesta potser tenim la sort de veure un altre nomenament, que no serà altre (almenys ja ho hem proposat) que l'Antònia Bardolet i Boix. En aquest cas, és de preveure que tindrà el suport de la majoria. Ja no només per mèrits, que és una primera espasa, sinó perquè alguns hi veuran el valor afegit de ser dona i laica.
M'adono que havia pensat aquesta entrada per una cosa i me n'he anat per les branques. Deia al principi que tinc el convenciment d'haver aportat el meu gra de sorra a la proposta de Josep Pratdesaba i Portabella com a Vigatà Il·lustres. De fet, el discurs que fou llegit a la Sala de la Columna el vaig escriure jo. Tot i que l'Ajuntament de Vic ja el va publicar en un petit opuscle, en les properes vuit entrades podreu llegir el que vaig escriure. Obviaré dues coses que també són al llibret: les paraules de la besnéta de Josep Pratdesaba, Anna Alsina, a qui només tinc paraules d'agraïment, i la composició del vigatà titulada Els dos observatoris: diàleg.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada