L’altra realitat de Corea del Nord (7/8)

Hongwei va fer mans i mànigues per trobar Yeonmi i recuperar-la. I ho va fer. A la primera nit que van estar junts, novament la va tornar intentar violar. En l’intent, Yeonmi va córrer cap a la cuina, va agafar un ganivet i se’l va posar al coll mentre sortia al balcó. La decisió estava presa: si s’acostava, es llevava la vida. En la conversa, Hongwei li va fer entendre que si ella accedia a ser la seva esposa, faria venir a la seva mare i al seu pare. Així la convencé: compraria la seva mare novament, i pagaria a un intermediari perquè portés el seu pare des de Corea del Nord a Xina. A banda, també l’ajudaria a trobar la seva germana. Aquesta fins i tot havia partit abans que ella. Eunmi va marxar quan a Yeonmi encara no li havien donat l’alta d’aquella operació d’apendicitis. Estava desesperada per marxar. Ho havia intentat en alguna altra ocasió sense èxit. No obstant, en la nit que va poder, la seva mare es pensava que no ho faria, i ni tan sols la va abraçar per acomiadar-se. Si la Yeonmi no assentia el tracte, l’alternativa no era altra que entregar-la a les autoritats xineses, i aquestes la repatriarien amb tot el que comportava.

Així va perdre la virginitat aquella adolescent de ni catorze anys: consentint una violació. Tantost Hongwei va acabar, Yeonmi se’n va anar a la dutxa. Naturalment, se sentia bruta, i va fregar-se la pell fins a fer-se sang. Val a dir que al veure aquesta situació, a Hongwei també li van caure les llàgrimes. D’aquí l’afirmació que tot i que mínima, tenia més humanitat que la resta d’intermediaris. Tot amb tot, perquè el govern xinès, ja ho havíem dit, no reconeix els refugiats nordcoreans com a víctimes. Així doncs, en moltes ocasions, les nenes i dones han d’escollir entre això, o tornar a Corea del Nord.

Un altre dels episodis que fa posar la pell de gallina és la història amb el seu pare. En aquest moment, recordem el tracte natural, normal, insensible, amb la mort que ja havíem anotat al parlar de Sungju. Ho tenen tan inculcat i interioritzat, que xoca totalment amb la nostra cultura. Hongwei va complir la part del tracte i va portar el seu pare. Malgrat això, patia un càncer que de seguida se’l va endur al cel. No obstant, fins i tot un nordcoreà mort és un problema a Xina. Tot i que mort, no deixa de ser un refugiat i s’ha d’ocultar a les autoritats. Així doncs, els enterraments, cas que siguin necessaris, també són clandestins. Van carregar el cos del seu pare a la part posterior d’un vehicle. Llavors es van dirigir cap al nord, on Hongwei coneixia un lloc on incinerarien el pare de Yeonmi. En arribar-hi van fer rodolar el cos fins al crematori. En començar a cremar, mare i nena van començar a plorar, però els homes que les acompanyaven els van fer notar que no fessin fressa per no ésser descobertes. No van poder plorar la mort de marit i pare respectivament. En una hora, el cos era cendra i alguns ossos. La mateixa Yeonmi va arreplegar les restes del cos cremat: conta que ni tan sols va voler uns guants per poder notar tot el pes de les restes del seu pare.

Així li van anar anant les coses a Yeonmi fins que es va tornar a veure amb l’aigua al coll. Hongwei es malgasta els diners i comença a escatimar amb els recursos per a la mare i filla, que han de vireu amb menys de dos dòlars a la setmana. Així doncs, per salvaguardar i protegir la vida d’ambdues, prenen la decisió de vendre la mare. Tenint en compte que Yeonmi era la muller de Hongwei, pràcticament la decisió va anar a càrrec seu. És a dir, per poder viure, es va veure obligada a vendre’s la seva pròpia mare. En aquest moment, penso que és quan toquen fons.