L’altra realitat de Corea del Nord (8/8)

Acabem avui aquesta sèrie dedicada a l’altra realitat de Corea del Nord. La que no mostren, que no expliquen, que amaguen. Com a lliçó d’esperança, el sol surt cada dia, i cada dia és una oportunitat per fer una cosa diferent. Ja no dic diferent referint-me a índole, sinó fins i tot a fer el mateix de manera distinta. I un dia, Yeonmi i la seva mare van poder traçar la seva fugida. El 2009 a ella i a la seva mare les van rescatar uns missioners cristians, que les varen conduir, no sense entrebancs, a la frontera entre Mongòlia i Xina. Des d’allí, van caminar pel gèlid desert de Gobi una inacabable nit d’hivern. Reeixiren.

Des de l’aeroport volaren cap a Corea del Sud. No sense haver experimentat la vergonya del supervivent, aquella que no permet una felicitat plena perquè amics, familiars, coneguts... han caigut abans d’albirar la llibertat i s’han quedat pel camí. Al baixar de l’avió, Yeonmi assevera que es va trobar en un altre planeta. Va veure un passadís il·luminat amb llum brillant; una passarel·la mòbil a mode de catifa màgica, i noies sudcoreanes amb jaquetes de cuir, minifaldilles i auriculars de colors. Li feia pot caminar pel marbre per no relliscar en aquell riu gelat. En veure els moderns, nets i brillants wàters sudcoreans es pensava que eren lavabos.

La seva primera parada després de l’aeroport va ser a l’hospital, on els van fer un reconeixement mèdic, el primer que li feien a la seva vida. Del que li va sobtar més és que li donessin un recipient per prendre-li una mostra d’orina. No pel fet en si, sinó per posar orina en un vas que ella, a l’altra Corea del Nord, l’haurien utilitzat com a copa de luxe per brindar amb cava. D’altra banda, també va quedar atònita al veure que llençaven tot l’instrumental utilitzat per fer-li la revisió mèdica. Afortunadament, es trobava bé.

A partir d’aquí van començar la nova vida a Corea del Sud. No m’estendré en aquesta etapa per incitar-vos a llegir el llibre, que recordo que es titula Escapar para vivir. No obstant això, sí que diré que tampoc ho tingué fàcil. Penseu que va passar d’un país en el que l’abandonament escolar és pràcticament del 100% (a l’altra Corea del Nord), a un país on estudien com a jornada laboral i els set dies de la setmana. Així mateix, es va haver de reeducar, a obligar-se a despertar el seu pensament crític. Fins i tot escollir un color se li feia impossible. Quan li demanaven què la feia feliç, ni tan sols concebia tal cosa: el seu únic objectiu a Corea del Nord era fer feliç al règim, no a ella. Tanmateix, se’n sortí. Estudià, fins i tot es retrobà amb la seva germana, i actualment va pel món defensant els drets dels nordcoreans i desemmascarant el règim de Corea del Nord. Així mateix, passà molt temps abans no deixà de ser una immigrant a Corea del Sud.

Fins aquí la sèrie de l’altra realitat de Corea del Nord. Trobareu els llibres a la biblioteca. El primer, Estrella fugaz, em sembla molt apta per a menors. El segon, Escapar para vivir, potser pecant de massa sobreprotector, fins i tot em sembla massa cru. Tanmateix, m’agradaria destacar dues coses d’aquests dos llibres. La primera, la possibilitat que ens brinden de poder conèixer l’altra realitat d’aquest país tan hermètic de la mà de dos adolescents. La segona, la lliçó de vida que ens regalen. Com apuntava, aquí ens sembla que quan cau el Uassap s’acaba el món, i hi ha llocs on malviuen sense saber ni tan sols què és un mòbil. No ens queixem tant... i aprenem de la resiliència d’uns adolescents heroics. Els adulta també, però especialment els adolescents del primer món n’haurien de prendre nota.