Tancada una etapa política

Entrada complicada d’escriure però, la vull fer. Dic difícil d’escriure perquè també pot ser difícil de llegir i fàcil de malinterpretar. Però l’ànim d’aquest bloc, des de la seva creació, sempre ha estat la de la llibertat d’expressió i de pensament. És per això que, malgrat el tema sigui el que és i que alguns podrien creure que ho faig per “fer mal”, no és així. De fet, si en diverses ocasions he opinat sobre E(RC), PSOE i CiU, no veig perquè no ho hauria de fer sobre Reagrupament Independentista. 

Tot va començar un dijous 30 d’abril de 2009. Venia del desencís d’E(RC) i em convidaven a un dinar a Puigcerdà. A la set de la tarda havia de tornar a ser a Vic per anar a una conferència sobre Networking però, no podia faltar-hi. No només vaig veure la llum amb l’explicació d’un projecte, sinó que, el diumenge següent ens reuníem uns quants per donar suport al projecte i començar-hi a treballar. 

Llavors va venir la creació de la gestora d’Osona i posteriorment la mateixa comissió. El lema fou Independència i democràcia; posteriorment s’hi va afegir el treball; l’excel·lència en el treball. A finals del següent gener vàrem tenir la crisi de la Junta Nacional i es va solventar com es va solventar. En aquells moments la Junta Nacional necessitava el nostre suport i així li vàrem mostrar. Gens penedit de fer-ho. Al contrari. 

S’acostaven les eleccions i calia fer pactes, parlar amb uns, altres... I vaig començar a veure que, si bé aquell 30 d’abril veia un projecte sòlid, cada vegada més donàvem peu a l’atzar per intercedir en el nostre camí. I després de molta feina (sempre és poca), què va passar? Depèn amb qui parlis. Diria que el 99% parlava de fracàs; jo formava i formo part de l'altre 1% perquè donava prioritat a les sigles CAT per sobre de qualsevol altres. Entenent-t’ho d’aquesta manera i, tenint molt interioritzat els valors que van fer néixer i créixer l’organització, no era un fracàs. Vàrem fer més de 1000 actes arreu del país i -ho continuo pensant avui- sense l’aparició de Reagrupament, res del que està passant a nivell sobiranista avui es podria explicar. Encara que fos per por a que féssim estralls amb l’statu quo dels polítics actuals però, vàrem aconseguir fer reviure i avivar una flama que estava força apagada. I, amb molt humilitat, em sento orgullós d’haver contribuït en aquesta tasca

Però, com deia, la majoria ho va interpretar com a fracàs. I de seguida van venir les eleccions municipals. Per a mi, després de la bona feina feta durant temps al llarg del territori, el dilema no era si anar o no a municipals, sinó si continuar o abandonar, atès que part de la tasca que el destí i país ens havia encarregat, ja l’havíem fet. Potser no calia plegar del tot; calia estar a l’aguait i organitzats per si tornàvem a fer falta però sense deixar guanyar terreny a l’atzar. 

Des del meu punt de vista, no fou així. Fa molts dies, setmanes i mesos que hi dono voltes i penso que no sóc jo qui deixo Reagrupament, sinó Reagrupament que ens va deixar a alguns. Això és versió molt personal i egoista però, ho sento d’aquesta manera. Sempre he cregut que no està bé criticar sense aportar alternatives; no ha estat el cas. Des que formava part de la gestora, passant per l’executiva comarcal i fins i tot essent fora d’ella, he intentat aportar propostes, iniciatives i alternatives. Val a dir que només la de les bosses de RCat que van voltar arreu del país abans de les eleccions autonòmiques va arribar a bon port. 

Propostes d’organització, de funcionament, de manera de fer les coses... Fins hi tot el tema de presentació d’ILP’s per seguir vius i mostrar-nos a la societat com a una organització tenaç i, malgrat no fóssim al Parlament, continuaríem treballant pel país i la seva gent. No totes però, moltes d’aquestes propostes les he anat esbrossant en aquest bloc (aquí, aquí, aquí, aquí, aquí i aquí). De les darreres propostes, fou la de crear dues branques dins l’organització: la política i l’associativa. Per tal que ens entenguem, més o menys el que està desenvolupant l’ANC i l’Associació de Municipis per la Independència. Continuo essent molt asèptic amb aquesta organització perquè no és aigua clara però, val a dir que ha sigut capaç de, paradoxalment, reagrupar gent de diverses tendències polítiques. 

I arribats a aquest punt, la pregunta que em faig i trasllado és, què hi pintem? I aquesta és la principal causa per la qual tanco l’etapa. Sembla que no hi pintem res ni tampoc es fa res per mantenir viva la flama i la motivació. Ja no entro a valorar si les coses s’han de fer o no d’aquesta manera però, jo, com sempre dic, sóc pràctic. Creia amb uns valors (independència, democràcia i treball) que fins i tot proposava canviar-los l’ordre i, tenint la sensació que no s’estaven fent les coses com creia que s’havien de fer, vaig intentar, humilment, modestament i amb paciència, canviar-ho. Insisteixo, criticar per criticar no porta enlloc; el que cal és presentar propostes i alternatives per aportar coses positivament i constructiva. No me n’he sortit. I és clar que em sap greu però, quin sentit té -des del punt de vista pràctic- continuar fent esforços inútils que no porten enlloc? És evident que cap. 

Senzillament, desitjar-los el millor del millor. No tinc enemics independentistes i no pretenc fer-los ara. Com deia al començament de l’entrada, no pretenc fer mal a res ni a ningú, senzillament expresso el que crec i sento en el meu bloc personal. 

Amb tot però, continuo al servei del país.

Comentaris

  1. Hola Carles, no et conec de res, però he anat llegint-te fa molt de temps aixi com seguisc normalment les activitats de Reagrupament tal com un malalt seguix les investigacions per trobar remei i combatre la seua malaltia crònica que el porta ràpidament a la mort. Un breu comentari. Reagrupament es hui un xicotet exercit, millor dit uns xicotets comandos de guerrilles disciplinats, amb armament antic, sense recursos i havent d, amagar-se a les muntanyes o fer guerrilla urbana. Reagrupament no te diners, ni recursos, ni te representacio mes que a l, Ajuntament de Girona, etc, etc. Ara la batalla es sobreviure i esperar. Ara al menys es factible la colaboracio i ajuda d, un exercit millor armat com ERC amb l, Oriol Junqueras, i molts pensem que està preparant-se l, estrategia per a l, arribada d, un nou comandament amb mitjans, recursos i nova estrategia juntament amb ERC i aprofitant l, Assamblea Nacional Catalana i Municipis per la Independencia. Fixat justament ara mateix han presentat en roda de premsa amb Alfred Bosch per tal de recuperar el dret històric català, les Constitucions Catalanes. Mira llegint-te recordava aixo de tant de nada per a morir a l, orilla, a la vora de la mar. Ara mateix Reagrupament té mes futur que mai. Ara mateix si jo fora inversor Reagrupament val 10 vegades mes que Solitaris. Millor dit encara si invertira en start ups politics Reagrupament seria la millor inversio. Que no torne a passar amb tu allò que ha passat moltes vegades. Que els mes honestos, inteligents i treballadors es cansen de les deficiències, ineficacies i de la llarga espera i disminuiex el nivell intelectual i capacitat dels dirigents. No tanques la porta, al contrari. Les posibilitats de la Independencia de CAtalunya i de Reagrupament son ara mes altes que mai, docs els gran canvis venen per allò de a grans mals grans remeis. El teu escrit te molta molta molta rao. PArle amb gent de Reagrupament, pero Rcat no te diners, no te gent colocada per a treballar pel partit, i la gran majoria de dirigents han sacrificat com tu anys d, esforsos familiars, de diners energies i ilusions. Al alba al alba.............esperant les albades......no deixes els maulets guerrillers ara.........jo com a seguidor del gran Bausset soldat i patriota valencià, et faig com cada dia una nova Crida, no abandones Reagrupament ara, et necessiten ara mes que mai quan estan mes a prop que mai d, una nova i gran batalla politica per la independencia de Catalunya, que jo espere com l, aigua de maig per a continuar resistint per una Valencia Lliure i digna

    ResponElimina
  2. Mar,
    Un munt d'agraïments. En primer lloc per la teva lluita. Llavors vindria el teu comentari -que m'ha encantat-, el fet de comentar alguna cosa que pugui escriure i el seguiment del que escric. Mils de gràcies.

    És difícil clarificar massa coses peruquè m'allargaria moltíssim però, permet-me un comentari al teu. Jo no sé què passarà a RCat i, com qualsevol altra organització independendentista amb fins comuns, desitjo que vagi bé. Però, per tal que formi part d'alguna cosa haig de poder estar actiu i sentir-me productiu; si no és així -com ha acabat essent el cas- prefereixo no ser-hi. És una qüestió pràctica.

    No tanco la porta a res ni a ningú si és que puc aportar alguna cosa. Em considero molt honest, més o menys intel·ligent i crec que, humilment i modesta, he treballat força -no menys que tants altres- i tenia ganes de continuar fent-ho malgrat moltes adversitats. Però, si plego, precisament és per això, per veure que les meves aportacions, o no eren prou bones o no arribaven a port; en qualsevol cosa, les meves aportacions quedaven en no res. Dit d'altra manera, no podia fer res per a millor l'organització.

    Novament, moltes gràcies. Espero que continuïs llegint el bloc. València lliure i digna; com Catalunya. I per sobre de de qualsevol sigles, sempre les de la nostra nació. I és per aquesta per la que intentaré seguir lluitant.

    ResponElimina
  3. A mi si que em coneixes, doncs som amics , i hem batallat junts´però no puc entendre el camí sense tu.
    R.cat et necessita, encara que no et valori.
    Et se, al costa del país, però de quin carro estiraras lluny de R. cat.
    De vegades cal empassar-se el gripau i seguir treballant.
    Una abraçada
    Joaquim Cabanas

    ResponElimina
  4. T'ho agraeixo, Joaquim, de veritat.

    Estiraré del carro on la meva força pugui fer-lo moure més i millor. Si existeix, fantàstic, allí seré si faig falta.

    Una abraçada i moltes gràcies, Joaquim.

    ResponElimina
  5. Hola Carles Costa, sóc Mario Tortosa. Des de Gandia, el Grau de Gandia et vaig escriure, i estic content perque almenys veig que continues actiu i treballant en positiu. Reagrupament no és més que una ferramenta modesta, si, molt modesta, però es la unica real en la qual poder confiar i mes si treballa conjuntament amb l, ERC de l, Oriol Junqueras. No podem confiar en Solitaris, ni en DCat del Laporta, ni en les CUP, i en CDC simplement cal llegir les noticies de hui 26 de mars del 2012 sobre la Diputacio de Barcelona. ERC sembla que porta bona direcció però necessita una RCat forta que li marque el cami de la llibertat que per desgràcia en Catalunya nomes hi ha 1 Carretero i Manta amb la DUI Declaracio Unilateral d, Independencia pel Parlament de Catalunya amb 70 diputats amb co..ons i patriotisme. Al meu pais, a la meua Nacio.......Valencia simplement intentarem seguir resistint com els tuaregs al Sahara, aci no cal fer vaga de fer per la supresió del requisist llinguistic, perque ni tan sols mai el tinguerem. Aci la vaga de fam la tenim per obligacio diariament quan escoltem al nostre Presi de la CHeneralitat sempre en castellá, igual que la Rita Barberà etc, etc, etc,etc, quan les uniques paraules en la nostra llengua valenciana que s, escolten són --..... senyor pirotècnic, pot comensar la mascletà, i la mascletà ens l, esclafen en les orelles diariament, sempre clar amb la llengua que ens uneix i ens valencianisa, el castellà com Deu Mana i el PP ordena. T, he agregat al twitter. Soc Mario Tortosa. Endavant cap a una CAtalunya Lliure i després anirem els valencians, no patiu......per una Valencia Lliure, digna i Justa

    ResponElimina
  6. Hola Mario,
    Moltes gràcies per llegir i escriure un comentari.

    Per poc que pugui, continuo actiu i treballant en positiu i, modestament i humil, aportant el meu gra d'arena a la meva pàtria.

    Quant a RCat, no em queda massa res més a dir. Sí, són modestos i humils i tinc l'absoluta convicció que res del que està passant passaria sense l'aparició d'aquesta organització. Orgullós d'haver-ne format part.

    D'altra banda, sou digne d'admiració els patriotes valencians. Chapeau. No ha de ser gens fàcil. Però no defalliu.

    Salutacions i moltes gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada