Candidatures presentades pel 25N

Ja es van presentar les candidatures per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25N. Avui sortiran publicades al DOGC. De fet, aquest és un punt més del calendari. Després d’aquest, en vindran més fins el dia de la culminació de la gran festa de la democràcia. Les candidatures són les següents (circumscripció de Barcelona): 
  1. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 
  2. Convergència i Unió (CiU) 
  3. Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)
  4. Esquerra Republicana de Catalunya - Catalunya SI (ERC-CatSi) 
  5. Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
  6. Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA)
  7. Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres (CUP-Alternativa d'Esquerres)
  8. Pirates de Catalunya (Pirata.cat)
  9. Ciutadans-Partido de la Ciutadania (C'S)
  10. Unificación Comunista de España (UCE)
  11. Escons en Blanc (Eb)
  12. Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
  13. Col·lectius Corrent Roig
  14. Partit Popular (PP)
  15. Plataforma per Catalunya (PxC)
  16. Partit Família i Vida (PFiV)
  17. Vía Democrática (VD)
  18. Socialistes i Republicans (pel dret a decidir) (SiR)
  19. Unión Progreso y Democracia (UPyD)
  20. Movimient Social Republicà (MSR)
  21. Partit Humanista (PH)
  22. Ciudadanos de Centro Democrático (CCD)
  23. Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana (PRE-IR)
  24. Hartos.org (HARTOS.ORG) 
Encara que per molts només es presenti CiU (només tenen ulls per a ells i hi creuen/creurien cegament fes el que fes de la mateixa manera que el habitants de la terra de Bola de drac GT creuen amb el senyor Satan) o alguns altres partits per aquells que veuen més enllà de CiU -gràcies-, se’n presenten un munt. Començo l’intent de fer una lleugera valoració de tot plegat. No pretenc analitzar totes les candidatures perquè, entre altres coses, ni sóc polític, ni politòleg ni tinc temps ni massa ganes de fer-ho. Però, com a ciutadà i com a persona que haig d’exercir el dret de votar (per mi és un deure malgrat la nostra democràcia sigui tant ínfima), haig de conèixer una mica què hi ha i quines són les propostes. 

Dic que intentaré perquè, en primer lloc, no desbrossaré les candidatures que ja suposo que no hi tinc cap mena d’afinitat i, en segon, perquè no em penso llegir fil per randa tots els programes electorals. Tot i així, i encara que el 99% de la gent no se’ls llegeixi perquè la política s’ha convertit en un afer religiós (sectari segons per quines organitzacions) més que no pas racional, gràcies a l’era digital, podré fer unes cerques bàsiques en qualsevol programa que ens puguem descarregar. Així, doncs, a banda de CiU i E(RC), miraré de valorar altres opcions. La idea és la següent: respondre a la pregunta de quin partit representa els meus interessos. D’aquí caldria discernir entre el que diuen i el que fan però bé... Com que no crec que n’hi hagi cap, la pregunta següent seria, quin s’hi aproxima més. Finalment, si tampoc en trobo cap que em convenci, m’hauré de respondre la trista pregunta de quin és el partit que, tenint en compte que els objectius prioritaris no queden satisfets, qui en satisfà de secundaris i ens insulta menys. 

En el transcurs de l’anàlisi, alguns ho veuran d’un color, d’altres d’altre. Alguns em titllaran de pessimista, d’altres d’irresponsable. Jo, com sempre dic, arguments. Fins a data d’avui, l’únic argument raonable que he sentit per votar CiU, és el del doctor Carretero quan diu que Europa ha de veure que hi ha una majoria sobiranista al Parlament. Hi estic d’acord. De tota manera, 1) la majoria sobiranista pot ser la suma de diversos partits i 2) No crec que Europa es llegeixi els programes electorals i, CiU ja ha gaudit de majories absolutes anteriorment. Us ho escric a tall d’exemple. 

Comença la cursa a les eleccions del 25N. Eleccions que per alguns són plebiscitàries i per altres no. Curiós si ni amb això ens posem d’acord. Per mi ho són, tot i que no crec que ho siguin. Penso que si ho fossin, els temes a debatre serien: independència sí o independència no. I, dintre dels que diuen que la independència sí (o estat propi, o dret a decidir o x o y), els que defensen la declaració unilateral i els que defensen la via del referèndum. Però, com s’ha vist no és així. 24 candidatures totes amb les seves propostes; novament, se centra el debat social i ideològic abans que el nacional. Tenint en compte que les polítiques de dretes i esquerres vénen dictades per Madrid o Brussel·les... jo em centraria amb l’eix nacional però... Tristament, l’única candidatura que trobo a faltar (perquè se centrava en la transversalitat, l’eix nacional i la declaració unilateral, a banda de la democràcia i l’enyorat treball) i que no s’hauria d’haver retirat és, precisament, la de Reagrupament Independentista; ja tindrem temps d’analitzar-ho. 

Així doncs, si no fos perquè la tonteria, demagògia i insult al ciutadà que es deixa insultar -sigui dit de passada- ja va començar fa dies, comença l’apassionant lluita cap a la cadira del Parlament. Cadira de la qual, pel que han dit fins ara, no s’aixecaran pas per proclamar unilateralment la independència de Catalunya.

Comentaris