Tenim un problema (2)

D’ençà que el President Mas va dir el que va dir i fins i tot li vaig donar les gràcies a través d’aquest bloc, reconec que estava animat i era molt optimista. Fins i tot vaig creure que gaudiríem de l’estat propi amb un màxim de 4 o 5 anys. A mesura que van passant els dies però, la crua realitat torna. Deixo per més endavant temes com programes electorals, llistes obertes i propera onada del baròmetre del CEO (confio que sigui abans de les eleccions); vull dir que, no trenco la promesa que vaig fer que no tornaria a parlar d’estratègies de partits concrets, ni intenció de vots ni res per aquest estil. 

Així doncs, anirem a unes eleccions on -diria- que les forces independentistes van més dividides que mai. Per una banda, tindrem CiU. Veurem si amb un programa independentista o amb un programa per exercir el dret a decidir (no confondre amb dret a l’autodeterminació reconegut per la carta de les Nacions Unides); avui no toca. D’altra banda tindrem E(RC); també veurem el programa electoral. Però, els invitats a la festa de la democràcia no s’acaben aquí, sinó que també tindrem a SCI , dels quals veurem el programa electoral però, sembla que seran dels pocs o únics que estaran per la declaració unilateral d’independència. Estratègia, per cert, que la va proposar Reagrupament en una ponència política fa uns anys i que, ja ho han confirmat, no es presenten a les eleccions. Deixo per més endavant una valoració de Reagrupament per mal que em faci i a l’espera que es confirmin diverses coses. Finalment, un parell d’apunts més. Ernest Maragall plega del PSOE de Catalunya per fer un partit d’esquerres i sobiranista (que em pregunto, doncs què és E(RC)?) i la notícia d’ahir que, finalment, les CUP es presentaran a les eleccions del 25N (més de 62.000 vots a les anteriors municipals). 

Com ja vaig dir un dia, tenim un problema. I, el problema més gran que tenim (que paradoxalment també hauria de ser una gran sort), és que la independència, depèn dels catalans i, els catalans, sempre preferim ser una cosa important d’una cosa petita que no pas una petita cosa d’una gran empresa. I així ens va. Tristament, es constaten diverses coses que molts ja havíem denunciat. Divideix i venceràs. I, les divisions van començar després del naixement de Reagrupament perquè no convenia que hi hagués una força com aquella. Va sortir Solidaritat, llavors en Laporta es va fer enrere... Aquesta fou la primera divisió i m’agradaria que alguns reflexionessin sobre el mal que van arribar a fer. En tot cas i irònicament, gràcies però, tranquils que no vàrem aprendre la lliçó i ara hi tornem. 

Tant d’enrenou aleshores perquè a les properes eleccions del 25 de novembre, no es presenti ni RCat ni Laporta. D’altra banda, SCI continua a la seva, Maragall ha anunciat que farà un partit i la CUP entra a competir. A mi, em costa molt d’entendre si és cert que tots volen la independència. Com ja he dit més d’una vegada, realment 1) no hi ha voluntat i 2) l’important no és el què, sinó el qui. I, d’aquesta manera, és molt complicat que ens en sortim. Ho sento però, ho veig així. Polítics i, m’avanço perillosament i potser m’hauré de retractar, gent en general, no estan per la labor ni són conscients del moment que vivim ni de la necessitat que té la nostra comunitat autònoma de règim comú. 

El que necessitàvem i necessitem és un gran pacte d’estat amb un punt únic (declaració unilateral d’independència) als programes electorals dels partits que estiguin -de veritat- per aquesta història; partits que posin per davant de les seves pròpies sigles les de CAT. Jo crec que no existeixen. Qualsevol altra cosa, va mancada de voluntat d’estat. Ep! Vagi per endavant que tothom és lliure de presentar-se i totes les idees, dins de la democràcia, són legítimes però... Ens equivoquem. Tristament, no és res nou però, ens equivoquem. I, a banda dels que he esmentat, veurem si es presenten aquells que no van pagar l’IVA a Espanya, els del CLIC i vés a saber què. Ens equivoquem i tenim un gran problema. 

Així doncs, veurem quantes butlletes tenim per triar i, potser més important, què podem triar però, el punt de partida ja no és massa bo. Jo, segueixo pensant amb l’AMI i Vila d’Abadal. Penso que si de veritat haguessin estat pel que promouen, haurien d’haver amenaçat a presentar-se a les eleccions amb intenció d’anar en contra el seu propi partit si el partit no estava per la comesa. M’hauria agradat veure-ho. L’AMI, representat per diversos alcaldes i regidors de diferent índole política fent campanya sota una única premissa: la independència. I, un cop assolida, que retornessin el protagonisme als seus respectius partits. Però, és clar... Tot regidor es deu al seu partit i, a les eleccions, l’AMI restarà al marge i els regidors i alcaldes adherits oblidaran la causa independentista per contribuir a la causa electoral del propi partit; dues coses molt diferents. Trist, molt trist. 

Comentaris