Vic: antifeixista sí, antisistema no

Les darreres setmanes Vic ha estat motiu de conversa i notícia a diversos mitjans, especialment rellevants a les televisions estrangeres. Al meu entendre ens ho hauríem pogut o hauríem hagut d’estalviar. Darrera les dues notícies hi ha coses de molt diversa índole. En el primer cas, no sabria discernir quant de bo i de dolent hi ha; en el segon, senzillament és inadmissible. Pel que fa al primer, parlem de la rebuda que va tenir Vox a la capital de la comarca. El segon, fruit de les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hásel. 

Si respectem el fil cronològic, primer de tot cal parlar sobre la visita de Vox. Dic que no soc capaç de discernir quant hi ha de bo i de dolent sobre el que va passar. Sincerament. Cal veure aquesta efemèride des de dues perspectives: la no submissió i la tolerància. Vic fou i és terra d’acollida i sempre ha procurat i lluitat per la seva llibertat. És així des que Vic no era Vic, sinó Auso. Aleshores, els ausetans ja es van enfrontar a romans i a qui calgués per recuperar la seva llibertat. Els vigatans, històricament, no som gent submisa i ens rebel·lem contra qui pretén aniquilar-nos. D’altra banda i més tard, en el repoblament, la renaixent ciutat es va nodrir de gent vinguda d’arreu del territori. I, més recentment, hem estat exemple claríssim d’integració de la immigració vinguda d’arreu del món. Dit d’altra manera, aquí no tolerem la repressió i per altra banda tothom hi és benvingut. 

Per tant, que Vic (o una part, perquè particularment ni tan sols sabia que venien) plantés cara al feixisme és motiu d’orgull. Tothom hi és benvingut sempre que respecti els drets fonamentals i no vingui a provocar i/o pertorbar la pau. No va ser el cas i ho sabíem i ho sabem perfectament. Ja he dit en altres ocasions que Vic és la cuina del país i és una de les icones, per no dir la icona, de l’independentisme. Ells també ho sabien i simplement van tirar la canya. Ja ho van fer al seu dia els seus compatriotes de Ciutadans i van obtenir una recompensa i ressò semblant: titulars i portades. Altrament dit, publicitat gratuïta. És aquí on hi ha l’altra part que ens hauríem pogut estalviar. 

El fet és que si haguessin vingut, haguessin fet el seu míting, passejat per la ciutat i haguessin marxat, no haurien obtingut la difusió que van tenir. I, a banda de la difusió pròpiament dita, el sentit de la mateixa: màrtirs i maltractats. Vic és antifeixista i confio que ho serà sempre, però no som la gent que es va veure a les imatges. Francament, a mi em va sorprendre. Particularment, penso que no se’ls hauria d’haver fet cas i no hagués passat absolutament res. Ni tan sols haurien sortit a les notícies. En qualsevol cas, tenien l’èxit assegurat. Dit això, aviso a navegants... hi tornaran. I hauríem de ser capaços per no tornar a picar l’ham i donar-los el que venen a buscar. El problema, si molt m’apureu, no és (era) Ciutadans i ara Vox, sinó la gent que els dona suport. Que siguin apedregats i insultats no farà que qui els dona suport deixi de donar-los-hi. Al contrari, els dona ressò i arguments per sumar més adeptes, i és el que cal evitar de totes totes. 

L’altra història ha sigut just fa una setmana. No creia que això pogués passar a Vic. Soc el primer a defensar el dret a la llibertat d’expressió. Dret, d’altra banda, reconegut per la seva pròpia constitució (article 20): «1. Se reconocen y protegen los derechos: a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica». Es pot dir més alt però no més clar. Per tant, no s’ha d’empresonar a ningú pel que digui. El que vivim és pura repressió. No obstant, res nou. Tanmateix, sembla ser que la cosa se’ls està girant en contra. Si bé la imatge d’Espanya a nivell internacional ja era força lamentable, actes com aquest no fan més que empitjorar-la. També entenc perfectament la frustració i la ràbia que té la gent. Ho comentava la mateixa alcaldessa. Tanmateix, el que no és tolerable és que s’ataqui a una comissaria que, al capdavall, no penso que representi el nostre enemic. 

L’atac a la comissaria de Vic sembla que fou per gent organitzada, cosa que encara fa témer més. Però si t’ho pares a pensar, tampoc és tan sorprenent. Tota comissaria de gran capital té prou efectius per fer front a atacs d’aquest estil, però imagino que la de Vic no està preparada per aquestes coses. Intueixo que per això som una ciutat menor on no hi passa mai res greu i/o l’índex de delictes és molt menor (espero que segueixi així). Dit d’altra manera... estan relaxats i suposo que els atacants ho saben. Això els fa un blanc fàcil per aquesta colla delinqüents. Qui s’ho havia de pensar? Ja us dic que jo no m’ho hauria imaginat mai. Dit això, i com en l’altre cas, Vic no és d’aquesta manera i insisteixo que és intolerable. L’enemic, en primer lloc, no són els mossos. Ells segueixen instruccions i regles. El dia que siguem independents acataran resolucions de jutges catalans i confio que la nostra constitució sí que de veritat blindarà la llibertat d’expressió. Més enllà dels problemes greus amb la BRIMO, no ens equivoquem. 

En resum, Vic antifeixista, sí. Sempre. Vic antisistema, no. Mai.

Comentaris