Sein kampf (10/10): a mode de conclusió

Desena i darrera entrada de la sèrie dedicada a l’intent de comprensió del que passava per la ment de Hitler. He intentat entendre i explicar com va arribar a les conclusions que va arribar. Tasca gens fàcil i no sé si me n’hauré sortit. També he volgut fer-ho partint d’una única font. El llibre que va escriure es pot dir que és l’embrió del nazisme. Tanmateix, si bé llegint-lo s’entenen (a nivell de comprensió, en cap cas de justificació) algunes coses que van passar, tampoc es pot assegurar que tot el Tercer Reich estava explicat i pronosticat al llibre. Vull dir que a mesura que anaven caminant anaven fent camí. Camí, no cal dir-ho, que mai a la vida haurien d’haver emprès. Però, com deia en un parell d’ocasions, o bé no el van veure a venir o el van veure a venir i van fer la vista grossa. 

Vull acabar amb algunes reflexions, especialment referents a les dictadures i al que es coneix com a ultradreta o extremadreta. Sovint es cau en l’error que les dictadures són de dretes. Penso que això no és així. D’acord amb el Diec, una dictadura és la «concentració de tot el poder en les mans d’un sol individu o d’un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició». Exemples de dictadures eren la del Tercer Reich, però també Corea del Nord, i algunes sudamericanes. Totes elles però, estan a les antípodes de la dreta, i més lluny encara de l’extremadreta o la ultradreta. Totes elles posen per davant (inicialment i/o a primera vista) el poble i el seu bé. Moltes fins i tot estan en contra del sistema capitalista i/o liberal, polítiques molt més pròpies de l’esquerra. 

A mode d’exemple i pel cas que ens ocupa, un parell de frases del dictador que demostrarien que, precisament, no era de dretes: «hay que elevar a la clase rural tanto desde el punto de vista económico como desde el educativo», i «la fijación de los precios de los productos agrícolas no estará sujeta a las especulaciones bursátiles, debiéndose impedir la explotación de los intereses agrícolas por parte de los grandes intermediarios». Ambdues reflexions crec que podrien trobar-se perfectament en programes d’extremaesquerra. 

Òbviament, això per si sol no ho demostraria, però si veieu les imatges que hi ha del nazisme, veureu que era una cosa de magnituds monumentals i de grans masses: mítings en grans estadis amb milers de persones, les polítiques agrícoles... No ho hem dit però, crítiques als sindicats dels treballadors per no defensar-los degudament. De fet, el terme nazi podem dir que prové de l’alemany Nationalsozialismus, i que l’embrió del nazisme és el Partit Obrer Alemany (DAP). Com hem explicat, aquest partit era minúscul i en convertir-se Hitler en el seu líder és quan va explotar d’èxit. Ell convertí el DAP en l’NSDAP, és a dir, el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys. Si algú li veu alguna cosa de dretes... li recordaria que a Espanya, el partit hegemònic d’esquerres s’anomena Partit Socialista Obrer Espanyol, i tot i que a vegades pren mesures més pròpies de la dreta, no és considerat com a partit de dretes, ni molt menys. 

Per tant, i des d’aquest punt de vista, no entenc la vinculació que es fa entre el nazisme, i els grups d’ultradreta o extremadreta europeus o espanyols. Segurament té alguna explicació, però no hi caic. Penso que el terme que millor se’ls escauria seria simplement el de feixistes i de racistes. I d’aquests, ja ho hem vist, n’hi ha tant de dretes com d’esquerres. Em caldrà llegir més i aprendre més per treure’n l’entrellat. 

Finalment, comentar unes quantes coses. La primera d’elles és que l’etapa del Tercer Reich va ser la pitjor d’Europa de la història. Ignoro si es podia haver evitat. Jo vull creure que sí. És molt senzill dir-ho a vista passada, però llegit aquest llibre i veient con anaven les coses, es podia intuir. Això ens hauria d’haver servit per tenir tolerància zero amb nous grups polítics que han anat sorgint arreu d’Europa. Espanya no se n’escapa, malauradament. Però no fa res. La segona d’elles és que Hitler sabia el que es feia i tenia clar com havia de fer-ho. Des d’aquest punt de vista, sobta molt la seva anàlisi política i sorprèn molt el domini o coneixement que tenia del tractament de masses: la psicologia social. Això es pot dir que no ha canviat gaire, per no dir gens. Avui en dia, el populisme està en auge i segueixen les mateixes premisses que seguia el nazisme: apel·lar al cor i no a la raó. Molts hi piquen. Ens tracten com borregos immadurs. 

Us deixo seguidament el recull de totes les entrades: 

• Sein kampf (1/10).
• Sein kampf (2/10).
• Sein kampf (3/10): la política, l’anàlisi.
• Sein kampf (4/10): la política, la seva solució (I).
• Sein kampf (5/10): la política, la seva solució (II).
• Sein kampf (6/10): la propaganda.
• Sein kampf (7/10): els jueus.
• Sein kampf (8/10): l’evolució de les espècies.
• Sein kampf (9/10): la conquesta de noves terres.
• Sein kampf (10/10): a mode de conclusió.

-