Sein kampf (9/10): la conquesta de noves terres

La darrera cosa que volia tractar de la lògica hitleriana és la conquesta de les noves terres. Va començar per Polònia i a partir d’aleshores va intentar conquerir bona part d’Europa. Malauradament amb força èxit. En el seu llibre també dona arguments pels quals es van veure obligats (segons ell, és clar) a conquerir noves terres. Arguments fal·laços, no cal dir-ho. La conclusió més simple és que era una qüestió de supervivència i de recursos alimentaris. 

Hi ha una cosa evident pel que fa als recursos alimentaris. Una societat basada en l’agricultura i la ramaderia, necessita espais per conrear-la i també per la pastura dels animals. Possiblement, el millor exemple és Xina. A Xina, amb una població de més de mil quatre-cents habitants, el cereal per excel·lència és l’arròs. Consumeixen i produeixen tones i tones d’arròs. Però per produir l’arròs els fa falta terres. És per això que aprofiten qualsevol falda de muntanya (o també en el pendent) o qualsevol lloc per mirar de cultivar-lo. El motiu és simple, si no produeixen arròs no el poden consumir. I sense menjar no es pot viure. Bé... també el podrien importar, però segurament els sortiria més car i diguem que no és una opció. Per tant, per ser autosuficients, necessiten terra per cultivar la seva principal font d’alimentació. Això mateix va veure Hitler en aquella Alemanya que estava immersa en una greu crisi: 
La única posibilidad de escapar a esta esclavitud [haver d’importar productes] radica en la capacidad de Alemania para producir por sí misma los alimentos esenciales. El aumento de la producción agrícola constituye, por consiguiente, una cuestión de vida o muerte para el país.
I si es tractava de la seva Alemanya i era una qüestió de vida o mort... ja se sap. Segons ell, el cas de l’Alemanya prenazi semblaria que era semblant al de la Xina actual. No obstant això, com deia, arguments fal·laços. La Xina té actualment una densitat de població molt més gran que la que podia tenir l’Alemanya del primer quart de segle XX (no ho he cercat però em sembla que no cal) i ha trobat maneres (no ara, sinó històricament) per poder ser autosuficients. Tanmateix, segons el dictador, «sólo un territorio suficientemente amplio puede garantizar a un pueblo la libertad y su vida»: 
La política exterior del Estado Racista tiene que asegurarle a la raza que constituye ese Estado los medios de subsistencia sobre este planeta, estableciendo una relación natural, vital y sana entre la densidad y el aumento de la población por un lado, y la extensión y la calidad del suelo en que se habita por otro.
A més, com que era una qüestió de supervivència, aquesta excusa la va convertir en un dret que, si convé, calia defensar violentament. Entenc que si parléssim de dues tribus prehistòriques o subdesenvolupades, ho podríem comparar amb el fet de disputar-se un tros de terra fèrtil per poder alimentar la pròpia població: «no olvidéis nunca que el derecho más sagrado en este mundo es el derecho sobre la tierra que queremos cultivar y el sacrificio más sagrado, la sangre que derramemos por esa tierra». Com dic, no ens sorprendria en tribus prehistòriques, ni en el regne animal, però sí que sorprèn en el segle XX. A més, totes aquestes raons les va utilitzar per justificar, únicament, la seva ambició per conquerir nous territoris i la seva obsessió per la guerra. Dit això, sí que tenia clar que el model anglès, francès o espanyol no era vàlid a Alemanya: «la fuerza de nuestro pueblo no debe basarse en colonias, sino en tierras de Europa». 

Finalment, a banda de cercar nous territoris per explotar, també li va semblar que calia preservar, mantenir i protegir els que disposaven, tot i que creia, erròniament si ho comparem amb la Xina, que mai serien suficients: 
Es por eso que jamás podrá insistirse lo bastante en aquello de que toda colonización interna alemana está en primer término destinada a corregir anomalías sociales y a evitar que el suelo sea objeto de la especulación general; pero que nunca podrá ser suficiente para asegurar el futuro de la Nación sin la conquista de nuevos territorios.

Comentaris