Melmelada de mores

Pel que he llegit, aquest ha estat un bon any per les mores i a les xarxes socials molts han compartit la seva destresa per fer-ne melmelada. Jo no vull ser menys. Ja en vaig fer l’any passat o fa dos anys, però com que la cosa no va quedar gaire bé, he esperat un nou any per compartir-ho, ara que em sembla que ha quedat força digne. Sigui dit de passada que si algú cerca receptes de melmelada de mores en trobarà a centenars o milers, però al final, un sempre té dubtes, i tot i fer-ho com diu la recepta de torn (cas de poder-la complir), mai queda com hauria de quedar. El motiu? Bé en podrien ser dos: 1) no ho conten tot o 2) involuntàriament els ingredients són diferents per molt que ens esforcem que siguin iguals.

Amb això dels ingredients vull fer un parell d’apunts, i em sembla que és important tenir-ho clar perquè a vegades la gent segueix una recepta al peu de lletra i tot i que estigui bé, no queda igual que la foto corresponent. En el cas de rebosteria diuen que és imprescindible tenir les mesures preses. Fins un cert punt hi estic d’acord. En el cas de la melmelada, amb sort trobareu també les mesures però penso que en cap cas són correctes, sinó més aviat per tenir una lleugera referència. I per això també faig aquesta entrada on explico com he fet aquest any la meva particular melmelada de mores i les conclusions que en puc treure.

La primera d’elles, us l’acabo de dir, les mesures són importants, però són orientatives. És molt fàcil d’entendre i per palesar-ho podem fer ús del pes de les persones. Si parlem d’una persona de 120 kg, de ben segur que més d’un pensarà que està obès. Però si us dic que és un jugador de bàsquet o de futbol americà de més de dos metres, la cosa canvia perquè segurament és tot fibra. Tanmateix, si us parlo d’una persona de 80 kg us semblarà que té un pes raonable. Però si aquesta persona fa un metre i mig, entendreu que té un problema. Fins i tot una persona dels mateixos 120 kg però de metre setanta, de ben segur que té un problema. En tots els casos parlem de pes, però no del contingut del mateix. I això sí que és important. Dit això, els ingredients:
  • 600 grams de mores *.
  • Mitja llimona **.
  • 225 grams d’aigua (o mil·lilitres en el seu defecte) ***.
  • 1,5 pomes Granny Smith ****.
  • Endolcidor *****.
  • Gelatina (opcional) ******. 

 A banda, també us farà (o podrà fer) falta:

  • Olla amb tapa.
  • Cullera de fusta o equivalent.
  • Ganivet petit.
  • Morter o equivalent.
  • Pots de vidre que es puguin tancar hermèticament.
  • Cullera sopera per omplir els pots.
Anem pels matisos dels ingredients:

* (mores). Depèn una mica de l’estat de la mora. Si feu melmelada de les primers mores o quan encara no són del tot madures, no porten gaire aigua i farà falta més aigua en la recepta. Per anar bé, caldria agafar les mores que pràcticament cauen al tocar-les: mores de les que hi hagi suc. Si agafeu mores seques, no cal ni que us hi poseu.

** (llimona). Més del mateix. Com és una llimona? I la mateixa llimona pot tenir una pell molt gruixuda i tenir poc suc, que és el que ens interessa. Doncs una mica a gust del consumidor. A mi m’agraden les coses àcides. A banda, la llimona també actua com a conservant natural. Ja sabeu allò de tirar llimona a les coses perquè no s’oxidin.

*** (aigua). En consonància amb les mores. També depèn de la textura que vulgueu obtenir i de si hi afegiu o no hi afegiu gelatina. Si la mora és rica amb aigua, caldrà menys aigua. Sinó, més. A banda, si us agrada molt espessa, menys aigua, sinó, més. Jo hi he posat la que indico.

**** (poma). Com el cas dels anteriors ingredients. La poma també ens serveix per poder lligar tots els ingredients. Si mireu melmelades que compreu, moltes porten compota de poma. Doncs ve a simular això mateix. Jo n’hi he posat una i mitja però podeu posar-n’hi segons el vostre gust. Evidentment, si hi poseu 600 grams de poma ja no és melmelada de mores...

***** (endolcidor). Depèn de dues coses: 1) l’estat de la mora i 2) el vostre gust. Si agafeu mores madures, en principi ja seran força dolces. Si les agafeu verdes no. És com un meló... En qualsevol dels casos, sempre n’hi podeu afegir. Quant? He vist receptes que hi tiren sucre blanc per parar un tren. Per mi és un delicte. Si fem melmelada casolana i hi acabem tirant sucre refinat... serà casolana però igual de dolenta que la comprada. Hi podeu posar xarop d’atzavara i altres endolcidors. En el meu cas, hi he posat un parell de cullerades de sucre de coco (cullera de sucrera).

****** (gelatina). Doncs això mateix, opcional. Depèn de com vulgueu la textura. Val a dir que la gelatina amb sòlids no té gaire sentit. Ho dic perquè si agafeu mores seques, no hi poseu gaire aigua i a sobre hi poseu gelatina.... llavors no és melmelada, sinó torró. Quant a la gelatina, jo hi he posat una mitja culleradeta de cafè d’agar-agar (essent una culleradeta el que cap a cullera plana sense muntanya).

Dit això, comencem amb la recepta pròpiament dita.

Prèviament haurem anat a collir les mores. Intenteu collir-les en entorns naturals. Vull dir que si hi ha esbarzers en una parcel·la al mig de la ciutat... jo les obviaria. Com també les del costat del quitrà. També el dit més amunt, intentar agafar-les madures i amb substància. A la plana de Vic, possiblement la millor època sigui des de mitjans d’agost fins a mitjans de setembre, no us ho sabria dir. Un cop collides, jo les rento.


Posem les mores, amb la llimona i el sucre en una olla. Les podem posar a macerar una estona o podem no fer-ho. Jo penso que si les deixem un parell d’hores, la cosa ha de ser més bona. En el meu cas les hi vaig deixar just tres quarts.


 
Posem l’olla al foc. També hi posem l’aigua i hi tallem la poma. Esperem que arrenqui el bull i baixem el foc al mínim o una mica més del mínim i tapem. La idea és que tot es vagi desfent , es vagi barrejant i lligant i quedi com una pasta no líquida. Jo li vaig tenir ben bé una hora però és del tot orientatiu perquè depèn del volum dels ingredients i la quantitat d’aigua. És a dir, mentre es va fent la compota de la mora i la poma, la fruita ja va perdent aigua. Si hi hem posat mores seques, no deixarà aigua i no es desfarà (o serà molt difícil). En consonància, si hi hem tirat aigua, cal que s’evapori pràcticament tota o quedi ben conjuntada amb la compota. En qualsevol cas, ni se us ha de cremar, ni enganxar al cul de l’olla (si us passa poseu-hi aigua), ni tampoc quedar trossos de fruita nedant. Sentit comú: tothom ha vist la textura d’una melmelada i és el que estem buscant tot jugant amb la reducció de l’aigua i la creació de la compota.
 

De tant en tant vaig barrejant. Hi ha receptes que aconsellen triturar-ho al final. No és necessari perquè amb temps de cocció, ja es va fent la compota. De fet, sinó queda compota encara li falta. A més, més enllà que si aneu barrejant ja es va desfent tot, al final també ho aixafo amb la mà de morter o equivalent. Però mai triturar perquè oxida molt els ingredients. Triturar és dolent de per si, no només en aquest cas. Si es pot evitar, millor evitar-ho.

Jo particularment, quan tenia la pasta com volia, hi he tirat la mitja culleradeta de l’agar-agar. Aquest espessidor concretament requereix que bulli dos minuts. Si hi poseu gelatina, doncs poseu-la tal i com us ho indica el proveïdor de la mateixa.
 

I ja està. Queda emmagatzemar-la. Que això és una altra història.

El sentit comú i la responsabilitat em fa dir que cal esterilitzar els pots que utilitzem. Trobareu la manera de fer-ho per la xarxa. Bàsicament, és bullir els pots durant una estona. En el meu cas, partim de la base que els pots ja són nets.

Omplir els pots amb la melmelada. La podem deixar refredar una mica abans de posar-la als pots però no massa. Dic refredar perquè depèn de com tingueu els pots, si hi poseu de sobte una cosa molt calenta que no se us trenqués. Compte!

Generalment els omplo fins dalt de tot, a excepció de l’últim pot que l’omplo fins on puc. Llavors, es tanca i el poso cap per avall perquè faci el buit. Jo soc una mica destre i ho faig així directament. Però com el cas dels pots, la responsabilitat m’obliga a dir-vos que busqueu per la xarxa com fer el buit en una conserva. Bàsicament, crec que es fa al ball María. Un parell d’apunts sobre els pots. En primer lloc, utilitzeu pots relativament petits. Si no us fa el buit, mai malbaratareu tanta melmelada. I quan l’obriu, és més fàcil de conservar un pot de 250 grams que un de quilo. Com abans, sentit comú. A més, també convindria etiquetar-los per saber quan l’heu fet (segon apunt).

I ja està. Un cop estigui refredat, ja us la podeu menjar o endreçar. Una recepta fàcil, econòmica i bona. Fent una cerca per la xarxa de les propietats i beneficis de la mora trobareu que:
  • Conté antioxidants naturals, allò que combat les radicals lliures (si ho heu triturat és pràcticament irrellevant perquè el triturar oxida i incentiva radicals lliures).
  • Conté vitamina C. També A i E i minerals com el zinc i el magnesi (beneficien el sistema immunitari).
  • És un antiinflamatori natural.
  • Ajuda a mantenir la salut de la pell gràcies a les vitamines A i C. També la vista
  • Conté potassi, que contribueix amb la salut dels músculs.
  • Ajuda a absorbir millor el ferro
  • Enforteix les dents.
  • Funciona o pot funcionar com a laxant. O, potser millor, simplement conté fibra.
  • Afavoreix l’activitat cerebral.
  • Regula el colesterol a la sang.
  • Hidrata.
Doncs en el nostre cas, ho hem complementat amb poma! Ara bé, si bé tot això està molt bé, insisteixo amb el sucre. No se us acudeixi posar-hi sucre refinat! Us la podeu menjar de moltes maneres. Jo, de moment, amb una torrada:
 

En fi, confio que la proveu i si us ha agradat, ho digueu i/o la compartiu: la melmelada de mores del Níssim.

Comentaris

  1. When all the required machining operations are accomplished, the half is cut from the stock for additional processing, if wanted. The CNC lathe is then able to repeat the operation, with little or no additional setup time normally required in between. With a CNC lathe, a blank bar of stock material is loaded into the chuck of the lathe’s spindle. When the spindle toy story costumes reaches the required velocity, a stationary cutting device is brought into contact with the workpiece to take away material and achieve the proper geometry. In a horizontal machining heart, the mill’s spindle axis is aligned in a Y-axis path. The horizontal structure means these mills most likely to|are inclined to} take up more space on the machine store flooring; they are also typically heavier in weight and more highly effective than vertical machines.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada