Redacció després de vacances

Ahir vàrem tornar a l’escola. Després d’un estiu millor que l’anterior en el que ens han deixat sortir i jugar més, l’estiu s’ha acabat (no astronòmicament parlant). Com cada any, hi ha coses bones i dolentes. Com a bones, hi ha que tornarem a trobar els amics i amigues, professors i professores, i que més o menys tornarem a la normalitat. Com a dolentes, hi ha que hem acabat les vacances! I això per si mateix ja és una cosa dolenta. S’ha acabat llevar-se tard, s’ha acabat anar a dormir tard, i tornen a començar els deures. Però bé, ja en tenia ganes perquè tres mesos a vegades també es fan llargs.

Aquest estiu, com deia, ens han deixat jugar una mica més que l’anterior. He sentit als adults que tot això de la Covid-19 també és un problema econòmic. Que si la gent no surt no gasta, i si no gasta no es pot recaptar. I això no pot passar de cap de les maneres! Que el país és pobre i cal recaptar! Nosaltres no es pot dir que ho hàgim fet gaire, de sortir. Algunes escapades però dormir a casa. Però com a mínim hem pogut reposar una mica.

Vàrem anar a visitar el santuari de Queralt. Què voleu que us digui... em va decebre un mica. Vàrem pujar a peu confiant que ens trobaríem belles ermites però res de res. Ens vàrem trobar com una espècie de tres parets amb sostre amb una fornícula a dintre. El santuari com a tal, també em va decebre molt. Potser és perquè quan pensem en santuaris pensem en Montserrat, Montalegre, Sant Cugat... i el que hi ha allà és tot molt nou. Això sí, des de dalt hi ha bones vistes. Per acabar-ho d’adobar, em vaig fer mal al genoll baixant!

També vàrem anar a Cardona a veure dues coses: la muntanya de la sal i el castell dels Cardona. Pel que fa a la muntanya de la sal, realment és espectacular, tot i que només t’ensenyen la punta de l’iceberg i seria més divertit poder-ho veure tot o, com a mínim, alguna cosa més. Particularment em va agradar més el castell dels Cardona. O més que el castell, l’església de l’antic convent. Oh! Sabeu què passa? Que el castell el van convertir en un hotel i per tant ha perdut part del seu encant (i potser fins i tot el fantasma). Vull dir que el xulo dels castells és veure habitacions, cuines, cellers, menjadors... però tot això està ocupat per l’hotel i no es pot veure. En canvi, l’església, està restaurada i no hi tenen res. És una gran joia i si a més t’ho explica una guia com la Núria (si mal no recordo), doncs encara més.

També vàrem aprofitar per anar a la font a buscar aigua i a un poble molt bonic que es diu Baget. Realment el recomano molt. Crec que aquest any ha rebut el reconeixement de ser un dels pobles més bonics d’Espanya. No els he pas visitat tots! Però em sembla més bonic, fins i tot, que Rupit. I allí, fins i tot ens vàrem quedar a dinar! Aquesta ha estat la primera vegada que menjava a fora després del març del 2020! Tota una proesa! I poca cosa més, llegir, escriure, reposar, i visita al monestir de Sant Cugat del Vallès que és una altra joia.

Quant al curs, espero que ens vagi a tots i totes molt bé. Encara hem de viure i conviure amb la maleïda Covid-19 però espero que no ens faci la murga. Els adults em diuen que de les poques coses bones que ha gestionat el Govern és deslliurar del confinament els que estiguem vacunats. Els sembla que serà de les poques maneres d’incentivar la vacunació amb els més menuts. Espero que tota la classe estigui vacunada i així no ens haurem de confinar cap cop!