Glòries Vigatanes, la conferència

La vida sovint té sorpreses molt agradables. No només això, sinó que a vegades sembla que el Karma es comporta com en teoria s’hauria de comportar. Aquest parell de reflexions són fruit de l’experiència viscuda el dimecres passat dia tres. Vaig tenir el goig d’impartir una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona de la Universitat de Vic. Jo, que no estic acostumat ni mol menys a aquestes coses, encara ara em sembla inversemblant.

Tot va començar fa mesos i gràcies a la bona relació que tinc amb les germanes del convent de Santa Teresa de Vic. Tanmateix, fins i tot puc anar més enllà i, l’origen, realment és de fa uns anys enrere. Dic això per palesar el tema del Karma o, en aquest cas, ajuda celestial. Encara no havia acabat Glòries Vigatanes que ja estava pensant en altres projectes. El treball és extens però se m’havien quedat coses al tinter. Quan dic coses ho dic com a manera d’expressar... en realitat vull dir glòries. Una d’elles, Maria de les Llagues Osona, la vigatana fundadora realitzadora del convent. Així doncs, un dia em vaig plantar al monestir per demanar-los informació i la relació s’ha anat mantenint de manera molt familiar i entranyable. Amb la impressió dels deu exemplars de Glòries Vigatanes, un va anar a parar al monestir, i arran d’això, van fer arribar veus a qui els havien de fer arribar.

Amb aquesta mise en place feta, un dia, abans de l’estiu, vaig rebre una trucada demanant-me si volia fer una conferència a l’Aula d’Extensió Universitària. Me’n feia creus. És més... ni tan sols sabia per on venien el trets o arran de què. Tanmateix, sonava la flauta. Naturalment, vaig dir que sí al minut u. Podia parlar del que volgués sobre Vic durant una hora i la conferència es feia, si la pandèmia ho permetia, a la sala gran de l’Atlàntida. Es pot posar més fàcil? Així doncs, el del dimecres passat m’ho vaig prendre com un petit reconeixement i premi al treball i esforç dedicat a Glòries Vigatanes. Estic infinitament agraït per l’oportunitat que em van donar i per poder compartir coses de Vic durant una estona amb gent que les venia escoltar. Sense dubte, una de les millor experiències de la meva vida. A l’auditori hi van assistir unes 350 persones:

Imatge de Josep Maria Costa

La conferència en si la vaig començar a preparar a l’estiu i hi vaig estat treballant fins la setmana abans. Com que la tinc redactada, i ara que ja s’ha fet, aprofito per compartir-la al bloc. Naturalment, l’exposició no va anar lletra a lletra però el sentit és exactament el mateix. Tot amb tot, des d’avui i posteriors deu entrades desglossaré la conferència que vaig tenir el goig de fer la setmana passada.



Comentaris