Glòries Vigatanes: introducció

Enguany fa poc més de 90 anys que es va publicar el llibre Laura a la Ciutat dels Sants de Miquel Llor. La novel·la va obtenir el premi Crexells l’any 1930 però no es va publicar fins la primavera de l’any 1931.

(1931, 17 de març). La Veu de Catalunya (núm. 10.850, p. 6)

Com sabeu, aquest llibre va tenir una gran repercussió, especialment a Vic, ja que d’alguna manera posava de manifest la manera de ser de la societat vigatana. Al meu entendre, se’ns definia com a persones desconfiades, carrinclones i especialment tancades. Avui m’agradaria parlar una mica d’això, de l’estigma que, segurament, ens vàrem guanyar a pols. No obstant, la intenció no és altra que trencar-lo i veure que vàrem recórrer món. De fet, veureu al llarg de l’exposició uns mapes on he marcat testimoniatges d’algunes de les figures que tractarem. Veurem al final de l’exposició si me n’hauré sortit o no.

Per fer aquest recorregut, faré ús del que anomeno Glòries Vigatanes. Són Vigatans Il·lustres? Us podeu preguntar. No, no parlo de Vigatans Il·lustres, malgrat en els seus inicis, i com veurem de seguida, ambdues deferències podien ésser sinònims. I la qüestió que ens pot venir al cap és quina diferència hi ha o per què diferencio un concepte de l’altre? Sense entrar a discutir les virtuts de cadascun dels Vigatans i Vigatanes Il·lustres, al meu entendre, al final és un consistori qui li atorga. I amb més de 130 anys d’història de la Galeria, els retrats que la componen (entenent composició com la que és pels que hi són i pels que no hi són), la galeria, segur que té alguna connotació política. Vull dir que de ben segur que ni falten. Dit això, també ja us heu adonat que parlo de Glòries, i no pas de Les Glòries, perquè el recull és subjecte a qualsevol opinió, naturalment.

En el cas d’avui, i per desmentir l’estigma que ens pesa com una llosa, faré cinc cèntims d’algunes d’aquestes Glòries Vigatanes. I si no és un/a il·lustre què és o què podem entendre per Glòria Vigatana? Per mi, Glòria Vigatana és aquella persona nascuda a Vic que la seva persona, obres, llegat, etc. ens fa dir orgullosament que som de Vic. Vegeu aquestes paraules:

Obriu, sino, la nostra historia, brillant com cap altre n’hi hage; noms il-lustres veuréu, noms de grans prohoms que s’assentaren en los consells dels Reys, sabis á qui escoltá tota la nació, y á algun tot lo mon civilisat; guerrers de gran fama que defensaren heróicament la patria, sensats concellers, renomenats artistas y honradíssims artesans; pero desseguit notaréu que lo que á tots alenta y sosté en sas empresas, lo que inspira son cor generós, es la fe acrisolada, sense ombra de preocupacions y la pietat sincera, sense taca de fanatisme, que va passant de pares á fills com sagrada herencia.

Aquest és un fragment de l’article del canonge Collell publicat a La Veu del Montserrat en motiu de la col·locació del primer retrat a la Galeria de Vigatans Il·lustres el 1890. M’agrada especialment i el trobo encertat perquè, precisament, tot i col·locar el retrat, el savi canonge parlava de Glòria, de la nostra primera glòria (títol de l’article).

Avui, doncs, parlaré d’algunes d’aquestes glòries. L’ordre que seguirem no estableix la magnitud de cadascuna d’elles, sinó que no és més que una manera d’establir un fil conductor.