El nou circuit urbà de l’altre Vic

Avui parlaré del desconegut però concorregut circuit urbà que té Vic des de fa mesos. Entenem com a circuit urbà un recorregut, generalment circular, on els vehicles fan rugir els seus motors i corren per sobre els límits establerts a la vies públiques que en formen part. El que fa especial i únic el circuit urbà de l’altre Vic (aquell Vic força oblidat, també anomenat Vic Sud), és que no ha estat mai promogut, ni inaugurat, ni homologat ni legalitzat, i que, o bé és un circuit molt llarg, o més que circular és més aviat el conjunt de diverses pistes com les que s’utilitzen en una carrera de dragsters.

Més d’un i de dos, especialment si no són de Vic i més concretament de l’altre Vic, és possible que no ubiquin aquest nou circuit urbà. En el següent mapa indico les vies públiques per on els pilots fan rugir els motors dels seus vehicles. Val a dir que aquest rugit és aquella mena de soroll que només agrada als pilots i molesta enormement als veïns. Tanmateix, com que des de la ciutat mai s’ha promogut el circuit ni inaugurat formalment, els veïns tampoc hi han pogut dir mai la seva i l’únic que poden fer és denunciar-ho i patir-ho. Com deia, les pistes són les següents:



Com veieu, el circuit o pistes tindrien el seu punt d’unió al pont del Blanqueig. Per fer-ho més emocionant, i partint de la base que no està reglat, els corresponents responsables han posat senyals de trànsit que indiquen que la velocitat màxima permesa a l’avinguda dels Països Catalans és de quaranta quilòmetres per hora, mentre que a la carretera de la Guixa és lleugerament inferior: trenta quilòmetres per hora. Els pilots no tenen un horari predefinit però més o menys s’hi poden veure a qualsevol hora del dia, possiblement amb més freqüència cap al migdia, i a partir de les sis o set de la tarda fins passades les nou. Els caps de setmana, com a tot circuit, generalment hi ha més afluència i, per tant, és més insuportable.

Quant a les activitats, penso que en podem dir dues coses. La primera d’elles, és que tant hi corren cotxes com motocicletes. Pel que fa a les motocicletes, només cal donar gas. Pel que fa als cotxes són condicions quasi necessàries les següents: 1) disposar d’un vehicle que rugeixi i molesti força, que difícilment passaria una revisió de la inspecció tècnica de vehicles i 2) tenir moltes ganes de cridar l’atenció malgrat les autoritzats no els fan cas. La segona cosa a recalcar és la manera de fer rugir els motors. Podem diferenciar clarament dues modalitats. La primera d’elles seria aquella que cal deixar espai amb el vehicle del davant per poder fer una acceleració ràpida i fer petar el tub d’escapament. La segona d’elles és just la contrària i, sense ser expert amb el tema, diria que és fruit de la desacceleració. Així doncs, quan s’acosten a una intersecció (per exemple al carrer del Remei on hi deu haver algun punt d’avituallament o a l’arribar al pont del Blanqueig) deixen de donar gas i és quan el tub trona. Naturalment, també hi ha aquells altres vehicles que s’adapten a ambdues modalitats.

Quant a les mesures de seguretat i control, comentar que són nul·les, cosa que encara ho fa tot més emocionant. És a dir, el circuit urbà no promogut i no inaugurat mai, com tampoc acceptat ni consentit de manera formal, no disposa de cap element de seguretat. La resta de vehicles de la via continuen circulant igualment, com també ho fan els vianants. Els que no hi circulen gaire són els patinets, que ja ho fan per les voreres i hi passen sense que ningú els cridi l’atenció. Tot amb tot, més enllà dels senyals de trànsit, no hi ha ningú que vetlli perquè es respectin els senyals. En aquest sentit, tolerància 100%, total impunitat.

A tot plegat, també cal afegir-hi la presumpta lluita de la ciutat per pacificar el trànsit (bàsicament al centre de Vic, que en realitat és el que importa), com també les ganes de promoure una ciutat healthy, és a dir, fent campanyes de sensibilització per evitar sorolls. Veurem amb el temps si algun infortuni com el de Montjuic al seu temps fa tancar aquest circuit no homologat però tolerat, o la cosa anirà a més com va anant d’ençà d’uns mesos enrere.


Comentaris