Redacció després de vacances

Tornada a l’escola, com cada any. Després de més de dos mesos de teòriques vacances, cal tornar a posar el xip. A diferència d’altres anys, no puc pas dir que no tinc ganes de tornar-hi... si bé tampoc em moro per fer-ho. Segurament no se’m fa tan feixuc com en altres anys, però tornar a l’escola sempre fa una mica de mandra.

Aquest any hem sortit de la nació. Hem estat per Sòria, Astúries i Cantàbria. Pensareu que hi hem estat molts dies però el cert és que no.... Primer, i potser únic consell, si heu d’anar lluny de vacances, tant que us suposi un dia d’anada i un altre de tornada, preveieu passar diversos dies al destí perquè sinó... el viatge val la pena, però sap greu haver de tornar de seguida.

D’anada allí ens vàrem parar a una àrea de servei de Monegros: no ho feu mai a la vida! (segon consell, veig que l’anterior no era l’únic). Esmorzar per tres persones, més de quaranta-sis euros! I no us penseu pas que un esmorzar de forquilla, no... sinó bolleria industrial i cafès de màquina amb got de paper! Vaja... de saber-ho ara, intentaríem no parar-hi i fer-ho a una zona més allunyada de la carretera.

A Sòria ens vàrem allotjar en un hotel molt xulo. Vàrem dormir en un llit súper gran... tant, que quasi ens hi vàrem perdre. Un llit de pel·lícula, d’aquells de dos per dos, o potser més i tot... ja se sap que els petits solem magnificar les magnituds. L’endemà vàrem esmorzar de bufet lliure... Mare meva... Crec que em vaig engreixar... fer-ho sempre no està bé però un cop de molt de tant en tant... pels que ens agrada menjar és un autèntic plaer. Aquí tan sols ens hi vàrem estar un dia perquè el destí era un altre.

Els altres dies vàrem estar entre Astúries i Cantàbria, visitant coses. Poblets, monestirs, els llacs de Covadonga... malauradament ens va fer mal temps i no vàrem poder gaudir i apreciar del parc en tota la seva magnitud. Però el que més cal remarcar és el menjar. A tot arreu on vàrem menjar ho vàrem fer tant, i tan bé, i per tan bon preu... sembla que no pugui ser... Vàrem menjar molt més, molt millor i molt més barat que no pas l’esmorzar de l’àrea de servei! Un dia vàrem menjar favada asturiana. Quina favada! Ens van portar la sopera i que anéssim fent, com ho fem a casa, així de familiar... Un altre dia una amanida gegant, i un plat molt típic que en diuen cachopo. Sense exagerar, no cabia al plat! I dels postres? Oh... ens deien que eren casolans.... i ho eren! Un dia vàrem anar a menjar peix, tot i que no em va agradar tant com els altres dies.

En definitiva, unes vacances curtes però que recordaré sempre. I quedarà pendent tornar-hi en una altra ocasió amb més calma, i sobretot gana... encara que sigui per fer turisme gastronòmic.