Aprenent a ser cafeter (7/8)

I si fem el cafè? No ens aturarem en explicar com fer-lo en cada cas, però sí que val la pena mencionar diferents maneres de fer el cafè. En primer lloc, el clàssic expresso: diria que és el 99.99% del cafè que podem trobar als bars i a les cafeteries. És el típic de la màquina. A partir d’aquí, ja hi ha les versions més romàntiques, podríem dir. I recordeu que cada mètode d’extracció, de fer el cafè, tindrà el seu grau de molta, torrat...

El primer mètode és l’Aeropress. Perquè us en feu la idea, és una xeringa gran amb un filtre. Es posa el gra molt a dintre, si tira aigua calenta, i llavors es fa baixar un èmbol que fa passar l’aigua pel filtre. Particularment, tinc ganes de jugar-hi. Llavors tenim la de degoteig. És la que actualment utilitzo jo. Si bé fins fa un temps utilitzava una cafetera a l’estil Chemex (un tipus de gerra/cafetera de cafè), després de l’emoció viscuda al Miramar va fer que em comprés una V60.

El mètode amb la V60 és molt semblant, per no dir el mateix, a l’explicat a l’entrada anterior dedicada al cafè. En el meu cas

1. peso 30 grams de gra de cafè: pel que fa al cafè de filtre, la proporció aconsellable és de 60gr. per litre d’aigua.
2. Peso uns 600 o 650 grams d’aigua.
3. Poso el filtre de paper a la V60. Alerta perquè el tema dels filtres també té la seva complexitat (encara no hi he entrat gaire). Si us animeu a fer cafè de filtre, us l’aconsello de paper (o potser de roba, que no he provat), però en cap cas del supermercat. Els que venen (o he trobat), s’esberlen i no van bé perquè no tenen forma de con.
4. Porto l’aigua a bullició amb un bullidor.  De moment, em resisteixo a comprar un bullidor amb coll de cigne perquè ja tenia un bullidor normal. Tanmateix, no tinc descartat comprar-lo.
5. Humitejo el filtre amb l’aigua calenta: per això n’he escalfat més de la que necessito realment. Aquest procés em permet dues coses. La primera, treure les possibles impureses del filtre de paper. La segona, escalfar el con de la cafetera, així com també la cafetera en si. L'aigua sobrant anirà a una torratxa.
6. Humitejo els 30 grams de gra de cafè amb un difusor d’aigua. El just per alliberar l'electricitat estàtica.
7. Molc el cafè. Amb el molinet elèctric, és un moment, segons, a diferència del manual, que tardava minuts.
8. En el mateix moment que molc el gra, ja el poso al con de la cafetera.
9. Retiro l’aigua que m’ha servit per mullar el filtre i escalfar con i cafetera. Això és important, si és que no volem trobar gust de paper al cafè.
10. Primer humitejo el cafè molt amb l’aigua calenta: utilitzo el mateix bullidor. Val a dir que l'aigua hauria d'estar entre 92 i 96 graus... que més o menys serà la temperatura que tindrà després de fer els anteriors passos. Un cop humit, ja vaig tirant l’aigua calenta fent cercles. Crec que tan important és no tirar tota l’aigua de cop, com també que no et quedi el con sec. Tot amb tot, vaig tirant fins que la bàscula em marca els 500 grams.
11. Un cop fet, ja es pot treure el con i cal remenar el contingut de la cafetera perquè s’acabi de mesclar tot. Més enllà del consell que diuen de prendre’l immediatament, jo deixo passar uns minuts perquè, òbviament, crema. I tots els aliments, ja siguin molt freds o molt calents, no permeten trobar tots els matisos. Serà passats uns minuts quan ja podrem gaudir-lo.

Si bé vàrem dir la quantitat de cafè, o cafeïna, que no es recomana sobrepassar, val a dir que hi ha diverses opinions sobre com prendre el cafè. Jo el prenc en un vas de tub amb el que puc introduir el nas a dintre. Pel que diuen, no és gaire rellevant, però ho prefereixo així. No obstant, per als més puristes, direm que l’ideal diuen que és que el got/tassa tingui una base en forma de corba i en una tassa petita. Naturalment, aquest consell és difícil de satisfer amb cafès de filtre en els quals la dosi és de 200 ml... En qualsevol cas, si opteu per les tasses, s’aconsella que estiguin escalfades. Per això les veieu sempre damunt les cafeteres en els bars i cafeteries.

Com a tercer mètode hi ha la Chemex. És el mètode explicat a l’entrada anterior sobre el cafè, i pràcticament calcat en el cas de fer-lo amb la V60. Un altre mètode és el d’èmbol o premsa francesa. El nom ja dona pistes de com es fa. Francament, no li veig gaire diferència amb la de l’Aeropress. En resum, tens pràcticament el mateix, i aquestes cafeteres són les que veureu molt sovint a comerços low cost. També se solen utilitzar per fes les infusions de tes o herbes de tota la vida.

Algú podria pensar que no hi ha gaire més opcions. Doncs hi són, tot i que ja de nivell molt superior, o siberita. En primer lloc, la de sifó o cafetera de buit. Si cerqueu imatges per internet, veureu que és una maquina una mica considerable, precisament... Més que una cafetera (ja hem vist diversos models), sembla més aviat un instrument de laboratori, i és que pràcticament l’és. A la pràctica, el procés genera un buit que fa que l’aigua pugi, infusioni amb el cafè, i llavors torni a caure (quelcom semblant a la típic Oroley, de la que no en parlo, en el sentit que l’aigua puja per evaporació i extreu les aromes del cafè que està sobre l’aigua).

Per anar acabant, enumerarem el cafè turc o ibrik. Sembla ser que aquest mètode de preparació volta pel món des del segle XVI. És possible que Antoni Montserrat el fes així... Perquè us en feu la idea, la molta ha de ser extremadament fina. I si bé fins ara sempre filtrem, en aquest cas no es filtra. Finalment, tenim el Cold Brew. Aquests dies, amb la calor que fa (almenys en el moment d'escriure la sèrie de vuit entrades), molts pensareu en fer un cafè (expresso) amb gel. Doncs... per què no fer directament el cafè amb gel, sense l’expresso?  Bàsicament, en aquesta preparació es deixa infusionar el cafè amb aigua en temperatura ambient o directament a la nevera, on s’hi passarà les properes dotze o vint-i-quatre hores. A partir d’aquí, el filtrem o bé amb filtre o bé amb premsa francesa. Val a dir que hem de quedar entesos per fer el cafè, com a mínim, el dia abans. No ho he provat ni l’he tastat, però em crida l’atenció.