Nou llibre sobre vigatanes: Victòries

Entre sèrie i sèrie faig un parèntesis per presentar-vos un nou llibre sobre vigatanes que he escrit i publicat recentment: Victòries. La casualitat ha volgut que aquesta sigui l'entrada número set-cents del meu bloc. Penso que no és poca cosa. Si les compteu veureu que encara en falten unes quantes, però el cert és que ja en tinc fetes unes quantes que s'aniran publicant a partir de la setmana que ve. Però, el protagonista d'avui és aquest nou llibre. I, deia, que és un bon número per dedicar-lo a un nou treball.

Així doncs, en el meu afany i voluntat per difondre cultura i història de Vic, em plau anunciar-vos que recentment he publicant un nou llibre: VICtòries (ISBN 978-84-09-66830-4).

Tot i que la gran majoria dels personatges dels que se n’ha escrit la seva història són homes, en cap cas significa que no hi hagués dones extraordinàries. Ans al contrari. L’única diferència entre ells i elles és que dels primers algú n’escrivia la seva vida, i de les segones difícilment. Amb una possible excepció, les dones de caràcter religiós. Afortunadament, als monestirs on estaven recloses o comunitats on vivien van tenir cura de documentar, en la mesura que els va ser possible, part de la seva vida. És així com ens ha pogut arribar el seu llegat i la seva obra fins als nostres dies. Curiosament, aquelles que van passar per aquest món de manera més inadvertides, són de les que finalment n’ha quedat un record. És per això que tot el recull de Victòries són religioses.

Victòries tan sols és un tast i un esbós biogràfic. Un intent de tornar-les a posar al mapa vigatà.

M’agradaria justificar el títol del treball: Victòries. A l’hora de cercar un títol m’agrada sempre jugar amb el topònim Vic. Un joc de paraules, algun mot que porti incorporat el nom de la ciutat, alguna cosa... D’acord amb el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la tercera accepció de victòria és «personificació de la victòria». Crec poder afirmar sense risc d’equivocar-me que totes les dones que formen part d’aquesta compilació són victòries personificades. Models. Referents. O, com a mínim, totes elles sortiren victorioses dels seus embats, que no foren pocs ni fàcils. Si ja partien d’una societat que no les tenia prou en compte, cal afegir-hi, a més, els reptes que es posaren i que assoliren amb escreix. Les religioses compreses a Victòries són:

• Maria de les Llagues Osona i Mongraula: fundadora del monestir de Santa Teresa de Vic.
• Arcàngela de Ferreras i Bosch: religiosa que va morir en olor a santedat.
• Maria Teresa Saits i Vilardebò: fundadora del monestir del Saits de Vic.
• Felipa Salarich i Arqués: la primera dona proposada com a Vigatana Il·lustre i que va dedicar més de 75 anys als malalts.
• Ramona Llimargas Solé: fundadora de les Germanes de Jesús Pacient de Barcelona.

El llibre està disponible a l'Amazon en aquest enllaç.

També m'agradaria fer un comentari sobre la portada. S'hi veuen cinc dones vestides blanques, pures, que des del seu anonimat i des del verd de l'esperança, albiren un horitzó blau (color de Maria) infinit, sense límits, al·legoritzant d'alguna manera les vides d'aquestes destacades religioses. No he trobat una portada més il·lustrativa i significativa.

Molt orgullosament i satisfet, Victòries s’uneix a Glòries Vigatanes i a Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà.