Incursions al món del TEA-Asperger (10/20)

Més característiques de les persones amb la síndrome d’Asperger. Prefereixen treballar sempre en les mateixes condicions: ocupar el mateix lloc, que hi hagi la mateixa lluminositat... ho comparteixo. Em passa fins i tot caminant, que procuro sempre anar a l’esquerre de la persona amb qui vaig. Però també em passa a ioga, que em crea cert malestar (res greu) quan no puc posar-me al lloc que sempre em poso. En aquest cas, a vegades em suposa un esforç perquè la gent que fa ioga generalment són tot el contrari, és a dir, d’alguna manera tot els està bé. En cert sentit, els envejo. 

Les persones amb Asperger també rebutgen les distraccions. Jo matisaria que les rebutgen en moments de concentració. A mi, particularment, em trenca esquemes quan estic concentrat en una cosa i, parlant amb plata, em tallen el rotllo. Si ho puc evitar, molt millor. Quantes vegades he demanat que em donin la informació de cop i no per fascicles! Quantes vegades he començat un munt de vegades a llegir el mateix paràgraf!

Un altre dels trets que penso que no comparteixo del tot és que quan estudien un tema prefereixen fer-ho durant moltes hores seguides, sense tenir en compte l’hora de menjar o anar al bany. Dit això, no sé si ho he acabat d’entendre perquè això col·lideix frontalment amb el fet de les rutines, que veurem més avall. Vull dir, en el meu cas guanyen les rutines davant de l’estudi. O si més no així ho crec. També us he de dir que anar escrivint m’ha passat l’hora d’esmorzar... de manera que potser una mica sí que quan faig alguna cosa molt interessadament soc capaç d’anar ajornant les rutines...

Acabaré amb cinc més. La primera, és que mostren signes d’irritació quan altres persones penetren el seu espai. A mi particularment, em posa molt nerviós i em molesta molt quan algú s’acosta a menys de dos pams. Naturalment, que em toquin (segona) també em molesta molt. Curiosament fou una de les coses que vaig dir a la contraportada d'El 9 Nou del trenta de maig del 2022. Com a secret confessable vaig respondre «em posa molt nerviós que se m’acostin massa o em toquin». De fet, fins i tot van aprofitar l’asseveració com a titular. Crec que correspon bastant amb el que estem descrivint. En aquest sentit, també es posen ansiosos si algú els parla de manera inesperada. Entenc que tot forma part d’una violació o intrusió del propi espai.

Els tres darrers farien referència a coses de l’escola. Diuen que els irriten els errors humans en les lectures recomanades. Tampoc ho acabo d’entendre gaire. El que sí sé és que em persegueix el remordiment de quan anava a l’escola i vaig etzibar a una companya amb dificultats per la lectura: «si no sap llegir, que no ho faci». M’atreviria a dir que la cita és textual, malgrat faci uns trenta-cinc anys... Tampoc els agraden que els professors adoptin un to col·loquial, ni que els alumnes facin safareig durant les classes. Particularment ho englobo en el mateix sac i ho resumiria que quan es fan les coses, valgui la redundància, es fan les coses i hem de ser seriosos. Comparteixo ambdues coses, pel que recordo, més la segona que la primera, i en el cas de la segona ho extrapolaria a qualsevol ambient. No hi ha res que em molesti més a la classe de ioga (a banda que em toquin) que algú que no està per la classe i em fa perdre el fil. Caram! No hem vingut a socialitzar-nos, sinó a fer ioga! I quan dic ioga dic qualsevol cosa...