Incursions al món del TEA-Asperger (9/20)

A banda del que portem enumerat, moltes persones amb Asperger tenen també les següents característiques: prefereixen treballar en silenci. A mi m’agrada el silenci, fins i tot li vaig dedicar uns versos fa més de vint anys. M’agrada molt. En algun lloc vaig llegir que si no eres capaç de millorar el silenci, millor no dir res. I, certament, costa molt millorar el silenci. Hi ha coses que el poden arribar a millorar, com és el so ambient de la natura, o fins i tot la música que ens transporta a un estat... podríem dir més espiritual.

Una altra de les característiques és que són lents i metòdics. Particularment també ho comparteixo. No puc dir que combregui amb l’slow living [‘vida lenta’], però certament no m’agrada fer les coses amb presses. Com dic al meu apartat de Frases Fetes: «Actuar precipitadament només t’assegura arribar a un lloc més aviat, però que potser ni tan sols hi vols arribar». Així doncs, procuro fer les coses, no sé si lentes o no, però sí sense pressa. I el que em vaig adonar fa un temps, és que ho faig, no pas per gaudir-les més, sinó simplement per intentar fer-les bé i, especialment, metòdicament. Els que em coneixen diria que asseverarien que soc una persona força metòdica.

Un altre dels trets de les persones amb Asperger és que prefereixen no haver de resumir per no perdre detalls importants. Vaja... de moment, tres de tres (a banda de totes les similituds contades en entrades anteriors)... Sempre dic que el valor de les paraules és molt important. No és el mateix menjar que degustar. Com tampoc en serien sinònims alimentar o ingerir, des del meu punt de vista. 

Entenc que el fet que amb tot el que faig intento sempre contextualitzar el màxim per saber d’on venen les coses va lligat amb això. I intentar resumir una cosa (com tracto de fer en aquestes entrades, de veritat!), és realment difícil. Vaja, a mi m’ho és perquè tot detall penso que és rellevant per comprendre les coses. Tingueu present que un mot o altre pot canviar molt el significat del que vull dir. O si elimino segons quina informació (la resumeixo), el lector por llegir entre línies coses que no són... Tanmateix, al final, cadascú ho interpretarà a la seva manera, però el meu deure és intentar transmetre exactament el que vull dir.

 Seguint amb aquesta línia, es veu que les persones amb la síndrome d’Asperger necessiten tenir la certesa que una dada és una dada, i comprovar-la. Novament, també em passa. No crec que això sigui una característica pròpia de les persones amb Asperger, però també entenc que al final és la suma de característiques la que pot determinar-ho. En aquest sentit, només cal veure la multitud de notes de pàgina que faig en els llibres que escric, així com també el treball que hi ha darrere moltes de les entrades del meu bloc. Aquesta característica va lligada amb la que prefereixen veure clarament cada pas lògic d’una afirmació, més que no pas acceptar-la per se. Crec que el que significa és que d’entrada desconfien, i només creuen el que veuen o han pogut comprovar per si mateixos. És el meu cas.