Incursions al món del TEA-Asperger (17/20)
En referència a l’empatia John Elder explica no sé si l’anècdota d’una mort. Un dia li van contar que un nen havia estat atropellat pel tren. La seva reacció és socialment reprovable, però jo penso que és del tot comprensible. El fet és que la seva naturalesa el va duu a pensar que havia mort algú, que aquest algú no era ell ni cap de les persones que estimava i punt i final. Empatia 0. Jo particularment ho entenc. No sé si és manca d’empatia, o simplement un raonament lògic. I crec que això els neurotípics també ho tenen. Vull dir... peti qui peti, en el sentit més literal de la paraula, el món no deixa de girar, i creure el contrari senzillament és hipocresia. Es pot titllar això de manca d’empatia? O simplement el que és, és? Altra cosa, que és per on crec que va la cosa, és que a en John no li va saber greu, mentre que els neurotípics de la zona van quedar fortament colpits i consternats. En John resumeix els fets tràgics en que des del punt de vista intel·lectual, entén que s...