Incursions al món del TEA-Asperger (19/20)

Hem arribat a l’inici del final. Com deia fa moltes entrades em vaig començar a interessar per aquest tema a l’hivern de l’any passat. Jo anava fent però havia arribat a un punt que em generava conflictes en el dia a dia. Què vull dir amb això? Molt simple, havia arribat a un punt on no m’entenia amb la gent que estimo. Amb la que no estimo ja els entenc poc i fins un cert punt no em preocupa, però no entendre’s amb la gent que estimes ja és un problema. I estem parlant de coses i converses quotidianes. I quan dic conflictes ho dic des de diversos punts de vista. Un podria ser el sol fet de no entendre el que t’estan dient, amb tot el que això comporta. Un altre podria ser que el fet de no entendre-ho, generalment fas preguntes, però la resposta generalment és tan òbvia pel neurotípic, que és relativament fàcil que s’ho prengui lleugerament malament, o que es pensi que ho preguntes per prendre el pèl o fer sonar el que no sona.

Llavors vaig començar a fer una mena de treball interior per intentar lligar caps. La gent que em coneix més ja intueix que alguna cosa hi ha però no ho sabem del cert. I com que no ho sabem del cert, tot el que he estat explicant, de moment, són meres coincidències. Però potser en són moltes, no? Tot amb tot, realment és molt alliberador estar tan familiaritzat amb una cosa que té un nom. Ara caldrà que algú que hi entengui ho contrasti.

No m’agrada gaire parlar de mi i crec que amb aquest recull d’entrades he fet una clara excepció. I ara segueixo. Diguem que tot va començar a l’escola. Sempre he dit que no tinc bons records de l’escola. Precisament, vaig dedicar fins a quatre entrades per parlar del meu record de Les Escoles de Gurb. 

Vaig començar un any abans del que em tocava per edat, però vaig anar seguint, val a dir sense problemes, i fins i tot per sobre de la mitjana. Era llest, i tenia molta memòria. Em feien proves més o menys regularment per veure com anava seguint. Fins i tot tinc el convenciment que me’n van arribar a fer a fora de l’escola per intentar cercar el que m’aniria millor a la vida. El que no recordo gaire és el tracte social. El que sí rememoro és que entre mestres i jo i jo i mestres ens vàrem donar molta feina. Jo anava a la meva constantment, a la meva bola com es diu col·loquialment, era més llest que ningú, i molt sovint era protagonista als claustres o consells escolars. Recordo que una vegada em van castigar a estar-me sol, però no recordo que m’alterés gaire... sinó que em vaig posar a fer les meves coses, que aleshores era papiroflèxia. Recordo també la multitud de vegades que em deien que si volgués podria fer molt més. Aquest sentiment de la llei del mínim esforç m’ha acompanyat tota la vida. Facilitat? Ganduleria? Mandra? Motivació?

Em va interessar tant, que fins i tot he recuperat informes que van elaborar les meves mestres i que, al meu entendre, avui potser encendrien alguna bombeta. Però, és clar, estem parlant d’abans dels anys noranta. Aquí van algunes de les notes que he trobat més rellevants:

Juny del 1983 (3 anys)

S’ha mostrat una mica variable, a vegades té ganes de captar l’atenció i d’altres manté una actitud oberta i de col·laboració. Moltes vegades juga sol, però també sap participar i acceptar les normes del joc.

Davant del treball, és fàcil motivar-lo, es concentra.

Desembre del 1983 (3 anys)

Hàbits socials – a vegades li costa respectar als altres nens. Li costa molt compartir les seves coses.

Estat emocional:

No es nota gaire segur, moltes vegades té ganes de captar l’atenció.

Sembla ser una mica variable, a vegades manté una actitud tranquil·la serena i d’altres es nota nerviós.

Juny del 1984 (4 anys)

Hàbits socials – fa molt la seva, li costa compartir les coses amb els altres nens i sovint es mostra poc respectuós. Li costa participar en els treballs d’equip.

Desembre del 1984 (4 anys)

Hàbits personals – li costa utilitzar i ordenar el material correctament, acabar la feina començada i parlar en veu baixa. No els té pas tots adquirits.

Hàbits socials – li costes participar en la vida de la classe ajudant i respectant els altres nens i a les seves coses.

Juny del 1985 (5 anys)

Actituds:

Últimament ha variat una mica d’actitud, generalment manté una actitud oberta amb ganes de col·laborar i d’ajudar. Accidentalment té ganes de captar l’atenció. Estableix diàleg amb tots els nens de la classe. A l’hora del pati juga casi [sic] sempre amb nens més grans que ell. Davant el treball es mostra concentrat, responsable i constant.

Adquisició d’hàbits:

Els hàbits personals d’autonomia, de treball i d’higiene sembla tenir-los adquirits.

Els hàbits socials li costen més; a vegades, sobretot si els nens que es relaciona són més grans no els respecta gens i li costa molt compartir les coses.

Desembre de 1985 (5 anys)

Des de mig octubre se li ha notat un canvi, té molta necessitat de captar l’atenció, aquesta necessitat de captar l’atenció fa que no es pugui adaptar a moltes activitats que fem tant a nivell de classe com a nivell de tota l’escola.

Generalment empipa als altres nens, alguna vegada col·labora, ajuda i estableix diàleg.

Juny del 1986 (6 anys)

Té moltes ganes de cridar l’atenció, ho aconsegueix de la manera que sigui: cridant, saltant, pegant...

No es relaciona amb els nens de la seva taula de la mateixa manera n’hi ha que hi és molt amic i en canvi d’altres els hi té manies i es mostra poc respectuós amb ells. A l’hora del joc li costa acceptar les normes establertes. Segueix el ritme del treball amb rapidesa, generalment és responsable i constant. Encara no té tots els hàbits adquirits.

Desembre del 1986 (6 anys)

[n’hi ha ] que hi és íntim amic, i d’altres que no els vol dir res.

Comparteix els jocs només amb els nens que ell vol. A vegades juga sol, però sol jugar amb nens més grans, i a jocs moguts.

S’enfada si no juguen al que ell vol. És el «líder» del grup. No sap perdre.

En general:

- Domina als altres

- Es baralla molt

- Li agrada que es fixin en ell, i mira de cridar l’atenció amb el que sigui.

- És comunicatiu i obert.

- A vegades diu alguna mentida.

- És brusc

- S’enfada per un no res i és ressentit

- Només accepta alguns nens.

Desembre de 1987 (7 anys)

Desenvolupament maduratiu de la personalitat

A vegades es mostra segur mantenint una actitud tranquil·la i serena; d’altres nerviós i amb moltes ganes de captar l’atenció. Generalment es mostra comunicatiu i obert, li agrada dominar totes les situacions i fer passar la seva, si no ho aconsegueix perd el respecte i es mostra intolerant i exigent. Li agrada molt aprendre, és actiu i constant davant el dubte, busca aclariments. Valora la utilitat de les normes pel bé comú però a vegades no les compleix

Adquisició d’hàbits i tècniques de treball

Els de neteja i hiege [sic] personal i els d’ordre i polidesa en la feina sembla tenir-los adquirits; els de treball individual també. Els hàbits de treball en grup li costen molt, sempre vol tenir raó i li costa molt acceptar la col·laboració d’altres nens, s’enfada i tracte malament als altres.

Desembre de 1987 (7 anys)

Matemàtiques: sembla tenir un bon raonament lògic. Demostra agilitat en el càlcul mental i en els mecanismes operatius. Comprèn i resolt [sic] els problemes sense dificultat.

Juny de 1988 (8 anys)

A vegades encara li costa respectar l’opinió dels altres nens, sempre vol fer les coses ell i no tolera compartir la feina amb qui creu que ho fa malament.

Progressa en l’adquisició de tècniques de treball.

Desembre de 1988 (8 anys)

Generalment es mostra segur, a vegades té ganes de captar l’atenció.

Manté una relació oberta amb tothom. Busca sempre ser el líder del grup i moltes vegades ho aconsegueix. A vegades li costa ser respectuós i acceptar els altres nens/es, per aquesta raó li és difícil treballar en grup.

No té massa consideració amb les persones que per ell no són una autoritat immediata.

Davant del treball està molt motivat: li agrada aprendre i fer coses ben fetes. Es concentra amb molta facilitat. Fa bones propostes de treball, participa activament.

Juny de 1989 (9 anys)

Generalment té ganes de captar l’atenció i fa tots els esforços per aconseguir-ho.

No manté gaire bona relació amb la gent gran, fa sempre la seva i li costa molt acceptar els avisos, li sembla que sempre té la raó. Li agrada ser el líder del grup i li costa molt compartir les seves coses.

En un principi participa en totes les festes escolars però si es fa alguna cosa que en ell no li agrada se’n desentén totalment.

Davant del treball es mostra actiu, té moltes ganes d’aprendre coses noves i davant dels dubtes demana aclariments. Últimament hi ha treballs que no els ha seguit perquè o no li agradava el tema o no en tenia ganes.

Li costa molt acceptar les normes de la classe, està sempre a punt de discutir-les, no valora la utilitat que les normes tenen pel bé comú.

Desembre de 1989 (9 anys)

Es mostra molt insegur, inestable i amb moltes ganes de cridar l’atenció.

És molt inestable, a vegades es nota optimista i alegre i d’altres trist i amb ganes de plorar.

Tots els professors i monitors es queixen que en Carles no fa cas dels avisos i de les rectificacions i de que sempre vol fer la seva. Busca que contínuament se l’avisi.

Li agrada ser el líder de la classe i del grup de joc, té problemes sempre que no pot fer passar la seva opinió.

Li costa acceptar i ser respectuós amb tots els companys de la classe.

Té poca consideració amb les persones que per ell no són una autoritat immediata.

No ha acabat amb un bon resultat el treball proposat per aquest trimestre. Moltes vegades no acaba la feina de la classe i tampoc la de casa, li costa corregir i mantenir les llibretes al dia. Es distreu i es desconcentra fàcilment. Si continua així tindrà dificultats més endavant. En Carles considera que fen[t] bé els controls ja n’hi ha prou, no valorar el treball diari.

Juny de 1990 (10 anys)

En Carles és un nen que davant el seu comportament a classe es manifesta insegur. Necessita cridar l’atenció tant a nivell de mestres com dels companys.

És un nen amb una necessitat molt gran de que se li vagi avisant és una manera de dedicar-se a ell.

Desembre de 1990 (10 anys)

Ha superat en gran part els problemes emocionals dels principi de curs [és fàcil que aquí es manifesti la separació dels meus pares].

Ara es mostra bastant tranquil i tolerant.

Es mostra autònom respecte al mestre.

Amb els companys es mostra bastant independent.

Intervé en les assemblees i en les decisions del grup.

Sol mostrar-se bastant atent, encara que algunes vegades perd el ritme de la classe perquè no es posa a treballar a l’hora.

Davant dels dubtes busca aclariments.

Col·labora si se li demana.

Veu la necessitat de les normes per al bé de tots.

Desembre de 1990 (10 anys)

Expressió plàstica:

El resultat ha estat molt per sota de les seves possibilitats.

Juny de 1991 (11 anys)

Es mostra espontani i a vegades pot tolerant.

Està integrat a la classe, encara que va sempre amb el mateix grup d’amics.

A vegades té problemes per treballar en grup, ja que li costa acceptar les idees dels altres i compartir-les, i altres vegades perquè no fa el treball que li correspon.

Li agrada participar a les assemblees i donar el seu punt de vista. S’enfada si aquest no és tingut en compte.

Desembre de 1991 (11 anys)

Es mostra amable, inquiet i nerviós.

Té ganes de cridar l’atenció no estant atent, dient una tonteria, no tenint les coses a punt, aixecant-se...

Demostra una manca d’interès per totes les assignatures, amb un aprovat just ja es conforme i no treballa el suficient, li costa molt posar-se a la feina. En Carles pot treballar molt més.

En el treball és força irregular. A vegades no fa els deures i li costa utilitzar l’agenda. Últimament li he obligat a posar-la en pràctica.

Alguna vegada té problemes per treballar en grup, ja que li costa acceptar les idees dels companys i és molt fet a la seva.

S’enfada quan no és tingut en compte per algun motiu.

Està integrat a la classe i li agrada ser el nen dominant. El que diu ell ha d’estar per ben fet.

Juny de 1992 (12 anys)

En Carles podria haver tingut unes notes més positives, però li manca voluntat i esforç

En Carles pot treure millors notes, cal que estudiï més per aconseguir-ho

No ha assolit els continguts mínims perquè no ha estudiat

Si vol treballa bé.

Desembre de 1992 (12 anys)

Té molta capacitat d’estudi i treball però crec que de vegades podria fer més del que fa i posar un xic més d’interès en tot, ja que ell podria treure profit de les seves capacitats.

Juny de 1993 (13 anys)

Prefereix treballar sol i moltes vegades no participa en les tasques de grup.

A classe sempre ho qüestiona tot i sovint es mostra incrèdul. Aquestes actituds que manté les ha d’anar millorant, sobretot de cara al curs vinent.

És intel·ligent però podria treure més profit de les seves capacitats ja que no demostra posar gaire interès ni esforç en l’estudi.