Incursions al món del TEA-Asperger: trets autístics 3/6

Em vaig allargar amb el sentit de la justícia i l’equitat i he hagut de fer alguna part més. Les següents característiques que apunta el bloc de l’Associació TEA – Asperger del Maresme són ✔ la fidelitat i la lleialtat.

Les persones amb TEA tendeixen a ser molt lleials amb aquells que formen part del seu cercle pròxim. Val a dir que el cercle pròxim, almenys en el meu cas, és hiperreduït, però també és cert que soc molt lleial. Amb aquest tret característic em recordo de quan fa molts anys havia cercat una explicació de com era en l’astrologia. Cosa ben curiosa... diuen dels aquari (nascuts entre el vint-i-u de gener i dinou de febrer com és el meu cas) que costa entrar a la seva vida però si ho aconsegueixes els tindràs mentre visquin. No sé si és bo o dolent, però considero que és així. Entrar a la meva vida soc conscient que costa molt, moltíssim. Els obstacles són diversos, i requereix de molta paciència. Però un cop dintre, a no ser que hi hagi un daltabaix, tens un lloc al meu petit-gran cor de per vida.

✔ Gran capacitat de treball repetitiu o sistemàtic. Aquesta característica, francament i per ser honest, no sé si l’acabo d’entendre. Entre altres coses, perquè rebo inputs contradictoris: «les persones amb TEA gaudeixen d’activitats que impliquen treball repetitiu o sistemàtic». Jo, particularment a la feina, odio la monotonia. Quan vaig incorporar-me al món laboral, la premissa, precisament, era que no volia un treball monòton. Al fet de treballar en una consultora em permet aprendre coses de diversos sectors i fer coses relativament diferents cada dia. Tot i ser una de les regles bàsiques de la programació, intento no aprofitar els codis programats anteriorment. Intento sempre aprendre coses, millorar-los, optimitzar-los, o enfocar-los de manera diferent.

Dit això, també és cert que soc extremadament meticulós i metodològic/sistemàtic. Així mateix, mentiria si digués que no m’agraden les rutines en la meva vida personal. Precisament, el que no tolero (em costa molt de gestionar) és trencar-les o variar-les. Les necessito com aigua de maig. Així doncs, no gaudeixo d’activitats que impliquin treball repetitiu però gaudeixo molt d’activitats que impliquin treball sistemàtic (com a sinònim de meticulós, amb un mètode a seguir). Com a exemples il·lustratius que ens poden servir per contextualitzar, el bloc enumera el processament de dades, la investigació científica o treballs manuals d’alta qualitat. Totalment d’acord.

✔ Gran capacitat d’aprenentatge autodidacta. Amb aquesta també m’hi sento molt identificat. Afirmen que les persones amb TEA poden aprendre a través de l’exploració personal i l’ús de recursos com llibres, Internet o altres mitjans. No vull desmerèixer a ningú, però bona part del que he après ho he après de manera autodidàctica, llegint i sobretot, reflexionant molt, moltíssim. També és molt cert que he après molt de les persones, per activa o per passiva. Però són dos aprenentatges diferents. És possible que de manera conscient o inconscient, les persones m’hagin obert un front, un meló, insinuat un camí... però al final l’aprenentatge l’he fet sol en moltes ocasions. A mode d’exemple, la primera vegada que vaig cursar història vaig suspendre. Avui dia tinc darrere meu cinc llibres de recerca sobre Vic. Tampoc ningú em va instruir sobre psicologia, però he llegit molt sobre el tema, i fins i tot fet algun curs de coaching. El que he après sobre la cuina també ho he adquirit fruit de la lectura, i especialment en la (poca) pràctica. Més enllà del fet de ser autodidacte, jo crec que també és perquè els sistemes establerts actuals no ens acaben de convèncer i intentem fer-nos-los a mida. És a dir, es compleix aquella màxima de «si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit». I, per sort o per desgràcia, almenys jo, prefereixo tenir el control del meu aprenentatge, i aprendre el què, com i quan jo ho vulgui.

✔ Rigor i precisió. Són les darreres característiques que trobem a l’entrada del bloc. Les compleixo al 100%. O intento complir-les al 100%. Ho dic així perquè a vegades també em pot la mandra... Tanmateix, el bloc és expeditiu: «Les persones amb TEA poden ser extremadament rigoroses en les seves tasques, assegurant-se que tot està fet d’acord amb els estàndards establerts». Altrament dit, metodologia, perfecció (malgrat, almenys jo, tingui el convenciment que no existeix, però tot i així s’ha de perseguir) o necessitat de dividir i vèncer, o tenir la certesa d’avançar sòlidament, amb fermesa, robustesa i seguretat: no passar a la següent etapa sinó està consolidada l’anterior.

Així mateix, aquí us comparteixo unes paraules del meu informe psiquiàtric: «El discurs destaca per ser elaborat i amb molta cura del lèxic en cerca de ser precís en tot moment». Val a dir que això pot ser un tret distintiu, però jo no entenc fer les coses d’una altra manera. I, també és un embolic considerable en el dia a dia. 

A mode d’exemple, i més enllà del rigor en temes científics o laborals, per mi no és el mateix degustar, menjar, ingerir o alimentar. Si algú m’interpel·la amb alguna d’aquestes paraules, encara que ho faci de manera irònica, entendré coses molt diferents. I l’interlocutor pot sentir-se ofès... però no hi puc fer més. El lèxic català és molt ric i jo, constantment, intento cercar la paraula adient en cada cas. Intento, suposo que de manera absurda, que la gent no es trobi com em trobo jo, és a dir, que no entenc el que em diuen perquè requereixo de més precisió o clarificació. Quan m’explico sempre tinc la necessitat 1) de contextualitzar molt bé el que estic explicant i 2) trobar les paraules que per mi són correctes i signifiquen allò que realment vull dir. Això, com us podeu imaginar, requereix d’un gran esforç, ja no només per fer-se entendre (que segurament en la majoria dels casos no faria falta) sinó per gestionar l’intentar entendre el que et diuen els altres. Del darrer anecdòtic que recordo és un qüestionari on em demanaven quants cafès bevia al dia... No ho vaig saber respondre. I si havia patit malalties greus... tampoc... què o quina és una malaltia greu?

Seguirem amb altres entrades on continuarem parlant de més trets autístics.