Incursions al món del TEA-Asperger: trets autístics 5/6

Seguim amb les Habilitats socials i emocionals:

✔ Normalment, no gaudeix del contacte social. Es relaciona millor amb adults que amb nens de la seva edat. Ho interpreto com a tres coses diferents. Contacte com a tal, em costa de gestionar amb desconeguts. Amb gent del meu entorn, encara. Activitats socials, estrictament socials, encara em costen més de gestionar. Més de tres o quatre persones, per a mi és multitud, més encara si el que ens reuneix és una activitat purament social de la qual no se’n pugui aprendre (en el sentit de coneixement) res. Finalment, el tema de relacionar-me amb adults, crec que m’ha passat sempre. Com deia el poeta, «aprendre dels que saben». I els que saben són els (s)avis. D’alguna manera, el cercle s’ha anat reduint a mesura que m’he anat fent gran. Ara soc jo l’adult, el cercle de (s)avis, per condició vital, s’ha anat reduint. 

✔ Té problemes a l’hora de jugar amb altres nens.

✔ No entén les regles implícites del joc.

✔ Vol imposar les seves pròpies regles en els jocs.

✔ Vol guanyar sempre i prefereix jugar sol. Englobo les quatre en un mateix lloc, així com també una de més avall. A l’entrada dinovena sobre les meves incursions al món del TEA-Asperger em remeto. Als tres anys: «Moltes vegades juga sol, però també sap participar i acceptar les normes del joc». Als tres anys: «a vegades li costa respectar als altres nens. Li costa molt compartir les seves coses». Als quatre anys: «fa molt la seva, li costa compartir les coses amb els altres nens i sovint es mostra poc respectuós. Li costa participar en els treballs d’equip». Als quatre anys: «li costa participar en la vida de la classe ajudant i respectant els altres nens i a les seves coses». Als cinc anys: «A l’hora del pati juga casi [sic] sempre amb nens més grans que ell» i «sobretot si els nens que es relaciona són més grans no els respecta gens i li costa molt compartir les coses». Als sis anys «No es relaciona amb els nens de la seva taula de la mateixa manera n’hi ha que hi és molt amic i en canvi d’altres els hi té manies i es mostra poc respectuós amb ells. A l’hora del joc li costa acceptar les normes establertes». Seguint amb els sis anys: «Comparteix els jocs només amb els nens que ell vol. A vegades juga sol, però sol jugar amb nens més grans, i a jocs moguts. S’enfada si no juguen al que ell vol. És el “líder” del grup. No sap perdre. En general: domina als altres; es baralla molt; li agrada que es fixin en ell, i mira de cridar l’atenció amb el que sigui; és comunicatiu i obert. A vegades diu alguna mentida; és brusc; s’enfada per un no res i és ressentit, i només accepta alguns nens». Als set: «Generalment es mostra comunicatiu i obert, li agrada dominar totes les situacions i fer passar la seva, si no ho aconsegueix perd el respecte i es mostra intolerant i exigent. Li agrada molt aprendre, és actiu i constant davant el dubte, busca aclariments. Valora la utilitat de les normes pel bé comú però a vegades no les compleix» i «Els hàbits de treball en grup li costen molt, sempre vol tenir raó i li costa molt acceptar la col·laboració d’altres nens, s’enfada i tracte malament als altres». N’hi ha més, però acabaré als nou anys amb: «Li costa molt acceptar les normes de la classe, està sempre a punt de discutir-les, no valora la utilitat que les normes tenen pel bé comú». Curiosament, contrasta molt en l’avui dia que intento seguir les normes de manera escrupolosa.

✔ Li costa sortir de casa. Sí, molt... Aquí penso que val la pena remarcar o recordar que «No s’ha de confondre viure la vida en tenir una activitat frenètica». Trobareu més frases a Frases meves.

✔ A l’escola és font de conflictes amb companys i, és fàcil objectiu de burla i/o abusos per part d’ells. No recordo que, afortunadament, sigui el cas. M’entristeix enormement reconèixer que és possible que antics companys meus no puguin dir el mateix de mi.

✔ No li interessa la pràctica d’esports en equip. Això que he jugat a futbol durant uns anys. No obstant això, efectivament, sempre m’han interessat més les activitats individuals. Dependre d’altres no m’ha agradat mai, ni m’agrada en l’actualitat.

✔ Té poca tolerància a la frustració. No ho sabria dir... d’alguna manera, penso que l’he acabat interioritzant. Això no significa que m’agradi. Aquí penso que també es poden confondre els termes... no ho tinc clar. Tolero la frustració? Què significa tolerar? No muntaré cap rabieta, però em costa força de gestionar. És fàcil que davant de la frustració passi al punt «En ocasions sembla estar absent, absort en els seus pensaments».

✔ Quan vol alguna cosa, la vol immediatament. Buf... sí, sí... quan necessito una cosa, la necessito ara. Ep... en cap cas significa que me la facin... molt tranquil·lament, la faig jo, cosa que sovint comporta algun tipus de petit conflicte.

✘ Li costa identificar els seus sentiments i té reaccions emocionals desproporcionades. No ho sé. Tampoc sé què significa identificar. Si identificar significa saber què em passa, diria que no. Sé quan estic trist; sé quan estic eufòric (se m’hi veu poc); sé quan estic molest... Altra cosa és demostrar o transmetre els sentiments. Això, com dic habitualment, soc un encefalograma pla. D’altra banda, i en referència a les reaccions emocionals desproporcionades, crec que mai.

✘ Plora fàcilment per coses sense importància. No ho crec.

✔ Quan gaudeix sol excitar-se, saltar, cridar. La frase és literal, i no aconsegueixo entendre-la en el moment de redactar-ho, ni en les segones revisions. D’entrada he escrit el següent. Potser hi falta una coma?: «Quan gaudeix sol, excitar-se, saltar, cridar»? Efectivament, gaudeixo estant sol. Més que sol, recentment he llegit una expressió molt més encertada i que m’agrada molt més: estar amb un mateix. La Sara ho expressa així: «Podría decir que me gusta estar sola para disfrutar de esos momentos, aunque, más que estar sola, diría que es un “estar conmigo”». Sembla el mateix, però no ho és. Pel que fa a excitar-me, saltar o cridar... el cert és que no. Entenc que això fa referència a autismes més clàssics. I, d’acord amb aquesta característica, deixeu-me compartir-vos novament l’experiència de Sara Codina: «me sobraban las personas (¡bum!, ya lo he soltado) para poder disfrutar de aquel paraíso. Ojo, insisto: eran personas con las que me sentía bien». D’alguna manera, està bé llegir experiències per no sentir-se tan rar. És possible que aquesta excitació faci referència a les estereotípies, moviments o sons que es fan de manera repetitiva per regular-se.

Ha estat en la primera o segona revisió genèrica de tot el text (aquesta entrada forma part d’un text de vuit), que ho he entès! Allò de la literalitat... S’entendria molt millor si haguessin escrit «Quan gaudeix, generalment s’excita, salta, crida». En el meu cas, no és així.

✘ Li manca empatia, entendre intuïtivament els sentiments dels altres. No ho crec. Com compartia en una entrada anterior en referència a un altre testimoni: «Y a mi me toca mucho la fibra cuando nos dicen que los Asperger tenemos poca empatía porqué la sociedad que vivimos es la primera que no tiene empatía hacia a todo aquel que es diferente». A més, no concebo tenir manca d’empatia amb un gran sentit de la justícia i l’equitat. Considero que no es pot tenir aquest sentit agut de la justícia, especialment social, sense tenir empatia. I, personalment, em considero molt empàtic. També penso que sovint es confonen els termes (allò de la precisió...). És possible (no freqüent) que no sàpiga interpretar una cara trista (en cap cas alegra). Dit això, 1) això pel que s’ha descobert més recentment és un tema d’alexitímia, i 2) no significa que no pugui entendre què sent una persona. Sé el que és una emoció. Dit també això, una cosa és entendre o saber què és, i l’altra veure-la des d’un punt de vista més racional que emocional.

✔ A vegades la seva conducta és inapropiada i pot semblar maleducat. M’ha passat algunes vegades. Crec que em passen menys de l’habitual perquè les detecto i m’autocensuro. Faria diverses coses, que sé que són inapropiades des del punt de vista social. Com que les reconec, les evito.

✔ Pot fer comentaris ofensius a altres persones sense adonar-se’n. M’ha passat algunes vegades. Demano disculpes a totes les persones que he ofès involuntàriament.

✔ Té dificultats per entendre les intencions dels altres. A vegades, però no és habitual.

✘ Li és difícil entendre com comportar-se en una situació social determinada. Cada vegada menys. Però no és un comportament nadiu o inconscient, sinó que a mesura dels anys, els he memoritzat i adquirit. Tot i així, a vegades intento estalviar-me’ls.

✘ No entén els nivells apropiats d’expressió emocional segons les diferents persones i situacions: pot donar un petó a un desconegut, saltar a l’església, etc. Rotundament no.