Incursions al món del TEA-Asperger: trets autístics 4/6

Crec que acabaré aquest recull de trets autístics amb una síntesi, facilitada pel lloc web de l’Associació Asperger de Catalunya. Novament, i no em cansaré de dir-ho, no totes les persones amb TEA presenten les conductes o característiques que enumerarem seguidament. És més, la presència d’una sola característica no és suficient per concloure un diagnòstic de TEA. Tampoc és necessari complir-les totes.

Començant pel principi, destaquen les característiques de les persones amb Trastorn d’Espectre Autista i les agrupen en diverses habilitats i una mena de miscel·lània. Pel que fa a les habilitats de comprensió:

✘ Li costa entendre un text o l’enunciat d’un problema.

✘ Té dificultats en entendre preguntes complexes. Caldria definir complexes. 

✔ Tot sovint no entén perquè se’l renya, critica, o se’l castiga. Ho recordo a l’escola. Molt especialment, i encara ara segueixo sense entendre-ho, em van castigar en una excursió per una cosa que havia fet relacionada amb la mateixa, però fora de l’horari lectiu.

✔ Té una memòria excepcional per recordar dades, dates d’aniversari, noms de planetes, models de trens... Més o menys, com hem anat dient.

✔ Li agraden les assignatures lògiques com les matemàtiques i les ciències en general. Tot i no entendre-hi el suficient. 

✔ Va aprendre a llegir sol o amb poca ajuda molt aviat. No ho recordo... però si que he après diverses coses de forma autodidacte. Recordo, a banda del que he anat desgranant, l’aprendre a nadar. Després de diversos anys anant a natació com a extraescolar, fou en un estiu en la piscina del veí on estiuejàvem on en vaig aprendre.

✔ El seu joc simbòlic és pobre (juga poc amb ninos). No ho recordo gaire... tanmateix, pel que recordo jugava força amb la meva ment, gens amb ninos, i de més menut, la meva mare sempre m’ha dit que no em separava d’un drap.

✘ En general demostra poca imaginació i creativitat. Imaginació per escriure una novel·la, sí, molt poca. Del tot incapaç. Imaginació per resoldre coses o poca creativitat... discrepo. Aquí podríem tenir una interessant conversa amb Ferran Adrià, especialment sobre què és crear.

✔ És original a l’hora enfocar problemes o donar solucions.

Habilitats de comunicació:

✔ No sol mirar als ulls quan et parla. I és un problema. O l’entenc com a tal. Més enllà del que per l’interlocutor pot semblar una falta de respecte (i és del tot comprensible), també ho pot ser en entorns més... professionals. És a dir, és sabut per hom que no mirar als ulls denota poca sinceritat, o directament mentida. Si parleu amb algú i no us mira quan us parla, o bé té TEA, o bé menteix (en la majoria de les vegades). Si sabeu que té TEA podeu ser flexibles. Si no ho sabeu, intenteu no fer un prejudici, i intentar dilucidar si el discurs és cert o no. 

✘ Va trigar en adquirir la parla (en alguns casos). No em consta.

✔ Interpreta literalment el llenguatge. En moltes ocasions, i també és un gran problema.

✔ Es creu tot el que se li diu, encara que sigui un disbarat. Passa sovint i va lligat amb el punt anterior. Dit això, podem tenir TEA, però no som estúpids.

✔ No entén les ironies, ni els dobles sentits. És més del mateix i també em passa sovint. Tanmateix, crec que més o menys és una habilitat que amb el temps i en alguns casos, he aconseguit entendre’n algunes.

✘ Parla amb un to alt i peculiar, com si fos estranger, cantarí o monòton com un robot.

✔ Té un llenguatge pedant, hiperformal o hipercorrecte, amb un extens vocabulari. Aquí pedant no significa el que generalment entenem per pedant, sinó que actua com a sinònim d’hiperformal, que la persona utilitza un llenguatge excessivament culte, rígid o precís en situacions on el que s’esperaria és un registre col·loquial o relaxat. Ho vàrem abordar en l’anterior entrada. Val a dir que no ho fem conscientment o sense ànim de tocar el que no sona, sinó per necessitat de fer-nos entendre. Almenys ho visc així.

✘ Inventa paraules o expressions peculiars. No ho sabria dir... perquè inventar és un terme molt ambigu. Si compta culturalista per referir-me a la desaprovació d’actituds o maneres de fer de segons quines cultures, que no races... si compta aléu, per saludar a la gent que et pots trobar caminant i vols saludar sense parar-te... si compta vicologia i viquista... si compta zeranta-zero... I segurament alguna més que no recordo. Però vaja...no crec que la poca quantitat sigui rellevant.

✔ En ocasions sembla estar absent, absort en els seus pensaments. Sovint. M’evadeixo. Ho necessito.

✔ Parla molt. Crec que amb un matís: del que m’interessa. Sí, certament si estem parlant i em traieu un tema que m’interessi... us puc acabar avorrint. Actualment, haig d’anar en compte de no caure en aquest parany, temporada en la qual m’interessa moltíssim el tema del TEA-Asperger, però soc conscient que no els té per què interessar a la resta del meu entorn, especialment el més immediat. Trobar un equilibri, de moment no n’he estat capaç i de moment opto per no dir gaire res.

✔ S’interessa poc pel que diuen els altres. Soc conscient que és trist reconèixer-ho, però és així. També amb un matís... em pot interessar poc si són coses que considero banals, però no si m’expliquen coses que m’aporti coneixement. Aleshores m’interessa molt. Tanmateix, també sé que vivim en un món social i intento que m’interessi.

✘ Li costa mantenir i entendre converses llargues. No en soc conscient.

✔ Canvia de tema quan esta confós. No en soc gaire conscient, tot i que em quadra quan intento derivar el fil conductor cap a una altra banda quan el que s’està parlant m’obliga a fer moltes preguntes per entendre-ho. Allò de que si haig de fer moltes preguntes, millor no donar la nota i canviar de tema.

✔ Té un sentit de l’humor molt peculiar. No sé si peculiar és sinònim de negre, o de fer bromes en coses que socialment crec que no serien gaire acceptades.